El front judicial va atropellar les bases del tauler polític i va dibuixar les regles de nous escenaris el 2018, i tot apunta que el 2019 passarà quelcom molt semblant. Llavors, el gir de 180 graus va arribar amb la sentència condemnatòria al PP per la corrupció de la trama Gürtel, que va desembocar en la moció de censura que va expulsar a Mariano Rajoy de la Moncloa després de sis anys i mig governant, i va ajudar a pujar al poder un Executiu socialista recolzat pels partits nacionalistes catalans.

Avui, Catalunya segueix en l'ull de l'huracà, i el que ocorri al judici als líders del procés marcarà l'any. Al seu torn, la corrupció continuarà sent un tema destacat, amb desenes de sessions del judici contra Rodrigo Rato i altres exdirigents de Bankia per la ruïnosa sortida a Borsa de l'entitat, ja programades fins a juny, i amb la sentència dels ERE andalusos planejant al calendari.

Això, sense oblidar el judici contra Ausbanc i Manos Limpias, així com les trames corruptes Lezo i Púnica, encara en instrucció, com passa també amb Tàndem i l'operació Kitchen, peça separada de la causa per la qual es troba a la presó provisional l'excomissari José Manuel Villarejo Pérez. La punta de l'iceberg d'aquest cas es va deixar veure amb la publicació de converses entre Villarejo i la ja exdiputada i exdirigent del PP, i en el seu moment totpoderosa secretària general del partit i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Després d'una dècada al capdavant dels conservadors, Cospedal va deixar la política en conèixer-se les seves relacions amb el comissari jubilat, peça clau del funcionament de les Clavegueres d'Interior.

Tot, després d'un any en què el poder judicial s'ha vist fortament qüestionat per les garrotades del Tribunal de Drets Humans de la UE, els estira-i-arronsa del Tribunal Suprem sobre l'impost a les hipoteques i la seva decisió que el pagament d'aquesta taxa recaigui sobre els consumidors, així com per sentències com la de 'La Manada', o pel frustrat pacte PP-PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Aquests són alguns dels casos que decantaran l'any polític, marcat també per les eleccions europees, autonòmiques i municipals de maig, així com pel futurible avançament de les generals. Aquestes últimes, al seu torn, guarden una estreta relació amb l'oxigen que les formacions sobiranistes vulguin injectar al Govern.

El procés, la pedra angular de l'any polític

El judici als dirigents independentistes marcarà un abans i un després en la política espanyola, i els avenços en aquest front determinaran si l'executiu de Pedro Sánchez aconsegueix esgotar o no la legislatura, tenint en compte que requereix dels vots dels partits que van donar suport a la moció de censura al Congrés dels Diputats per impulsar iniciatives en aquesta cambra. Previsiblement, el judici arrencarà a la fi de gener o principis de febrer.

Després que el Tribunal Suprem optés per dividir en dos aquesta causa, serà la Sala Penal de l'Alt Tribunal qui finalment jutgi a 12 dels acusats, entre ells l'exvicepresidente de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els líders socials de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, tots ells a la presó provisional al costat d'altres dirigents independentistes —des de novembre i octubre de 2017, respectivament—. El Suprem ha dictaminat la seva competència per jutjar-los pels suposats delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics, si bé ha enviat a Catalunya (TSJC) als altres sis processats, als quals la Fiscalia només atribuïa un delicte de desobediència, tal com demanaven els seus defenses.

Per part seva, i malgrat l'evident divisió entre les forces sobiranistes, aquestes s'esforcen per vendre una imatge d'unitat, i ja hi ha previstes manifestacions a Barcelona, Madrid i Brussel·les durant els primers dies del judici, convocades per l'ANC. La Fiscalia manté que sí que va haver-hi delicte de rebel·lió, en contra del que defensa l'Advocacia de l'Estat, que ha modificat la seva posició en referència a aquest punt. El Ministeri Públic demana 25 anys de presó per a Junqueras, 17 per als 'Jordis' i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i 16 pels exconsellers.

Això, sense oblidar un altre dels judicis relacionats amb el procés, que afecta l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, així com a altres membres de l'anterior cúpula d'aquest cos policial. Previsiblement també se celebrarà el 2019.

Macrojudici al frau per la sortida a borsa de Bankia

El macrojudici per la sortida a Borsa de Bankia arrencarà aquest dimarts, previsiblement amb la declaració de Rodrigo Rato, si el tribunal de l'Audiència Nacional que presideix la magistrada Ángela Murillo desestima les peticions de les defenses. En cas que decideixi estimar-les, la declaració de l'exvicepresident del Govern de José María Aznar podria retardar-se. A la fi de novembre es van celebrar quatre sessions dedicades a qüestions prèvies.

Ara com ara, la Fiscalia només acusa quatre de les 34 persones físiques i jurídiques que se senten a la banqueta —entre elles l'expresident de l'entitat—, si bé durant primera jornada del judici el Ministeri Públic va obrir la porta a un canvi de posició, que podria portar a que acusi la trentena de persones restants.

Les defenses intenten evitar que les acusacions populars continuïn en el procés: neguen la seva "legitimitat" i afirmen que l'únic perjudicat per la sortida a Borsa va ser el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

No obstant això, segons la Fiscalia no pot identificar-se un perjudicat específic en el delicte i, d'existir, no seria amb caràcter exclusiu. Això obeeix al fet que la suposada falsedat comptable va posar en qüestió a tot el sistema financer espanyol, provocant a més el rescat bancari més gros de la història.

Dels més de 64.000 milions d'euros de diners públics invertits en aquest, el forat negre de Bankia es va empassar prop de 24.242 milions, i el Banc d'Espanya ja dóna per perduts almenys 14.000 milions. Per això, la Fiscalia sosté que l'afectació col·lectiva dels fets jutjats és "més que rellevant", i que els accionistes estan legitimats per continuar amb la causa.

La corrupció del PSOE andalús, vista per sentència...

El judici de la peça política del cas ERE, pel qual poden ser condemnats 21 exalts càrrecs de la Junta d'Andalusia, va quedar vist per a sentència el desembre, després de 152 sessions desenvolupades durant més d'un any. Davant el tribunal han declarat més de 120 testimonis, 9 perits i els acusats, que afronten penes de fins a 8 anys de presó per prevaricació i malversació. Previsiblement la sentència no es coneixerà fins mitjans o finals d'any.

I la corrupció del PP segueix en instrucció: Gürtel 2, Lezo Púnica...

La condemna del PP com a partícip a títol lucratiu va dinamitar el Govern Rajoy i va generar l'ona que va portar a Pablo Casado al capdavant del partit conservador; des de llavors, a les seves files s'afanyen per vendre que la corrupció és cosa del passat, si bé encara tenen diversos fronts oberts als jutjats per aquest motiu; Gürtel 2, Púnica o Lezo encara segueixen en fase d'instrucció, i d'elles sorgeixen diverses peces separades que garanteixen que la corrupció que esquitxa al Partit Popular continuï apareixent als mitjans de comunicació.

Això, sense oblidar el cas de la caixa B, que encara està sent investigat, i el procés per la reforma amb diner negre de la seu dels conservadors, que sí que podria arribar a judici aquest any. I sense comptar amb com pugui afectar-los l'operació Kitchen, una de les peces separades del cas Tàndem, la causa per la qual es troba a la presó Villarejo.

Recentment, la Direcció General de la Policia va reconèixer davant l'Audiència Nacional que efectivament sí que va tenir lloc l'operació Kitchen; va ser dissenyada durant l'etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l'Interior -el primer ministre de Rajoy reprovat pel seu ús partidista del Ministeri, que el Congrés considera més que acreditat-. Sota la batuta del Govern del PP, es van usar fons reservats per robar documents sobre els comptes opacs del Partit Popular al seu extesorer, Luis Bárcenas.

'La Manada', de nou davant la justícia

Ha estat un dels casos més sonats de l'any, un dels que més rebuig social ha generat, però avui els membres de La Manada segueixen en llibertat provisional. Al desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va confirmar la seva condemna a 9 anys de presó per abús sexual —dictada a l'abril—, però encara tenen un altre judici pendent.

El setembre, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Pozoblanco (Còrdova) va dictar ordre de processament contra quatre d'aquests cinc condemnats per presumptes abusos sexuals i delictes contra la intimitat contra una altra jove, en aquest cas de 21 anys. A més de sotmetre-la a tocaments mentre estava inconscient, van gravar aquests fets i els van compartir en grups de Whatsapp.

Ausbanc i Manos Limpias

Pendent de data està també el judici contra Ausbanc i Manos Limpias. El desembre, la Fiscalia va presentar l'escrit d'acusació amb el que demana 118 anys i cinc mesos de presó per al principal encausat, Luis Pineda, avui a la presó provisional, per liderar una trama d'extorsió per retirar acusacions penals i pressionar a entitats bancàries. També sol·licita 25 anys pel líder de Mans Netes, Miguel Bernad, i prop de 12 per l'advocada que va acusar la infanta a Nóos, Virginia López Negrete.

Cifuentes, al peu del banc dels acusats

"Aquí tinc una acta del treball de fi de màster". Quan Cristina Cifuentes, llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, va mostrar aquest document en un vídeo publicat a les seves xarxes socials per a defensar el seu suposat màster a la Universitat Rei Joan Carlos (URJC) , res feia preveure que l'autoproclamada campiona contra la corrupció —fins i tot la dels seus— anés a acabar a un pas de la banqueta.

La falsificació de l'acta i no el frau del màster és el que ha portat a la URJC, que exerceix com a acusació en aquesta causa, a demanar quatre anys de presó per a Cifuentes. La jutgessa Carmen Rodríguez Medel, al capdavant del Jutjat d'Instrucció número 51 de Madrid, va donar per conclosa la fase d'instrucció al novembre, si bé encara no hi ha data per a la celebració del judici. Cifuentes va aguantar 35 dies al càrrec, però finalment va decidir dimitir després de la publicació d'un vídeo on se la veia intentant robar cremes en un supermercat quan ja era vicepresidenta de l'Assemblea de Madrid.

De l'exhumació de Franco a Madrid Central

En un altre ordre de coses, el 17 de novembre el Suprem va rebutjar paralitzar de forma cautelar l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. La Secció Quarta de la Sala Contenciós Administrativa va desestimar les pretensions de la família del dictador, si bé no va entrar a valorar el fons del recurs presentat pels seus néts.

L'Alt Tribunal va establir llavors que la família tornarà a tenir opció de recórrer abans del trasllat, que cada vegada es fa més difícil. Aquest era un dels cavalls de batalla del Govern Sánchez, que recentment es va topar amb l'enèsima pedra al seu camí per treure les restes del dictador de la vall de Cuelgamuros. El rebuig del prior de la Vall ja ha estat contestat per l'Executiu, que afirma que la seva "posició obstruccionista" no "impedirà que el procés segueixi el seu curs".

Al seu torn, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va desestimar en el mateix mes adoptar la mesura cautelaríssima que demanava l'associació d'Automobilistes Europeus Associats (AEA) abans de l'entrada en funcionament de Madrid Central. El Govern de la Comunitat i el grup del PP a l'Ajuntament de Madrid també van sol·licitar la suspensió de la mesura estrella del Consistori que dirigeix Manuela Carmena, que persegueix reduir en un 40% les emissions de diòxid de nitrogen al centre de la capital, si bé el TSJM encara no s'ha pronunciat sobre aquests recursos. Les decisions judicials sobre aquests i altres processos poden tenir un fort impacte en el tauler polític, sacsejant els seus fonaments i reconfigurant-lo. Tal com va passar el 2018.