Cargando...

Secciones

Publicidad

La vaga dels treballadors del Museu Picasso. PICASSO REBEL.

La vaga invisible del Museu Picasso

Publicidad

L’assemblea de treballadores porta a judici Magma, l'empresa subcontractada que gestiona el personal de l'equipament, a la que acusen de reemplaçar els vaguistes durant les protestes de 2018 per tal que l’aturada no es notés.

Public

Rebrota el conflicte dels treballadors del Museu Picasso de Barcelona, que ja per se era prou llarg. Després de 45 jornades de vaga laboral durant el 2018 -una de les més llargues de tot l’any passat-, el conflicte laboral entre treballadors i Magma Cultura -l'empresa subcontratada que gestiona el personal- està en punt mort. Els treballadors intenten treure el cap i forçar l’empresa a negociar, però aquesta intenta minimitzar els fets i deixar que corri el temps.

Publicidad

En mig d’aquest pols, la plantilla -o la major part d’ella- decideix aquesta setmana si reprèn el camí de les vagues. Si anunciessin una nova convocatòria, serviria d’altaveu del judici que enfrontarà totes dues parts el proper 28 de febrer, al jutjat social número 15 de Barcelona. El motiu de la denúncia interposada pels treballadors -mitjançant el sindicat SUT- és la suposada substitució de vaguistes comesa per l’empresa Magma durant les jornades de protesta de l’any passat.

Un informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, datat al desembre de 2018, així ho constata i ja ha obert una acta d’infracció administrativa per "vulneració del dret a vaga mitjançant la substitució de vaguistes per altres treballadors interns i externs". Encara més, titlla els fets d'"esquirolatge intern" que vulnera el dret fonamental a la vaga, ja que suavitza el poder de pressió de la mesura de conflicte que és la vaga. Uns informes que els treballadors asseguren que presentaran pertinentment durant el judici.

Un portaveu de l’assemblea de treballadores del Museu Picasso, que prefereix mantenir l’anonimat per por a represàlies, explica a Públic el quid de la qüestió: "Quan un treballador fa vaga, l’empresa no el pot substituir per una altra persona (a no ser que hi hagi serveis mínims, evidentment). I és que el vaguista té dret a què el seu lloc de feina quedi buit".

Publicidad

Per tant, els dies vaga al Museu Picasso s’haurien d’haver evidenciat amb molta intensitat, ja que segons dades sindicals, entorn al 90-95% de la plantilla secundava l’aturada durant els primers dies. Tanmateix, la imatge pública no era aquesta. Segons explica aquest portaveu dels treballadors, l’empresa hauria fet servir dues maniobres: "Per una banda, van moure personal d’altres centres de treball. I per l’altra, van contractar més personal de seguretat, per fer les mateixes tasques de sala que fem nosaltres, però com que són una altra categoria que no estava en vaga, doncs era la forma d'esquivar la normativa". 

"El pitjor? Que és una vaga invisible"

D’aquí que, segons els treballadors del Museu Picasso, el més frustrant no sigui estar tant de temps de vaga (fins a 45 jornades!), «sinó veure que fer vaga no té cap conseqüència: unes altres persones fan la nostra feina, els turistes no ho noten i l’empresa continua facturant; és com si no passés res, és una vaga invisible", explica el portaveu.

Publicidad

Els tribunals no són nous per a cap de les dues parts. Ja van passat pel jutjat a principis de l’estiu passat, quan les treballadores van denunciar Magma Cultura per haver decretat serveis mínims durant els dies de vaga, tot al·legant que les pintures de Picasso són béns de molt valor. Tanmateix, el Jutjat Social nº1 de Barcelona va anul·lar aquests "serveis de manteniment i seguretat".

Posteriorment, el Jujtat nª15 va decretar les mesures cautelars que l’empresa havia de complir amb relació a la vaga, tot deixant clar la impossibilitat d’augmentar el personal de seguretat o d’emprar personal contractat posteriorment a la vaga per suplir les baixes de la jornada. També s’havia previst el judici pel 26 de juny, però finalment va quedar ajornat fins el proper 28 de febrer d'enguany. Des de Magma Cultura s'ha declinat respondre en aquests moments a la petició d’informació de Públic.  

Publicidad

Ajuntament: garantir millores, però el conflicte és de l’empresa

Una altra part implicada és l’Administració Pública, concretament l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), que penja de l'Ajuntament i el patronat del qual pertanyen importants museus públics de Barcelona com el Picasso. L’ICUB externalitza el servei de les tasques d’informació, control de sales i venda de tiquets als museus de la ciutat i ho fa a empreses com Ciut’art, Expertus i Magma. Aquesta darrera és la responsable del Museu Picasso, la joia de la corona dels museus barcelonins pel nivell de beneficis econòmics que genera. Durant l'any passat, l'equipament va rebre 978.483 visitants, el que suposa un 6,5% menys que el 2017, quan gairebé va arribar als 1.050.000. 

Des de l’ICUB, però, asseguren que no tenen responsabilitat directa amb aquest conflicte, ja que el servei està licitat i els treballadors no són empleats públics, sinó personal contractat per una empresa privada. En tot cas, remarquen que el millor paper que podia jugar l’Administració Pública no era tant en el present conflicte (amb un contracte ja en marxa), sinó de cara al futur: redactar plecs de condicions més exigents pels futurs concursos. Per això es remeten a l’acord signat el maig de 2018, amb patronal i sindicats, pel qual s’acorda que els nous contractes per a la prestació de serveis d’atenció al públic als museus municipals han de tenir com a referència el conveni col·lectiu del lleure educatiu i sociocultural. Una licitació que, per cert, està suspesa arran de la interposició d’un recurs especial interposat pel propi sindicat SUT i pendent de resoldre pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

Les mateixes fonts de l’ICUB també es mostren cauteloses sobre el judici del febrer: "Es tracta d’una demanda per conculcació dels drets fonaments. Estan demandats l’empresa Magmacultura i també la Fundació Picasso. S’haurà de veure què resol el Jutjat. En qualsevol cas, des de la Fundació Picasso en cap moment va haver-hi voluntat de substitució de vaguistes, ni de vulnerar el dret dels treballadors en vaga, ni es va donar cap instrucció a l’empresa en aquest sentit. Es va intentar donar compliment al servei públic i en aquest sentit, fonamentalment, garantir la seguretat de les persones i del patrimoni del museu".

Publicidad

Publicidad