L'advocat José María Ruiz tenia un somni: volia ser com Le Pen. Allà pel 2013, en plena efervescència dels partits xenòfobs a Europa, el lletrat va muntar a Espanya el Partido Por la Llbertat. Lo seu no va ser l'originalitat: es tractava del mateix nom de la formació liderada a Holanda per un altre ultradretà confés, Geert Wilders. Cinc anys després de llançar-se a aquella aventura política, Ruiz sap avui que la història no el recordarà precisament ni com el Le Pen ni com el Wilders espanyol.

La culpa de tot la té Vox. La irrupció del partit fundat per Santiago Abascal ha generat un autèntic cisma a la ultradreta espanyola, gens acostumada als èxits electorals. En aquest país, el vot cap a les formacions d'extrema dreta era una cosa residual. Testimonial. Anecdòtic. Fins que va arribar el 2 de desembre i Vox va conquistar 12 escons al sud. Paradoxalment, en aquest precís instant molts ultradretans van veure, per fi, el seu nord.

Ruiz no va trigar molts dies a admetre la nova realitat. "Els esdeveniments dels últims mesos, principalment les eleccions a Andalusia i la irrupció de Vox al Parlament Regional d'aquella Comunitat Autònoma, han significat per a molts militants del Partido por la Libertad la constatació que no és aquest el projecte que buscaven", diu el comunicat de comiat. Bàsicament, admet el contrasentit de realitzar "esforços que amb gairebé total seguretat serien infructuosos de cara a les pròximes eleccions municipals i europees". Oficialment no se suma a Vox, encara que reconeix "la plena llibertat que tots tenen per a sumar-se al que millor considerin".

El partit de l'advocat era un dels components de la Federación Respeto, una coalició "identitària" integrada també per Espanya 2000 i Plataforma per Catalunya (PXC). On alguna vegada va haver-hi amor avui només hi ha males cares: el terratrèmol Vox també ha arribat al si d'aquesta coalició. De fet, Respeto es va presentar com a tal a les eleccions andaluses per Jaén: allí va obtenir 1.032 vots (0.32%). En aquesta mateixa província, Vox va aconseguir els 27.671 sufragis (8.72%).

Després d'això, el projecte de federació identitària ja és part del record. Fa alguns dies, el mitjà ultradretà Mediterráneo Digital va confirmar que PXC, que en les eleccions municipals de 2011 va arribar a aconseguir 67 regidors i avui conserva vuit, es retira també de Respecte.

Mentrestant, l'exlíder de PXC, Josep Anglada, es manté allunyat d'aquestes picabaralles. La seva destinació està ara a Somos Identitarios, la nova formació xenòfoba que ha posat en marxa sota crítiques despietades cap als seus antics companys de partit, als qui ha qualificat de "sangoneres". Tampoc té molt bones paraules cap a Vox: abans de les eleccions andaluses, l'ultra català va afirmar que aquest partit és la "dissidència controlada per l'elit globalista", mentre que va definir a Abascal com "un barrut sempre pegat a la teta política".

La Federación Respeto, una coalició “identitària” integrada per España 2000 i Plataforma per Catalunya (PXC).

No pensa el mateix l'actual secretària general de PXC, Mónica Lora, qui a més exerceix actualment com a regidora a Mataró. Després de conèixer-se els resultats electorals a Andalusia, la dirigent ultradretana va escriure un elogiós missatge a Twitter, des d'on va felicitar a Abascal per l'èxit obtingut a les urnes i per "portar missatges tan importants com la defensa d'Espanya, la lluita contra la immigració il·legal i l'expulsió de la corrupció del mapa polític. Era necessari", va subratllar.

Mirando a Abascal

Són moments de reformulació al mapa de l'extrema dreta espanyola, habitualment fraccionada en innombrables grupuscles amb suports marginals. Per a bé o per a mal, avui tots miren el partit d'Abascal. "Els resultats de Vox a les eleccions d'Andalusia ha descol·locat tot", afirma a Público Eduardo González, portaveu de Sare Antifaxista (Xarxa Antifeixista), un col·lectiu que segueix molt de prop els moviments que es produeixen en l'àmbit ultra a escala estatal.

A la vella Falange Espanyola de les JONS ja han tastat l'efecte Vox a les seves pròpies carns. A les eleccions andaluses del passat 2 de desembre, la formació joseantoniana va rebre 2.441 vots (0,23%), mentre que a les autonòmiques de 2015 havia obtingut 4.759. En qualsevol cas, els falangistes no perden la fe: de cara a les europees de maig formaran part d'una coalició "euroescèptica" en la qual també participaran l'altra marca de la Falange -liderada per Manuel Andrino-, Alternativa Espanyola i Democràcia Nacional. Les seves llistes portaran el nom d'ADÑ.

Tampoc es descarta l'aparició d'un nou actor electoral d'extrema dreta: els neonazis d'Hogar Social Madrid han afirmat públicament que no descarten convertir-se en algun tipus de plataforma política, encara que es desconeix si aconseguiran fer-ho abans de la pròxima cita amb les urnes. "En un moment donat, qui vulgui votar opcions d'ultradreta, neonazis o feixistes pot arribar a tenir fins a sis candidatures per a triar", destaquen des de Sare Antifaxista.