"Ciutat Meridiana vol ser barri. Som Barcelona només sobre el paper". Ras i curt, el president de l’Associació de Veïns, Filiberto Bravo, denunciava d’aquesta manera l’emergència social que es viu en aquesta part de la ciutat i que el passat dia 5 va evidenciar-se quan tres nens de 16, 12 i 5 anys van quedar-se atrapats durant dotze hores dins el seu pis, propietat de la immobiliària Sòlvia -antiga filial del Banc Sabadell, actualment sota control d'un fons suec- i ocupat per la seva mare, quan uns operaris van tapiar la porta amb una planxa de metall. La història de la Noemí, la mare, és una mostra dura de la pobresa a la ciutat en uns carrers especialment castigats per la desatenció institucional i la vulnerabilitat social.

Aquest matí, Bravo –tot un històric de la lluita contra els desnonaments en un barri- i la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FABV), Ana Menéndez, han comparegut per denunciar uns fets que "van posar en risc la vida dels nens" i anunciar que interposaran una denúncia a la Fiscalia de Menors contra Solvia: "El problema és que no es contempla l’habitatge com a dret, i a Ciutat Meridiana aquesta realitat es fa més real que enlloc", ha criticat la presidenta de la FAVB. “Volem que s’investiguin les males pràctiques que es podrien haver produït com a banc i immobiliària i com a operaris”, ha afegit.

La Noemí va veure's obligada a entrar a aquest pis el passat novembre ocupant-lo, tal com explica en declaracions a el Món.cat. Sense feina i amb quatre fills –els petits i un de 20 anys que quan van ocórrer els fets no es trobava a casa- no va poder costejar el preu del lloguer on vivien i va haver de marxar de casa. Després d’un periple en el que que va passar per un alberg públic d’Horta, un centre per a famílies al Guinardó i la casa de la seva germana a Montcada i Reixac, aquesta família va decidir entrar a un pis de la Ciutat Meridiana tancat per no quedar-se al carrer, ja que l'assistenta social no tenia cap alternativa habitacional.

Va ser el menor de 16 anys qui va avisar la seva mare que s’havien quedat tancats a casa. La Noemí tenia por de trucar a la policia per la seva situació habitacional, així que es va posar en contacte amb l’Associació de Veïns, que de seguida es va concentrar al carrer. Finalment, a les 9 de la nit van arribar els Bombers per treure la planxa metàl·lica i entrar al domicili.

L’Ajuntament de Barcelona va aconseguir mediar amb Solvia i la família podrà continuar al pis fins que es trobi una solució residencials per a tots ells. Bravo ho celebra, però espera que el consistori no renunciï a emprendre mesures legals contra la immobiliària: "Esperem que no es tracti d'una contraprestació. Des de l’Ajuntament ens van dir que esperarien a que finalitzessin les negociacions".

Més de 200 famílies ocupen a la Ciutat Meridiana

Mare soltera, migrada des d’Hondures, amb una feina en una empresa de neteja que va aconseguir el desembre i atesa per serveis socials per violència masclista, segons ha assegurat l’Assemblea de Veïns. La pregunta és evident: com és que un cas tan flagrant no ha estat atès amb un sostre cedit per l’administració pública? "Sabem que no hi ha parc d'habitatge per atendre l’emergència social, ni tan sols en aquests casos", diu Menéndez. Els dos activistes coincideixen en que la Taula d’Emergència, l’òrgan municipal que gestiona el parc d’habitatge social per donar resposta a casos de màxima vulnerabilitat, està saturat. “Cada mes a Barcelona hi ha 200 desnonaments i només hi ha 18 pisos d’emergència. El desnivell és evident”, explica Bravo.

El president de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana explica com, davant la minsa capacitat de resposta de l’administració, l’ocupació s’ha convertit en una de les poques sortides: “A Ciutat Meridiana hi ha 250 famílies ocupant. En aquest cas, l’Ajuntament ha pogut respondre, però és que necessitem entre 300 i 400 pisos per posar el barri en condicions”, explica. Bravo afegeix, a més, que en aquesta part de Barcelona l’habitatge sí que hi és: "Als anys 70, hi vivíem unes 30.000 persones, ara quasi no arribem a 10.000. Els  pisos estan allà".

Bravo explica que alguns dels pisos buits i tancats, propietats de bancs, no només no s’utilitzen per formar part de la solució sinó que poden esdevenir un problema: “Hi ha veïns que demanen que s’ocupin pisos. N’hi havia un que tenia les finestres obertes i es va convertir en un colomar. Els coloms hi defecaven a dins i s’hi morien. L’olor era molt forta", diu. El president de l'associació denuncia que els bancs no s'ocupen del manteniment dels habitatges tancats, generant conflictes amb el veïnat de la comunitat.

Barri de pisos buits i famílies sense pis, Ciutat Meridiana afronta els denominadors comuns de l’especulació urbanística de Barcelona, però ho fa des de la tradició veïnal que històricament l’ha marcat, tal com reivindica Menéndez: “Si allà no hi ha fets escandalosos o perillosos, com a altres barris, és perquè hi ha una solidaritat veïnal, un teixit que fa de la Ciutat Meridiana, ciutat”.