Público
Público

Creix el 'mòbing' laboral

Les denúncies per assetjament laboral a la Inspecció de Treball s’han multiplicat per quatre, tot i que les víctimes diuen que és difícil demostrar el ‘mòbing’ i el sindicat CCOO critica que els conflictes judicials poden trigar fins a tres anys a resoldre’s.

Protesta dels treballadors de neteja d'edificis de Girona per abusos laboral. XAVIER PI

La precarietat laboral i els contractes temporals són l’escenari propici que alimenten l’augment dels casos d’assetjament laboral. Tot això, encara s’expliquen pocs episodis respecte als que realment es produeixen. La por a perdre la feina i l’excés de burocràcia judicial frenen les denúncies i més encara les demandes. Entre gener i setembre de 2018 s’han multiplicat per quatre les denúncies per mòbing a la Inspecció de Treball, segons les dades que aporta el sindicat CCOO.

La secció de Salut Laboral de CCOO adverteix que l’assetjament laboral continua sent un tema tabú perquè les víctimes consideren que resulta difícil de demostrar. “Les xifres reals encara són baixes”, comenta Francesc Montoro, responsable de Salut Laboral del sindicat. CCOO va rebre l’any passat 38 consultes i admet que el nombre de peticions s’ha duplicat en els darrers tres anys. Montoro assenyala que la realitat del mòbing és més greu que el que dibuixen les estadístiques i precisa que “cada cas comptabilitzat n'amaga quatre o cinc darrere”. En la majoria de casos, abans de començar un procés judicial, els treballadors acaben abandonant l’empresa.

Montoro afegeix un altre element que incideix en l’increment dels casos. “Una organització de treball desregulada que aprofiten algunes empreses contra determinades persones”. El responsable sindical lamenta que “la Inspecció de Treball estigui entrant de forma molt timorata i faci actuacions poc profundes”. Fins i tot, si finalment el treballador es decideix a emprendre un procediment judicial, Montoro alerta que “el jutjat contenciós administratiu pot trigar fins a tres anys a resoldre“ la denuncia.

"Molts treballadors no s'atreveixen a denunciar"

En aquest context, CCOO adverteix que la burocràcia i la lentitud judicial desanimen els treballadors per iniciar qualsevol acció judicial. Per la seva banda, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, insta les empreses a què “tinguin protocols d’actuació” per afrontar els casos d’assetjament. Les companyies que més episodis acumulen de mòbing són les de més de 50 treballadors dels àmbits de la indústria, sanitat i comerç.

Considerar la pràctica de l’assetjament laboral com a violència. Aquesta és la proposta que planteja l'Associació Alto al Mobbing (ASAM). L’entitat apunta al fet que la discriminació i l’assetjament només l’acaben resistint els funcionaris, col·lectiu amb una estabilitat laboral alta. “Molts treballadors no s’atreveixen a denunciar per por a perdre el lloc de treball”. El president d’Asam, Manel García, descriu la duresa de la situació. “Vas a treballar buit per dins i els efectes devastadors del mòbing apareixen a la teva vida laboral, personal i social”. Asam situa a l’ensenyament, l’àmbit sanitari, els cossos policials i les grans empreses alguns dels escenaris on es produeix l’assetjament.

Un estudi de l’Asociación contra el Acoso Psicológico y Moral en el Trabajo, amb dades de 2017, conclou que a l’Estat espanyol un 15% dels treballadors pateix mòbing al seu entorn laboral. Suportar aquesta situació agreuja i incrementa les possibilitats el risc de patir un problema cardiovascular.

Els perills de l’assetjament diari

Els crits, les humiliacions i el menyspreu dels caps o d’altres companys augmenten un 60% el risc de tenir problemes cardiovasculars. Les xifres, extretes d’un estudi de la Universitat de Copenhaguen, fan referència als casos de mòbing visible. Però en les situacions en què les víctimes han denunciat episodis de violència, la probabilitat puja un 25%. El perill total, on el risc de tenir malalties de cor creix fins al 120%, es genera en les persones que han patit diàriament l’assetjament laboral al seu lloc de treball.

Des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la professora d’Economia i Empresa, Ana Isabel Jiménez-Zarco, destaca que darrere la reivindicació d’igualtat salarial entre els homes i les dones també existeix una demanda per reduir l’assetjament laboral. “Hem d’interioritzar la necessitat d’igualtat de sous, la paritat de càrrecs de responsabilitat i el repartiment dels treballs domèstics”. Amb aquests elements, Jiménez-Zarco creu que es reduiria l’assetjament laboral, especialment en les dones, un dels col·lectius que més la pateix.

La professora en psicologia social Àngels Viladot, també de la UOC, explica que un altre dels reptes que té el mercat laboral és “la visibilització de les dones que posseeixen càrrecs directius i la lluita contra els rols estereotipats”. Aquesta mala imatge i el rebuig cap aquest col·lectiu propicien situacions d’assetjament laboral i de gènere. Al final, les dones tenen més possibilitats de patir mòbing pels models de rol, afirma.

Les expertes, les víctimes i els sindicats coincideixen en la necessitat que l’Administració s’impliqui més per lluitar contra l’assetjament laboral. La manca de proactivitat, la reducció de burocràcia i la simplificació dels processos judicials són les exigències que demanen perquè els treballadors i treballadores tinguin eines per denunciar els casos silenciats d’assetjament laboral.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?