Público
Público

Una nova onada de desnonaments amenaça amb un nou repunt dels narcopisos al Raval

Diversos pisos ocupats per famílies després del desallotjament de traficants de droga reben ara la resolució judicial que n'ordena el desnonament. Els veïns denuncien el vincle entre l'especulació immobiliària i els narcopisos i la creixent presència de grans fons voltors al barri. Reclamen sancions als propietaris dels narcopisos.

La roda de premsa dels veïns del Raval per denunciar la connivència entre els grans fons i els narcopisos. ESPERANZA ESCRIBANO

El carrer Riereta era un horror fins al maig de 2017. Hi havia tres narcopisos i els veïns es movien entre l'ansietat i la por. Moltes persones grans no s'atrevien ni a baixar les escombraries. Després del seu desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra, els traficants van tornar a ocupar l'espai. Però com que els veïns van detectar la seva marxa per uns dies, se'l van reapropiar i el van defensar amb un grup de gent jove. Ara el jutjat ha posat data al seu desnonament, el 14 de febrer, després del qual no hi ha un altre pla que deixar el local buit. Aquest i altres casos han portat les assemblees del Raval a denunciar un perill imminent: un fort retorn dels narcopisos al barri. Si bé, cal recalcar, no han arribat a desaparèixer.

Després de l'operació Bacar, en la qual els Mossos van desallotjar una vintena de narcopisos a Ciutat Vella, Acció Raval xifra en una quinzena els punts de venda de droga actius que queden al barri. Entre cinc o sis s'han obert després de la intervenció policial. "Ara l'ambient està més tranquil però no sabem el que durarà" diu el seu portaveu, Ángel Cordero. "Ara els traficants dissimulen més perquè fins el 2017 no s'havia fet res contra ells, i ara saben que sí que s'actua", explica.

Les plataformes del barri volen avisar del perill abans que les drogues tornin a apoderar-se del Raval. "Es va lluitar contra una màfia, la dominicana, però n'hi ha dues o tres més", comenta Cordero. També ressalta que els veïns han pogut comprovar que "quan es dona ús a un local o a un pis, els traficants marxen". De fet, quan el grup de joves va reocupar el número 3 del carrer Riereta, els narcos es van presentar allí en actitud violenta buscant recuperar l'espai. Els missatges de Whatsapp van córrer com la pólvora entre les diferents xarxes que teixeixen el barri i davant l'arribada massiva de veïns, els traficants van abandonar l'intent i no hi han tornat.

David Marimón viu en una de les finques en les quals fins fa un any i mig hi havia un narcopís. "La situació era terrorífica, amb un anar i venir de gent que es punxava allí mateix. Però el pitjor eren les batalles campals, amb una violència extrema. Hem arribat a veure com es donaven puntades al cap al terra, espantós", relata. No obstant això, des que van entrar els joves del local, una persona sense llar al pis que hi ha en la seva finca i una família en l'altre antic narcopís, "el problema es va solucionar".

"Ara tornem a preocupar-nos", comenta molt seriós, "perquè els bancs tenen pressa per desallotjar aquesta gent que fa vida en el barri, mentre amb els narcos no en tenen tanta". El local de Riereta 3, actualment en mans del fons d'inversió Cerberus, encara no ha rebut cap oferta per convertir-se en un comerç o establiment de qualsevol altre tipus. Els veïns temen que en quedar buit, els narcos tornin a ell.

Augment dels desnonaments

L'immoble de Riereta 3 era inicialment d'Unnim, l'eniitat que agrupava les antigues caixes de Sabadell, Manlleu i Terrassa. Unnim, però, va passar a mans del BBVA el 2012, que es va convertir en l'entitat amb major propietat d'actius a Espanya. Però quan les plataformes socials li demanaven facilitats en casos d'impagament d'hipoteques o sol·liciten un lloguer social, es troben amb una negativa taxativa. Iñaki García, del Lokal, estima que aquests bancs decideixen vendre els pisos en lot a fons inversors com Blackstone, allargant així els períodes en els que queden buits. "I no hi ha manera de trencar aquest cercle infernal", comenta cansat.  Aquest cas és un exemple paradigmàtic, perquè l'any passat el BBVA va vendre la seva cartera immobiliària al fons Cerberus que, per tant, és qui ara controla l'immoble. L'Ajuntament de Barcelona estima que hi ha gairebé 200 pisos buits al Raval.

"En el millor dels casos, quan es desallotja un pis es tapia" comenta Cordero. Però fins i tot aquestes situacions, encara que evitin l'arribada de les drogues, tampoc són la solució. Acció Raval veu com molts d'aquests pisos es degraden i comencen a donar problemes com a trencament de canonades d'aigua o fuites de gas. "I els propietaris, quan són bancs o fons d'inversió, ni se'n fan càrrec", manifesta.

El risc que es faci un pas enrere és més evident quan els veïns comproven que la mateixa propietat desnona els qui no poden pagar el lloguer, però no els narcopisos ocupats. És el cas d'una finca del carrer Sant Martí, 9, on el fons d'inversió han denunciat una família que no podia continuar pagant el lloguer. No obstant això, els veïns han demanat a la propietat que denunciï l'ocupació d'un dels pisos de la mateixa finca que s'ha convertit en un punt de venda i consum de droga i la propietat no ha donat ni un sol pas, de moment.

El drama dels desnonaments està lluny de desaparèixer en un context d'aclamada recuperació econòmica que no arriba a tots els racons del Raval. La setmana passada les plataformes del barri van paralitzar nou execucions i ja en coneixen cinc més per a la pròxima. "A més, el problema s'està feminitzant perquè molts dels desnonaments que intentem paralitzar últimament són de dones solteres que a més cuiden dels seus fills", aclareix Maria Dolors Lupiañez, membre de Raval Rebel. També assenyalen que els propietaris són cada vegada més fons d'inversió i ja no tant petits propietaris.

Propostes de mesures

Acció Raval i Raval Rebel exigeixen que la negociació sigui sempre obligatòria i que quan un pis sigui ocupat per narcotraficants, es multi el propietari si no el denuncia a temps. "L'única manera d'aconseguir acords raonables amb els bancs i fons d'inversió és la lluita veïnal, i això és molt satisfactori però també cansa molt haver d'estar exigint que es respectin drets bàsics", resumeix García.

Sobretot perquè últimament els jutges cada vegada declaren més desnonaments amb "data oberta", donant quinze dies perquè els Mossos acudeixin a garantir el desallotjament. Amb aquesta tècnica, els moviments socials han de muntar guàrdies i estar alerta durant molt més temps. "Quan el drama social és aquest, no entenem que no només no s'ajudi la ciutadania més vulnerable sinó que a més la resposta sigui endurir procediments", es queixa.

Cordero té una conclusió demolidora: "els narcopisos es deixen en investigació policial. L'última va necessitar un any i mig per a portar-se a terme. No obstant això, contra el veí que no pot pagar hi cau tot el pes de la llei". I encara així el barri continua decidit a frenar tots els atacs, siguin de bancs o de narcos.

L'Ajuntament de Barcelona demana ajuda a la UE

L'Ajuntament de Barcelona se sent frustrat en la lluita contra l'especulació immobiliària que ha donat ales a la venda i consum de droga al Raval. En la comissió sobre Delictes Financers, Evasió i Elusió d'Impostos del Parlament Europeu, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, demanava ahir més competències i recursos perquè les ciutats puguin fer front als fons voltor i grups d'inversió. "Està en risc un element fonamental com és el dret a l'habitatge perquè una ciutat funcioni i tingui garantida la vida", deia en la seva intervenció. El consistori es queixa de l'"infrafinançament" dels ajuntaments que "ja estan esprement al màxim" les legislacions al seu abast per a garantir l'accés a l'habitatge. I encara així, no disposen "de mecanismes efectius per al control del frau fiscal i el blanqueig".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?