El testimoni Jaume Mestre, responsable de Difusió Institucional de la Generalitat, ha acabat per enervar el fiscal Jaime Moreno en la seva declaració davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar el Procés català. El president de la Sala, Manuel Marchena, ha recordat a Mestre que qualsevol testimoni té l'obligació de dir veritat, i que "el delicte de fals testimoni no només el comet qui no diu la veritat". Llegint-li l'article 460 del Codi Penal, Marchena ha recordat que això abasta també les "reticències o inexactituds", per concloure que "és evident" que el testimoni ha estat "eludint" preguntes.

Després d'aquest avís, i després d'assegurar al testimoni que anava a donar-li "l'oportunitat" d'aportar més respostes -no ha acabat la frase-, Moreno ha repetit les preguntes sobre les factures que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va emetre a nom de la Conselleria de Presidència per anuncis sobre el referèndum -la campanya Civisme, amb les imatges d'unes vies de tren que es bifurcaven-. Mestre incidia en que no havia vist les factures, que sí que va veure l'espot en mitjans de comunicació, i en què no era capaç d'afirmar si, malgrat l'emissió d'aquestes factures -no podia concretar més, ni sabia qui el va informar sobre aquestes factures-, aquesta era una campanya de pagament: "no ho sé, perquè no sé perquè es va emetre l'espot".

El fiscal Moreno tirava llavors la tovallola, i demanava al tribunal que deduís fals testimoni. Marchena, recordant les inexactituds del testimoni, responia que no pot donar-se aquest escenari en aquest moment. "Això s'ha de prendre en sentència i a la vista de documents i altres testimonis". "Ara no podem saber si ha dit o no la veritat", tancava.

En aquesta 16a jornada del judici, i durant les sessions de dilluns i dimarts, la Fiscalia intenta acreditar mitjançant els testimonis de testimonis, entre ells caps d'empreses que van acceptar produir o difondre material per al referèndum de l'1 d'octubre de 2017, que els acusats amb responsabilitat al Govern van cometre un suposat delicte de malversació, en emprar fons públics per pagar aquests treballs. Fins ara, tots els testimonis han assegurat que la Generalitat mai va pagar per cartells, sobres amb notificacions i altres materials.

En aquest cas en concret, la CCMA va emetre dues factures de 93.000 i 180.000 euros a la Conselleria de Presidència per l'espot. Mestre, que en ocasions s'ha mostrat nerviós o ha respost amb evasives, assegurava no saber quin representant de la Conselleria havia demanat a TVC que emetés aquests anuncis. També ha negat haver contactat personalment amb la seva presidenta, Núria Llorach, com ella va declarar en la fase d'instrucció davant del jutge Pablo Llarena.

A més, el responsable de Difusió Institucional de la Generalitat ha rebutjat estar al cas de la campanya de cartells encarregada a tres impremtes -la campanya de la qual "un tal Toni" tindria tots els detalls, segons dos testimonis-.

Sobre altres campanyes, reconeixia que una d'elles, adjudicada a l'empresa Estudi Dada, per valor de 10.800 euros, va ser realitzada, però ell mateix va traslladar a l'empresa que, per ordre del director general, Ignasi Genovès, no podien pagar aquesta factura. "Li vaig haver de dir: aquesta factura per ara no es pot pagar". "¿L'han perdonat?", qüestionava el fiscal. "No l'han reclamat", responia Mestre.

També ha reconegut que no és "habitual" que les empreses perdonin deutes d'aquest calibre. Sense anar més lluny, l'empresa Focus Media sí que reclama 130.000 euros a la Generalitat per la inserció d'anuncis en mitjans de comunicació per publicitar el referèndum.