Sorgida setmanes abans dels comicis al Parlament del 21 de desembre de 2017, la plataforma Som Alternativa -ja convertida en partit polític- s'estrenarà molt probablement a les urnes en les properes cites electorals, en concret a les generals del 28 d'abril. Si fa 15 mesos no va ser possible arribar a cap entesa ni amb ERC ni amb la CUP per concórrer a una cita convocada sota l'aplicació de l'article 155, ara és molt possible que la formació encapçalada per l'exsecretari general de Podem Albano-Dante Fachin participarà a les eleccions espanyoles del 28 d'abril, després de tancar un acord amb Poble Lliure -una de les organitzacions que forma part de la CUP- i Pirates de Catalunya, per articular un "front republicà". L'acord resta pendent de l'aval de la militància del darrer partit, que té de termini fins a les 19h de dijous per votar-lo. A més a més, Som Alternativa també participarà en una vintena de candidatures en les eleccions municipals del 26 de maig. 

Després d'alguns dies de converses, l'acord s'ha tancat aquest mateix dimecres. Els fets s'han precipitat per la urgència del calendari, ja que divendres és el darrer dia per tancar coalicions electorals. Som Alternativa havia manifestat la voluntat de participar al 28-A amb "una proposta electoral que garanteixi que els vots de la gent que va posar el cos l'1-O per defensar la democràcia no serviran per posar governs a Espanya que no assumeixin radicalment i clara el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya". En conversa amb Públic,  Albano-Dante Fachin recalca que, com van fer el 2017, en l'actual context defensaven la necessitat de "parlar amb tothom", sigui "independentista o no", que comparteixi un plantejament "rupturista" amb el que s'ha anomenat el règim del 78.

En aquest sentit, explica que "fa dues setmanes vam enviar un correu electrònic a ERC per demanar-los una reunió i no ens ha contestat". Amb qui sí que es van reunir és amb la CUP, però la formació va decidir diumenge no concórrer a les generals. La decisió, però, va generar una rèplica inesperada de Poble Lliure 48 hores més tard, anunciant la seva intenció de promoure una candidatura rupturista, una decisió que ha generat tensions internes al partit anticapitalista.

Crítiques als Comuns

Fachin és molt crític amb l'espai polític dels Comuns, del que va formar part com a secretari general de Podem Catalunya -va deixar el càrrec al novembre de 2017- i com a diputat al Parlament de Catalunya Sí que es Pot durant la passada legislatura. Elogia Jaume Asens, cap de llista de Catalunya en Comú a les eleccions del 28-A: "Ningú amb un mínim de memòria o objectivitat no pot dubtar de Jaume Asens com a membre de la comunitat política, jo me'l crec". Però, ràpidament, matisa: "no el podré votar mai, perquè el truc més vell de la nova política és que arriben les eleccions i es col·loca algú inqüestionable al capdavant, per recollir els vots i després treure-se'l de sobre, com amb en Xavi Domènech i en menor mesura amb la Marta Sibina, entre d'altres". L'autèntica bèstia negra de l'exdiputat és, sobretot, ICV, herència de la nul·la entesa que va tenir amb Joan Coscubiela en l'etapa en què compartien grup parlamentari al Parlament.

Aliances d'esquerres a les municipals

Pel que fa a les eleccions municipals del 26 de maig, cada nucli de Som Alternativa decideix de manera autònoma com es presenta i això fa que en algun cas s'hagi aliat amb ERC, com a Santa Perpètua de Mogoda, en d'altres vagi en solitari, com a Mataró, o que s'integri en candidatures àmplies d'esquerres, en què hi participa la CUP, formacions estrictament municipalistes i també els Comuns sobiranistes, com passa a Girona, Badalona, Cornellà de Llobregat, Figueres, Sant Boi de Llobregat o Manresa, entre d'altres.

Per a Fachin la gràcia d'aquestes candidatures és que en molts casos surten d'un treball "de carrer" que comença a articular-se a partir del referèndum de l'1 d'octubre, que permet que molta gent vinculada fins aleshores a Podem "per primera vegada faci una acció política amb independentistes". Arran d'aquella experiència els contactes i les accions conjuntes van continuar i, en alguns casos, es traduiran en candidatures conjuntes el 26 de maig.

Anant més enllà, a l'hora de buscar una sortida al conflicte polític cita el sociòleg porto-riqueny Ramón Grossfoguel: "Crec que ell fa una lectura que té sentit. Hi ha moments en una societat en què la gent ho fa tremolar tot, però no se'n surt. Per exemple el Caracazo [de 1989, a Veneçuela] on el poder es manté; el que se vayan todos a l'Argentina o la guerra de l'aigua a Bolívia. Moltes vegades aquelles potències alliberades populars són brutals, però no aconsegueixen objectius tangibles. Ara bé creen una nova percepció, un nou nosaltres que canvia les coordenades a través de les quals aquella societat s'entén i requereix temps perquè això es tradueixi en una potència política. A vegades passen tres o quatre anys abans que aquell sotrac tan gran es conformi com a proposta i normalment allò que dona resposta al que va passar és una cosa que no existia en el primer moment. Com que el sotrac és tan gran el que li dona resposta no existeix".