Josep Lluis Trapero ha estat un testimoni hàbil, si bé ha acabat afirmant el que la Fiscalia volia escoltar. El major dels Mossos d'Esquadra ha admès aquest dijous davant el Tribunal Suprem, en el marc del judici al procés català, que va advertir al llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, dels "problemes d'ordre públic" que podrien donar-se en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Hi hauria problemes, va alertar, ja que coincidirien "dos milions de persones amb intenció de fer alguna cosa", i uns 15.000 policies amb el mandat judicial d'impedir la votació.

Sí que ha defensat aferrissadament l'actuació de Mossos, que van cooperar amb la Policia espanyola i la Guàrdia Civil per intentar impedir el referèndum, i ha reconegut que es va sentir "incòmode" amb el full de ruta independentista, així com amb les  declaracions de Joaquim Forn sobre l'actitud dels Mossos. Permetrien votar, va dir, i al major li va semblar "un punt irresponsable". "Ho entenc així", ha precisat. "Va donar una imatge que crec que estem pagant". "[El dispositiu] no tenia una altra finalitat que la de complir les ordres judicials i de la Fiscalia. Que ens hagués agradat tenir més resultats? Sí. Va haver-hi els que vam poder aconseguir entre tots", sentenciava.

Preparats per detenir el Govern

No obstant això, la sorpresa més gran que deixava el seu interrogatori arribava amb les preguntes de les defenses, quan l'ex-cap de la policia catalana ha reconegut que dos dies abans de la declaració d'independència (DUI) del Parlament ja tenien preparat un dispositiu per detenir Puigdemont i els consellers. Segons el seu relat, ell mateix va trucar per telèfon al fiscal superior de Catalunya i al president del Tribunal Superior de Justícia el 27 de setembre, quan el Parlament va proclamar la independència, per comunicar la seva disposició a actuar sota el seu comandament si els demanaven un operatiu. Llavors no entenia la "transcendència jurídica" que podria tenir aquesta declaració, o en quins delictes es podria haver incorregut, encara que va suposar que tindria "una certa gravetat".

La cúpula de la policia catalana va dir al president Puigdemont i al conseller Forn que estaven amb la Constitució i contra la independència, ha explicat Trapero, a preguntes del president de la sala del Suprem, Manuel Marchena. "Els vam emplaçar a complir la legalitat i les ordres judicials. Vam dir que, evidentment, nosaltres les compliríem, que no s'equivoquessin amb nosaltres", ha dit. El major ha reconegut, no obstant  això, que el Govern no els va donar cap instrucció per facilitar el referèndum i que s'havien limitat a dir-los que fessin "la seva feina".

Algunes defenses donaven per fet que la declaració de Trapero els beneficiaria. La veritat és que segons el seu relat sembla difícil acreditar que va haver-hi violència en el procés, clau per a Fiscalia i Vox, però també que l'ex-cap dels Mossos, que seu al banc dels acusats davant l'Audiència Nacional en una altra causa però relacionada amb el procés i pels mateixos fets,

La matusseria de Vox i el cabreig del fiscal Zaragoza

La mala gestió de l'acusació popular de Vox durant l'interrogatori al testimoni, al no preguntar per les reunions de Trapero amb Puigdemont i Forn (26 de setembre i la Junta de Seguretat del 28 de setembre), ha portat la Sala penal a limitar les preguntes, ja que la Fiscalia no havia demanat la compareixença del major dels Mossos. Javier Ortega Smith, número dos del partit ultradretà preguntava primer, però també fixava el marc en el qual interrogar-lo. No obstant això, el representant del Ministeri Públic Javier Zaragoza ha aconseguit arrencar-li aquesta resposta a Trapero, important per donar suport a la seva tesi que el Govern va permetre el 1-O sabent que podria haver-hi violència.

El fiscal, que hores abans havia perdut els papers amb Trapero, ha intentat burlar fins a quatre ocasions les indicacions de Manuel Marchena, president de la Sala, que ha acabat per donar per finalitzada la seva intervenció en l'últim intent.

Al seu torn, pel que fa a la protesta del 20 de setembre de 2017, davant la conselleria d'Economia de la Generalitat, Trapero ha assegurat davant preguntes de Vox que els únics exemples que Ortega Smith ha esmentat com a "fets violents" en aquesta jornada van ser "algun llançament d'alguna ampolla d'aigua" -a dos mossos de la unitat de Mediació-, en el moment en què es va desplegar el cordó de la Brigada Mòbil dels Mossos, alguna empenta" i "això dels cotxes", en referència als vehicles danyats durant la protesta.

El terrat no era l'única sortida segura per la secretària judicial

Sobre la secretària judicial Montserrat del Toro, que va quedar-se diverses hores dins la conselleria, sense voler sortir, Trapero ha assegurat que la seva oferta perquè abandonés l'edifici per la porta principal era "segura", encara que ella no l' interpretés d'aquesta manera i optés per sortir per un terrat.

A més, el major dels Mossos ha assegurat que es va implicar "personalment" i "més que en cap altre cas" a permetre la sortida de la lletrada de l'administració de justícia, especialment després de rebre una trucada del Jutge del Jutjat d'Instrucció Número 13 de Barcelona.

"Plantejàvem un dispositiu [per la porta principal], i si ho plantegem és perquè ho consideràvem segur", ha assegurat Trapero, en resposta a les preguntes del partit ultradretà Vox, que exerceix com a acusació popular. 

Hi havia una via segura, i per tant no és cert que la secretària judicial del 20-S no tingués alternativa a sortir pel terrat. Josep Lluis Trapero, ha respost a les preguntes del número dos de Vox, Javier Ortega Smith, que, sense qüestionar "la vivència de la secretària ni el que ella diu", si els Mossos van oferir a la lletrada de l'administració de justícia que sortís pel terrat de la segona planta no va ser perquè es considerava "insegur" sortir per la porta principal. Segons Trapero, van tenir constància que la diligència d'entrada i registre s'estava allargant, la Guàrdia Civil -que actuava com a policia judicial- els va traslladar que "hi havia problemes tècnics per la còpia d'uns ordinadors", i per això es va desmuntar el primer cordó de la Brigada Mòbil dels Mossos per a crear un passadís.

El jutge del Jutjat d'Instrucció Número 13 de Barcelona va trucar al major passades les 23 hores, i va ser quan Trapero va rebre "la primera notícia que això [el registre] havia acabat". La resta de la comitiva va seguir amb l'escorcoll, però el major "va demanar que parlessin amb la secretària i li oferissin aquesta sortida alternativa". "Era una qüestió d'estalviar-nos el temps de tornar a muntar el cordó. Aquesta és la raó de per què se li ofereix aquesta sortida alternativa". "Plantejàvem un dispositiu i si el plantegem és perquè ho consideràvem segur. No plantejarem una fórmula que considerem insegura, si plantegem una càpsula de 20 [agents] és perquè no ens podem arriscar al fet que una ampolla arribi a algú de la comitiva", argumentava Trapero, en resposta a l'acusació popular que exerceix el partit ultradretà.

La sortida pel terrat de la secretària judicial que va supervisar el registre de la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre de 2017 ha estat un dels relats més repetits i exagerats per la dreta política. No obstant això, la lletrada Montserrat del Toro ja va deixar clar en la seva declaració que, si bé sí que va romandre durant 17 hores en la Conselleria, fins i tot quan havia finalitzat el registre, aquesta sortida va consistir a passar "un muret" de tot just "un metre d'alçada". Ho va fer amb l'ajuda d'un agent de Mossos.