Público
Público

Batalla pels símbols La Fiscalia es querella contra Torra per desobediència per no treure els llaços grocs

L'acusa d'incomplir "deliberament i conscientment" les instruccions de la Junta Electoral Central, que li havia ordenat retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat.  

Les dues pancartes que van ser retirades del balcó de la Generalitat a instàncies de la JEC. | EFE

PÚBLIC

Nou capítol en el serial dels llaços grocs. Tal com ja s'havia insinuat, la Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra. L'acusa de "desobeir deliberadament i conscientment" la Junta Electoral Central (JEC) i mantenir els llaços grocs als edificis de la Generalitat, en contra de la instrucció donada per l'organisme. La querella, que s'ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, demana que es permeti a la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra certificar que no queda cap llaç grocs en els immobles públics dependents de la Generalitat. Per tant, la retirada final de les pancartes de suport als presos polítics no ha evitat l'acció penal contra Torra.

El president de la Generalitat ha replicat amb l'anunci de la presentació d'un querella per un presumpte delicte de prevaricació contra tots els membres de la JEC. En la presentació de la querella s'argumenta que en la doctrina consolidada tant del Tribunal Suprem com del Constitucional es diu que no es pot cometre delicte de desobediència mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de mesures cautelars. Torra ha afirmat que “sabem que serà el Suprem qui s’haurà de pronunciar sobre l’admissió o inadmissió a tràmit de la querella, però portarem el cas fins on calgui si al Regne d’Espanya no volen investigar els fets”.

La polèmica per la pancarta amb el llaç groc de suport als presos polítics que penjava de la façana de la Generalitat va arrossegar-se durant més d'una setmana, després que la JEC n'ordenés la retirada amb l'argument que vulnerava la "neutralitat política" durant el període electoral. L'organisme va actuar a instàncies d'una denúncia de Ciutadans. Torra inicialment va negar-se a complir la instrucció i va presentar-hi un parell de recursos, defensant que la pancarta obeïa a la llibertat d'expressió i que ni els llaços grocs ni les estelades eren "símbols partidistes".

La JEC va desestimar els recursos i, finalment, Torra va seguir les recomanacions del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va defensar un criteri similar al de la JEC, en el sentit de retirar aquests símbols dels edificis públics, tot i que únicament durant la contesta electoral. Tot i això, la pancarta amb el llaç groc que penjava de la façana de la Palau de la Generalitat va ser substituïda en primer terme per una altra amb el llaç blanc i una franja de color vermell i amb el lema «Llibertat presos polítics i exiliats». Però aquesta pancarta tampoc va ser acceptada per la JEC i, finalment, divendres al migdia va ser retirada i se'n va penjar una amb el lema "Llibertat d'opinió i d'expressió" i cap símbol.

La decisió d'allargar la pugna va ser exclusiva de Torra, segons diverses informacions, i va generar malestar dins el propi executiu, sobretot en aquells Departaments encapçalats per ERC.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?