L’Oficina de Drets Civils i Polítics va néixer el juny de l’any passat i es va posar en marxa a l’octubre amb un objectiu: defensar els ciutadans davant l’auge de l’autoritarisme. En aquest sentit, l’oficina dona resposta a la vulneració de Drets Civils i Polítics, vinguin d’on vinguin, a la degradació de la qualitat democràtica i a l’increment de les actituds i els plantejaments autoritaris que s’estan produint al món, concretament a Europa i, de manera singular, a l’Estat Espanyol i a Catalunya.

L’organisme, per tant, defensa i promou els Drets Civils i Polítics i vetlla perquè aquests s’exerceixin de forma efectiva; uns drets que es recullen al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, aprovat per l’ONU l’any 1966 i signat pel Regne d’Espanya el 1977. Es tracta, concretament, de sis drets: dret de reunió, d’associació, de manifestació, llibertat d’expressió, dret a un judici just i dret a la participació política.

Dins d’aquest context, l’oficina disposa de cinc grans línies de treball: assessorar la Generalitat en matèria de Drets Civils i Polítics, divulgar i reflexionar sobre aquests drets, atendre les queixes dels ciutadans i les ciutadanes a través del formulari del seu web, estar en contacte amb les entitats i institucions que treballen en la difusió dels Drets Civils i Polítics i elaborar memòries i informes que fan arribar a les institucions i a l’opinió pública, tant a nivell nacional com internacional.

En aquests moments, l’oficina, en col·laboració amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, treballa en una campanya per atendre les queixes dels catalans i les catalanes residents a l’exterior que tenen dificultats per exercir el seu dret al sufragi actiu i passiu en el cicle electoral dels mesos d’abril i maig.

Catalans que no podran votar i atemptats contra la llibertat d’expressió

Després de cinc mesos en funcionament, l’ens ha donat a conèixer les seves primeres conclusions, en les quals s’identifiquen casos concrets de vulneració de Drets Civils i Polítics a Catalunya. Són els següents: limitació o impossibilitat d’accedir al sufragi universal de les persones amb passat migratori (1 de cada 8 ciutadans i ciutadanes de Catalunya no podrà votar les properes eleccions perquè no té nacionalitat espanyola), restriccions injustificades del dret a la protesta a causa de la Llei Mordassa, visió restrictiva del dret a la llibertat d’expressió per part de la judicatura (alguns exemples són cantants, tuitaires i humoristes), proliferació de grups d’ultradreta, que, de forma organitzada, atempten contra la llibertat ideològica i d’expressió i ataquen locals socials, institucions i domicilis particulars, i, finalment, repressió contra la dissidència política, que s’ha vist agreujada des de la tardor del 2017.

Davant l’augment dels atacs, danys i robatoris amb motivació política que es produeixen en seus de partits polítics, domicilis particulars, locals d’entitats i edificis públics, l’Oficina de Drets Civils i Polítics ha fet una crida a tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya a signar i fer pública de manera conjunta una declaració en defensa de la llibertat d’expressió i del dret a la protesta, i de rebuig a les actuacions que comportin destrosses, amenaces i sostraccions contra persones, entitats, partits i institucions.