Amb el gir extremista que l'auge de Vox ha imposat en la triple dreta, Casado, Rivera i Abascal no només no aconseguiran desbancar del poder autonòmic l'esquerra valenciana, com van fer amb l'andalusa, sinó que cediran una clara victòria electoral, aquest diumenge, al líder del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), Ximo Puig, qui farà que el seu partit superi en escons al PPCV per primera vegada en gairebé un quart de segle.

Això és el que pronostiquen si més no ara per ara les estimacions del gabinet demoscòpic Key Data –sobre la base d'un desk research de tots els sondejos publicats–, que també vaticinen la reedició del Pacte del Botànic, pel qual Puig revalidaria la presidència de la Generalitat Valenciana, a pesar que els seus dos socis (Compromís i Unides Podem) perdrien 5 escons cadascun a les Corts.

Així que les enquestes reivindiquen l'encert ple de Puig en avançar els comicis autonòmics per a fer-los coincidir amb les eleccions generals i aprofitar l'estirada de Pedro Sánchez entre els votants. Tant és així que els socialistes obtindrien un sonat triomf sobre el PP, al qual superarien per 112.000 vots i vuit parlamentaris.

L'impressionant creixement del PSPV en vots (més del 24%) li suposaria un guany de 9 escons que en la pràctica compensaria la pèrdua de deu diputats per part dels seus socis esquerrans, permetent una nova majoria absoluta de 54 parlamentaris (quatre més dels necessaris per investir Puig).

En canvi, el meteòric ascens de Vox –que multiplicaria per 18 el seu nombre de votants (un creixement superior al 1.700%)– drenaria notablement les files d'electors dels altres dos partits de la dreta, als quals robaria en total uns 107.000 sufragis. Novament, les proclames dels dirigents de Vox sobre la seva suposada atracció sobre votants d'esquerres es demostren com a fal·làcies, ja que el partit d'Abascal no arrabassaria ni tan sols un miler de vots a Compromís o a Unides Podem.

El resultat és exactament el que tem Pablo Casado: la divisió de la dreta en tres forces restarà set escons al PP –amb el que perdrà la primera plaça electoral que va inaugurar Zaplana en 1995–, fent inútils els ascensos de Vox (6 diputats) i de Cs (+2), que esperava un creixement moltíssim major fa només mig any.

Mobilització massiva del vot útil d'esquerres al PSOE

I el fracàs del gir extremista de les dretes queda també en evidència amb la mobilització massiva del vot útil cap al PSPV, ja que en el cas del País Valencià l'efecte Sánchez no només arrossega a 38.000 votants de Pablo Iglesias i 46.000 més de Mónica Oltra, sinó que recupera altres 58.000 electors socialistes que en el 2015 s'havien quedat en les files abstencionistes.

No obstant això, la recent anàlisi demoscòpica del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) mostra una elevadíssima taxa d'indecisos –el 36,4%, més d'un terç de tots els que afirmen que aniran a les urnes–, per la qual cosa seria possible que els resultats finals variessin substancialment d'aquestes estimacions.

Encara així, l'anàlisi ponderada dels sondejos, emmarcat en les limitacions del sistema electoral, indica que és molt difícil que les tres dretes remuntin en el que queda de campanya els cinc escons que els falten per aconseguir la majoria absoluta de 50 diputats sobre un total de 99.