Definit com el candidat de les elits, l'exprimer ministre francès Manuel Valls va rebre un explícit suport empresarial per finançar la seva aventura política a Barcelona. Segons ha revelat el diari Ara, empresaris de Barcelona i Madrid haurien fet aportacions de milers d'euros per pagar tant la seva -fracassada- cursa a l'alcaldia de la ciutat com per pagar-li un sou de 20.000 euros mensuals, molt superior al que cobra qualsevol càrrec polític a l'Estat espanyol i al que ell rebia com a membre de l'Assemblea Nacional Francesa. El rotatiu explica que part dels diners s'aconseguien en sopars en cases de l'establishment barceloní -se n'haurien fet, per exemple, als domicilis de Mariano Puig, expresident del grup perfumer, o Isak Andic, factòtum de Mango-, que servien perquè el polític conegués d'altres empresaris interessats a impulsar el seu projecte.

Valls, que va presentar-se a les eleccions del 26 de maig en aliança amb Ciutadans, hauria rebut diners de Félix Revuelta, president de Naturhouse, Javier Vega de Seoane, president de l'asseguradora DKV; o Claudio Boada, vinculat a Blackstone, el fons voltor amb major presència al sector immobiliari a l'Estat espanyol. El diari també dona un paper destacat en l'Operació Valls a l'encara president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, que està a punt de deixar el càrrec; a Jaime Malet, president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya, i a Luis Hernández de Cabanyes, president de la immobiliària Renta Corporación.

Segons la llei actual, les empreses no poden fer aportacions als partits polítics, però sí que en poden fer els particulars, sempre que no superin els 50.000 euros. A partir dels 25.000, però, s'han de declarar al Tribunal de Comptes. En qualsevol cas, l'organisme garanteix l'anonimat del donant, de manera que a través dels seus informes no pot saber-se qui ha fet l'aportació. I bàsicament, les donacions de diversos empresaris han estat la via de Valls per finançar-se.

Tot i els mals resultats electorals, l'exprimer ministre francès ha aconseguit situar-se en una posició de certa centralitat política, perquè els seus vots seran decisius per la probable investidura d'Ada Colau com a alcaldessa. Tot i que Cs s'hi oposa, Colau només necessita tres vots dels sis del grup de Valls per assolir la majoria absoluta -entre Barcelona en Comú i PSC sumen 18 escons, a tres de la majoria de 21-, i justament hi ha tres dels regidors del grup del polític catalano-francès que no són militants de Cs, ell inclòs.

Valls no va complir les seves expectatives electorals, però sí que va aconseguir un enorme suport a les urnes als barris rics de la ciutat, fins al punt que va imposar-se als cinc barris de major renda de Barcelona. Les elits econòmiques i conservadores de la capital, la tradicional burgesia barcelonina, sí que van creure's l'operació Valls.