Cargando...

Secciones

Publicidad

Acte de presentació d''Ho tornarem a fer', el nou llibre de Jordi Cuixart. ÒMNIUM CULTURAL

'Ho tornarem a fer', una reivindicació de la desobediència civil

Publicidad

El CCCB ha acollit la presentació del llibre, un recull de textos del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. A l’acte han participat Txell Bonet, Marcel Mauri, Xavier Antich, Iolanda Fresnillo i David Fernàndez, entre d’altres.

Public

"Ho tornarem a fer vol ser un crit a l’esperança i contra la resignació i la frustració", escriu Jordi Cuixart a la introducció del llibre. "Una reivindicació", segueix, "del dret a existir que cadascú ha de reivindicar de la manera que estimi més convenient" que "no pretén donar lliçons a ningú, ni encara menys establir cap dogma" i que és, també, "un reconeixement i un elogi als qui lluiten per un món una mica més de tots."

Publicidad

Aquest petit volum que aquest dijous s’ha presentat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que ha editat Ara Llibres recull bona part de les dues intervencions que el president d’Òmnium Cultural va fer al Tribunal Suprem aquest 2019 i reflexions escrites des de la presó de Soto del Real i Lledoners. Cuixart, recorden els editors, porta més més 600 dies de presó per cridar a la participació en la manifestació pacífica del 20-S davant la Conselleria d’Economia i en el referèndum de l’1 d’octubre. La Fiscalia li demana 17 anys de presó i l'acusa de rebel·lió.

La presentació ha tingut lloc en una sala plena de gom a gom. L’acte ha estat moderat per la periodista Gemma Garcia Fàbrega, i en ell han participat diverses personalitats del món de l’activisme i la cultura. Txell Bonet, Iñaki Rivera, Laura Pinyol, Bel Olid, David Fernàndez, Gerard Quintana, Neus Cuixart, Iolanda Fresnillo, Vicenç Villatoro, Xavier Antich i Marcel Mauri han llegit, per aquest ordre, diversos fragments del llibre, fent èmfasi en el caràcter pacífic de la desobediència civil durant els fets d’octubre del 2017. A continuació, Garcia ha moderat una conversa entre Marcel Mauri, Xavier Antich i Iolanda Fresnillo. Un gran llaç groc ha ocupat la cadira buida que corresponia al propi Cuixart.

"Un llibre de contraatac, no de defensa"

Abans d’iniciar la conversa, Garcia ha llegit una carta de Martin Luther King des de la presó de Birmingham per assenyalar que les dues figures estan unides "per un mateix fil: el de la desobediència civil". Aquest és un llibre, ha dit la periodista, escrit amb un estil clar i directe, "un poderós al·legat històric al dret a l’autodeterminació, la mobilització i, òbviament, la desobediència civil", i és, per tant, un "llibre de contraatac, no de defensa" que també vol ser "un antídot contra la resignació i la frustració".

Publicidad

Mauri ha recordat que la presentació del llibre coincideix amb el 58è aniversari de la fundació de l’entitat, que compta actualment amb 170.000 socis. "No sé si passa molt a sovint que un llibre es vengui d’aquesta forma", ha afirmat el vicepresident d’Òmnium al destacar el suport dels membres a l’hora de difondre’l. Fresnillo ha volgut esmenar –amablement!– Cuixart per dir que el "tornarem a fer" és, més aviat, un "ho estem fent". "El més important", ha subratllat, "és que serà de forma col·lectiva".

El "tornarem a fer" és, per a Antich, "l’expressió d’allò que som capaços de fer". «Un petit gest és capaç de desencadenar molts altres» i "posar-se en relació amb molts altres", ha valorat abans de citar la filòsofa Hannah Arendt per indicar que "el poder sorgeix allà on un conjunt de gent s’aplega per fer una cosa en comú" i no "als despatxos". Per al professor de la Universitat de Girona, els partidaris de la desobediència civil no-violenta "ja tenen el futur assegurat".

Publicidad

La desobediència civil "no equival a passivitat", ha defensat Mauri. "Si la defensa de drets fonamentals es converteix en un delicte a l’estat espanyol, tenim l’obligació i el deute cívic, com a ciutadans, de protestar", ha aclarit. En aquest sentit, la desobediència civil és "un instrument legítim" per transformar societats injustes. El vicepresident d’Òmnium ha reiterat que la desobediència civil és part integral de la història de l’entitat, com va ser el cas de la formació de professors de català en la clandestinitat. "Hi ha molts exemples al nostre país de persones que han exercit la desobediència", ha apuntat.

"Quan parlem en experiències de desobediència civil sempre pensem en els grans casos històrics (Gandhi, Rosa Parks, etcètera), però també existeixen un gran nombre de petites experiències diàries que aporten molt a la societat", ha assegurat Fresnillo, qui ha comparat els fets d’octubre del 2017 amb altres moviments, com el moviment de solidaritat amb Palestina, el moviment contra el deute extern o el 15-M (després Mauri ha afegit el "segrest" d’autobusos per part del moviment veïnal per reclamar una ampliació dels serveis de transport). "Per què serveix tot això?", s’ha preguntat l’activista. "Com deia Galeano: la utopia serveix per caminar, serveix per seguir avançant", ha afegit en valorar que es tracta, també, d’una "presa de consciència".

Publicidad

Més acadèmic, Antich ha desenvolupat el concepte, explicant que la desobediència "per si sola és simplement un acte de negació d'una llei, però la desobediència civil exigeix un acte de transgressió de la llei i que s'ha de fer col·lectivament, a cara descoberta i assumint les conseqüències dels actes". Fresnillo ha matisat que "també hi ha por" a la resta de l’Estat espanyol pel que fa a "la solidaritat amb el dret d’autodeterminació", així com altres causes. La idea "que la por no ens marca el camí l’hem d’estendre a la resta de l’Estat, més enllà de Catalunya." A això, Antich ha respost que "la por paralitza", i que "hem d’esforçar-nos perquè no passi." "Sempre en tindrem de por, però no hem de deixar que ens domini: hem d’escoltar als altres per poder-nos entendre i així aconseguir compartir projectes", ha conclòs.

Publicidad

Publicidad