Cargando...

Secciones

Publicidad

Fragment de nota facilitada a la policia pel CNI sobre l'imam de Ripoll

LA VERITAT SOBRE L'IMAM DE RIPOLL (3) | EXCLUSIVA El CNI va fitxar Es Satty en el 2014 a canvi de no ser deportat i el va ajudar a ser imam a Ripoll

Publicidad

En el mes de març del 2012, després de ser traslladat a Ceuta des de la presó de Castelló pel judici de la seva causa per narcotràfic, l'imam de Ripoll va canviar de cop la seva actitud islamista radical i va mostrar un perfil baix, per por de ser expulsat al Marroc, i a l'abril va començar a rebre visites de la Guàrdia Civil. Dos anys més tard, va rebre la quarta visita per a captar-lo, aquesta vegada d'agents del servei secret, que havia estat vigilant la seva evolució ideològica a la presó, malgrat que ara el CNI ho negui.

Public

La trajectòria de Abdelbaki Es Satty com a confident policial és molt llarga i culmina amb la seva captació com a informant pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a canvi de no ser expulsat de l'Estat espanyol després de complir la seva condemna de quatre anys de presó. Havia estat detingut l'any 2010 conduint una furgoneta (Mercedes Sprinter) amb 136 quilos d'haixix que pretenia embarcar en el ferri Ceuta-Algesires.

Publicidad

En realitat, aquest últim fitxatge pel CNI no és gens extraordinari, ja que Es Satty havia al·legat en la seva defensa que va ser obligat a transportar aquesta partida sota les amenaces d'un grup islamista –amb la qual cosa va guanyar interès com a possible font sobre plans terroristes– i això d'intentar captar un membre d'una cèl·lula gihadista empresonat, sota l'amenaça de ser expulsat al seu país –on s'arrisca a penes molt pitjors–, és una actuació de captació de manual: Satty és un objectiu amb provades relacions amb l'amenaça que es vol extirpar (el gihadisme) i es té l'element de coacció per a obligar-lo a col·laborar (la deportació).

Únete a nosotros

El realment estrany és l'obstinació que va posar el CNI a negar que se l'hagués volgut captar, a mantenir que només se'l va interrogar i a afirmar que no va arribar a treballar per ells; perquè el que es vol amagar és la dada veritablement rellevant: fins quan va ser confident seu?

De fet, no va reconèixer haver-lo entrevistat a la presó fins que es va filtrar a premsa –probablement com una conseqüència de la guerra entre el comissari Villarejo i els serveis secrets–, i aleshores La Casa va al·legar que s'havia limitat a interrogar a algú que deia haver estat en contacte amb islamistes, una cosa rutinària en les tasques d'intel·ligència.

Publicidad

L'informe sobre Es Satty pres que es va negar que existia

Però resulta que els agents del CNI no el van anar a veure fins quan ja li quedava molt poc temps per sortir en llibertat –en comptes de fer-ho quan es van conèixer les seves al·legacions sobre les suposades coaccions de gihadistes que  l'haurien forçat a fer de “mula”–, i després van negar haver estat vigilant la seva radicalització islamista a la presó, quan el normal és que ho fessin.

Fins i tot van filtrar als mitjans que durant la seva estada a la presó “mai es va realitzar un informe sobre ell”, malgrat tenir certa ascendència sobre la comunitat musulmana del centre, perquè “no estava dins dels patrons de vigilància”.

Publicidad

La veritat és ben diferent. Público ha tingut accés a la nota confidencial facilitada als cossos policials pel Centre Nacional d'lntel·ligència en els dies posteriors als atemptats, en la qual es feia un resum general sobre el que es sabia sobre Es Satty. I en un dels seus passatges s'explica (com es pot veure en el fragment reproduït a l'inici d'aquest article):

A la llegada de Es Satty al C.P. [Centre Penitenciari] Castellón I, otro preso denominado Abdellatif Sif era el líder de las oraciones de la comunidad musulmana interna en prisión. Abdellatif Sif exige al resto de presos musulmanes el cumplimiento ortodoxo de los preceptos religiosos, tiene capacidad de liderazgo y posteriormente junto con Abdelbaki Es Satty, lideran un grupo de presión que realiza actividades proselitistas sobre otros internos musulmanes. Ambos han mantenido un proceso de radicalización en la cárcel y Sif comenta abiertamente su apoyo a los talibanes en Afganistán, manifestando que de este conflicto sólo son culpables las fuerzas de ocupación, incluidas las españolas.
• Satty fue considerado por IIPP
[Institucions Penitenciàries] como islamista, mostrándose radical desde el principio de su estancia en C.P. Castellón. Realizaba acciones de proselitismo sobre otros internos, cumplía un seguimiento exhaustivo de los preceptos religiosos y exigía, junto con Sif, el cumplimiento del Ramadán al resto de presos musulmanes.
• No hablaba con los funcionarios. Era extremadamente reservado y actuaba cono líder secundario de Sif en el grupo de presión establecido en la comunidad musulmana del C.P.

Publicidad

A les filtracions als mitjans es va dir que "mai va donar signes de radicalització", però a l'informe del CNI es diu tot el contrari

És a dir, tot el contrari del que es va filtrar a mitjans com El Confidencial. De fet, cada vegada que apareixien a la premsa noves dades sobre la radicalització d'Es Satty a la presó, sorgia immediatament una nova filtració desmentint el que era evident. Per exemple, en difondre's que la seva estada a la presó de Castelló va coincidir amb la del gihadista Rachid Aglif, a ECD (elconfidencialdigital.com) es va publicar el següent:

"…aquestes notícies sobre És Satty han provocat gran indignació dins d'Institucions Penitenciàries, i més concretament a la presó de Castelló, on no donen crèdit al que han llegit: “Res del que s'ha explicat és veritat i existeixen informes que confirmen el contrari”.
Els funcionaris i tècnics de presons consultats per aquest diari 
[ECD] expliquen que l'imam de Ripoll va estar ingressat en el mòdul 3 de la presó i en cap moment va tenir “ni tan sols opció” de fer-se amic d'Aglif [Rachid, un dels autors del 11-M].
El seu comportament a la presó va ser “normal” i mai va donar signes de radicalització: “Ni dirigia les oracions ni tampoc es dedicava a reclutar futurs gihadistes”.'

Però la realitat era una altra totalment diferent, segons els informes reservats del CNI als quals ha pogut tenir accés aquest diari:

Fragment d'informe del CNI sobre el comportament D'Abdelbaki Es Satty a presó

Integrista, desafiant i admirador dels taliban... fins que va entendre que acabaria deportat al Marroc

Abdelbaki Es Satty mostró según los funcionarios el perfil de islamista radical por su comportamiento, calificándolo estos como un interno distante y generador de conflictos, desafiante ante requerimientos de los profesionales del Centro, con los que mantenía escaso trato. Se relacionaba de forma casi exclusiva con reclusos musulmanes.
• Manifestaba verbalmente cercanía a los postulados del extremismo islamista, ya que en alguna conversación indicó que los talibanes son los verdaderos musulmanes que cumplen con la palabra de Allah y con los principios del Corán, debiendo respetar el mundo todas las tradiciones árabes.
• En marzo de 2012, después de regresar de un traslado a Ceuta para asistir a juicio, Es Satty cambió de actitud a un perfil de actividad muy bajo, no destacando por ningún motivo especial, manteniendo a partir de aquí una actitud completamente distinta. Según se valoró en ese momento este cambio podría estar motivado por el temor a ser expulsado a Marruecos.

I aquest últim paràgraf és essencial.
Per començar, segons el propi informe reservat del CNI, Es Satty mostra tots els indicis possibles de radicalització islamista: comportament radical, ortodòxia religiosa, problemes amb els funcionaris de presons, suport explícit als taIiban, etc... És interessant que ni els testimonis apareguts a premsa de funcionaris de presons reconeguin com era de debò Es Satty, ni ho admeti tampoc el CNI. Pot ser que ningú vulgui ser relacionat amb l'intent de captació d'un autèntic gihadista per treballar com a confident de l'Estat.

La Guàrdia Civil el va visitar per primera vegada immediatament després del seu judici a Ceuta, que el va fer canviar d'actitud

Però el més interessant per a qualsevol investigador és el canvi d'actitud que els seus controladors noten en Es Satty en el mes de març del 2012, després de ser traslladat a Ceuta per assistir a la vista oral i comprovar que seria deportat al Marroc després de complir la pena. Sens dubte, sabia també que només amb un canvi seu de conducta no evitaria l'expulsió. I la primera visita que va rebre per membres de la Guàrdia Civil va ser gairebé immediata: el 5 d'abril d'aquell mateix 2012.

Casualitat? És altament improbable. O en el trasllat a Ceuta ja se'l va tantejar sobre la possibilitat de treballar per a l'Estat o de retorn de la vista, veient efectivament que podia ser expulsat del país, la Guàrdia Civil (que té bones relacions amb el CNI) va començar de seguida a negociar acords de col·laboració amb Es Satty.

Público té fonts de la intel·ligència espanyola, l'anonimat de les quals ha de protegir, que afirmen que en la visita d'agents del CNI que va rebre Es Satty en el 2014 –molt poc abans de ser posat en llibertat, a l'abril d'aquest any– es va tancar un acord amb ell perquè actués com a confident del servei secret en sortir de la presó. A canvi, li van garantir que no seria deportat després de complir condemna, tal com va passar.

La Subdelegació del Govern a Castelló va decidir deportar Es Satty al final de la seva pena, però els advocats del gihadista van recórrer i el magistrat del Jutjat del Contenciós Núm.2 d'aquesta ciutat va resoldre en el 2005 que el delicte pel qual va ser condemnat no suposava “una amenaça ni per a l'ordre públic ni per a la seguretat ciutadana” per haver estat comès cinc anys abans, sense que li hagués estat comunicat que ja havia estat condemnat anteriorment a Ceuta per tractar d'introduir per la frontera a un ciutadà estranger amb un passaport fals.

Certificat de 6,5 anys d'alta a la Seguretat Social

Però el més curiós va ser que els seus advocats van presentar al jutge un certificat de vida laboral que acreditava que estava donat d'alta a la Seguretat Social des de feia més de sis anys i mig, així com un contracte de treball en vigor, la qual cosa pel magistrat va constituir un “arrelament laboral” suficient com perquè pogués seguir en territori de l'Estat espanyol com a resident.

D'on va treure Es Satty els recursos i contactes com per a desplegar aquesta defensa lletrada i demostrar al jutge aquest currículum laboral? I per quin motiu el jutge es va avenir a considerar-lo un “resident de llarga durada a Espanya”, quan la major part d'aquest temps de residència l'havia passat en una cel·la i per narcotràfic?

No hi ha cap dubte que va rebre ajuda extraoficial per evitar la seva expulsió –com asseguren a més fonts de la intel·ligència, que en les revelacions fetes a aquest mitjà sempre han aportat dades autèntiques al llarg d'aquesta dilatada recerca– a canvi de convertir-se en confident dels serveis secrets. Més encara: aquestes fonts mantenen que el CNI va arreglar les recomanacions i avals que van obrir les portes a Es Satty perquè fos admès com a imam de l'oratori de Ripoll, utilitzant per això els serveis d'un altre informant musulmà a Girona, que després de l'atemptat va marxar cap a França, amb la finalitat que des d'aquest lloc s'infiltrés a xarxes gihadistes europees.

Es Satty ja va col·laborar amb les forces de seguretat durant l''Operación Chacal'

Perquè, a més, l'imam de Ripoll ja havia col·laborat en anys anteriors amb les forces de seguretat amb motiu de l'anomenada 'Operación Chacal', que es va desenvolupar durant el 2005 i va acabar judicialment amb un desastre processal. En aquesta causa es van investigar les vinculacions existents entre tres fets diferents: els atemptats a Casablanca del 2003, l'ajuda a terroristes fugits dels atemptats de l'11-M, i l'atac a una base de Carabinieri italians a Nasiriya (Iraq). Es Satty ja era islamista llavors i per això assistia a les reunions de captació i radicalització del gihadista Mohamed Mrabet Fhasi en el seu pis i en la seva carnisseria de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

En el mes de setembre del 2005, la Policia Nacional va demanar permís a l'aleshores jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska per poder punxar el telèfon d'Es Satty com a sospitós de ser “intermediari en el suport logístic” pel terrorisme. Diversos testimonis del cas l'assenyalaven com a estret col·laborador de Mrabet, en el domicili del qual es trobarien després transferències de diners a nom d'Es Satty i una fotocòpia de la seva documentació.

Punxada telefònica anul·lada quan havia passat un mes

Sorprenentment, quan havia passat només un mes des de l'inici de la intervenció telefònica, la unitat policial instructora va sol·licitar el cessament de l'escolta i observació d'aquest telèfon, argumentant que no tenia cap activitat i que segurament utilitzava “un altre número, sense que de moment es tingui coneixement d'aquest”. Però ni es va localitzar aquest altre número ni es va tornar a punxar el primer, malgrat que en la motivació de la petició d'intervenció telefònica d'Es Satty s'argumentava la seva pertinença al nucli de confiança de Mrabet i la seva participació en les reunions de captació, així com la seva relació telefònica amb membres de l'organització terrorista Ansar al Islam, un altre grup terrorista.

Tot això hauria d'haver situat Es Satty en el centre de la recerca.  Un testimoni del sumari fins i tot va assenyalar que Es Satty va conviure amb Bilal Belgacem, el mujahidí que va cometre l'atemptat suïcida del 2003 a Nasiriya contra les tropes italianes desplegades en aquell lloc, provocant la mort de 19 soldats i 9 civils iraquians.

La Policia i els serveis d'intel·ligència tenen múltiples mitjans i sistemes per  identificar el número de telèfon d'una persona sobre la qual es volen intervenir les comunicacions. Però en aquest cas, en el qual s'havia descobert a un dels principals membres d'una cèl·lula terrorista relacionada amb el que havia passat a Casablanca, Madrid i Nasiriya, es va decidir no intervenir cap altre canal de comunicació d'aquesta persona. Francament sospitós, sobretot quan anys després es va donar la versió que això s'explicava perquè la Policia va punxar per error un mòbil que no era seu.

Aquest estrany fet està clarament relacionat amb la declaració del “testimoni protegit B-05”, del mateix sumari, qui descriu el funcionament de les reunions de captació i identifica tots els seus integrants; és a dir, tots menys un: el propi Abdelbaki Es Satty. I són precisament en aquestes mateixes reunions on molts altres testimonis del cas, que no tenen la consideració de “protegits”, identifiquen a Es Satty com a participant.

La Guàrdia Civil va descartar en un breu informe a Garzón que Es Satty tingués relacions islamistes

No obstant això, la Guàrdia Civil va adreçar un informe en el 2008 al jutge Baltasar Garzón, que portava la causa i l'havia sol·licitat, en el qual en només cinc paràgrafs curts mantenia que, malgrat que "existeix relació directa amb alguns dels integrants de la cèl·lula desarticulada, no s'ha observat que existís vinculació amb la xarxa de reclutament de mujahidins". Sorprenentment, contradient els testimoniatges de tres imputats clau (Boudame, Bensaliman i Karakoc) que ho l'havien identificat com a integrant de la cèl·lula i fins i tot com a membre de la cúpula de l'organització gihadista.

Així que el jutge el va excloure de l'ordre de processament contra els 22 imputats per presumptament captar gihadistes quea  volguessin anar a immolar-se a l'Iraq o Síria, i fins i tot ajudar a fugir a alguns terroristes de l'11-M. Però més estrany encara va ser que tampoc el va citar com a testimoni… o sí?

Era Abdelbaki Es Satty el testimoni protegit B-05? Mai va ser oficialment identificat –fins i tot va declarar en el judici ocultant el seu rostre darrera d'una pantalla– però resulta inexplicable, en cas contrari, el fet que quan es va executar l'operació policial que va comportar la detenció de més de 20 persones investigades, justament Es Satty no estigués entre les mateixes.

Si no va ser el misteriós "testimoni protegit B-05", hauria estat il·legal que no se'l cridés a declarar en el judici

I no només això, sinó que ni tan sols consta que se li prengués declaració si més no com a testimoni dels fets, en el cas que no s'haguessin trobat indicis de culpabilitat contra ell. Això és absolutament contrari al procediment policial i judicial més elemental (fins i tot és una violació de la llei)… tret que en realitat ja hagués declarat, però en secret com a “testimoni protegit”.

En resum, és perfectament normal que una persona que ha participat com a testimoni protegit en una important causa judicial, i que va tenir provats contactes tant entre grups afins al gihadisme com amb bandes de narcotraficants a gran escala, sigui captada com a informant pels serveis d'intel·ligència espanyols, a canvi de no ser deportat i fins i tot (segons algunes fonts) de ser remunerat amb fons reservats.

Així doncs, per què s'obstina el CNI a ocultar aquesta relació amb Es Satty? És per por a que es vegi alguna possible vinculació amb els atemptats de Barcelona, com que es poguessin haver finançat amb fons reservats, o que Es Satty va fer un doble joc i va enredar els serveis secrets, o fins i tot que el CNI va arribar a tenir indicis de la futura comissió de l'atemptat i no va ser capaç d'evitar-lo?

…CONTINUARÀ

Publicidad

Publicidad