Público
Público

L’enduriment del codi penal que proposa Buch no rebaixarà la delinqüència

Pedro Campoy, president de la comissió deontològica del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya: "Puc dir amb molta certesa que no tindrà cap efecte". El conseller d'Interior, Miquel Buch, anuncia que presentarà una proposta al ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per endurir les penes contra els furtadors. 

El conseller de Interior, Miquel Buch. EFE

El debat sobre la inseguretat a Barcelona ha tret al conseller d'Interior, Miquel Buch, de la calma estiuenca amb una polèmica mesura de xoc. En declaracions a la Ser Catalunya, Buch ha anunciat que presentarà una proposta "d'enduriment del Codi Penal els pròxims mesos" per lluitar contra els furtadors, "especialment els multireincidents", i permetre que els jutges puguin fer-los entrar a presó.

El conseller transmetrà aquesta proposta al ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè el Congrés dels Diputats pugui iniciar un debat sobre un canvi legislatiu. Buch afirma que existeix la sensació que els delinqüents "entren per una porta i surten per l'altra". El clima d'inseguretat  a la ciutat s'enquista titular rere titular. Ajudarà a rebaixar la delinqüència un enduriment de les penes?

"Aquesta pot ser una proposta per intentar reduir la sensació d'inseguretat. Però, a efectes reals, no hi ha cap evidència que endurir les penes sigui efectiu". Parlem amb el president de la comissió deontològica del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Pedro Campoy, qui considera que la proposta de Buch té un abast molt limitat: "El que ens diuen diferents estudis és que endurir les penes només dissuadeix a les persones que estan disposades a complir la llei".

Per al criminòleg, és un error posar el focus en el càstig i no en les arrels del repunt de la delinqüència: "La qüestió és treure a les persones del circuit delictiu. No són delinqüents violents d'alt risc. De què serveix tancar-los 15 anys a presó? Què passa amb ells després?".

Però, quins són aquests factors? Campoy no ho relaciona exclusivament amb la pobresa, tot i ser un element central de la petita delinqüència, ja que el furt és "el mitjà de vida" d'aquestes persones: "Quan tens una sèrie de factors de risc i t'ajuntes amb persones que comparteixen aquests valors, tens un risc molt elevat de desenvolupar una carrera delictiva i fer-ne el teu mitjà de vida", explica el criminòleg. Des d'aquesta perspectiva, afirma, el treball penal perd sentit: "Cal identificar els elements de risc i treballar-los. Donar recursos, afrontar els riscs de la vida, que hi hagi accés a feina i un bon acompanyament".

Turisme, pobresa, policia i delinqüència

Aquests elements de risc, però, no són nous d'aquest 2019. Per què ha augmentat la petita delinqüència enguany, doncs? Campoy planteja diverses hipòtesis, tot i que insisteix que falten anàlisis en profunditat als barris per corroborar-les. "Succeeix moltes vegades que, quan fas una pressió policial forta, com el que ha passat amb els narcopisos i el mercat de la droga, detectes més delinqüència", pel que per una banda, es podrien estar denunciant més fets que ja passaven amb anterioritat.

Però per una altra banda, aquesta pressió policial es pot haver convertit en una arma de doble fil: "Si a aquesta població li treus el seu mitjà de vida, el mercat de les drogues, pot ser que canviïn d'activitat". Campoy planteja la possibilitat que diversos petits delinqüents s'hagin vist amb la necessitat de passar de la venda de drogues als petits furts a causa dels grans operatius policials desplegats durant els darrers mesos: "Els traficants acostumen a tenir una xarxa de suport. Aquesta xarxa no ha desaparegut", explica. 

Campoy afegeix la qüestió del turisme, un element marca Barcelona: "És una ciutat amb una població flotant molt elevada. El comportament dels delinqüents també té a veure amb on es concentra la gent. No només se suspenen activitats delictives com el mercadeig de drogues, també augmentem la població target de possibles furts". Per al criminòleg, aquestes hipòtesis haurien de marcar el tipus d'intervencions: "Cal destinar recursos, però no recursos en brut, sinó respondre a les necessitats que tenen aquestes persones. Si es valora que la ciutadania se sentirà més segura endurint penes, d'acord, és una decisió política. Però puc dir amb molta certesa que no tindrà cap efecte".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?