Público
Público

Memòria Pública Els franquistes que van reprimir homosexuals no tenen "dret a l'oblit"

L'interès públic preval sobre els intents de certs descendents de funcionaris de la dictadura, que busquen forçar a institucions perquè esborrin d'investigacions històriques els noms dels perseguidors de persones LGTBI.

Manifestació convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) a Barcelona el 1977 | Archivo/Colita

Les normatives sobre protecció de dades personals no poden convertir-se en una manera de reescriure la Història. Així, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha emès un informe (PDF) sol·licitat pel Ministeri de Justícia en el qual aclareix que l'interès públic empara la publicació de noms de repressors franquistes en una recerca històrica que el citat ministeri vol publicar.

L'obra monogràfica en qüestió es titula Dret penal franquista i homosexualitat: del pecat i l'aberració sexual a l'estat de perillositat, obra del catedràtic Guillermo Portilla Contreras, qui aborda el tractament d'un dels fenòmens que més obsessionava al règim de Franco.

En ella no apareixen les identitats dels represaliats però sí els noms, cognoms i altres dades personals de jutges, magistrats, mèdics forenses i altres funcionaris presents en diverses causes judicials que es van seguir durant el franquisme contra diverses persones sota l'acusació "d'homosexualitat", segons la legislació vigent llavors.

En la consulta, Justícia afirma que "es desconeix qui dels afectats poden haver mort" —tenint en compte que els morts, en principi, no tenen 'dret a l'oblit'— i que ,en tot cas, "es tracta de funcionaris i professionals en l'exercici de les seves funcions".

L'informe de Protecció de Dades és bastant clar: quan es tracta d'una recerca històrica que conté dades personals corresponents a autoritats i funcionaris públics relacionats amb l'exercici de les seves funcions i que tinguin un clar interès públic, "la publicació d'aquestes dades no és contrària a la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal".

D'una banda, als morts no se'ls pot aplicar el que es preveu en la normativa de protecció de dades personals, encara que els descendents podrien tractar d'exercir el seu dret a cancel·lació (una controvèrsia en la qual l'agència evita pronunciar-se, com va deixar clar la setmana passada en una resolució sobre la mort de Miguel Hernández).

Per contra, l'AEPD recorda que fins i tot en el cas en el qual els afectats estiguin encara vius cal respectar l'equilibri entre el dret a la protecció de dades i els drets a la llibertat d'informació i expressió reconeguts per l'article 20 de la Constitució.

L'AEPD recupera, entre altres, un argumentari constitucional rescatat d'una sentència d'aquest mateix any que va guanyar Google enfront de la mateixa agència, en la qual precisament es concedia el dret a desindexar del cercador el nom d'un empresari que apareixia a les notícies relacionat amb assumptes de corrupció política i tràfic d'influències.

En aquesta sentència es resumeixen les diferències existents en el cas que es tracti de persones que exerceixen funcions públiques. Així, conclou que aquestes estan obligades "a suportar un cert risc que els seus drets subjectius de la personalitat resultin afectats per opinions o informacions d'interès general".

L'informe recorda que "jutges magistrats, mèdics forenses i altres funcionaris" tenen la consideració d'autoritat pública, i es remet a un altre informe de 5 de febrer de 2007 "sobre la procedència de publicar en els repertoris de jurisprudència les dades referides als advocats i procuradors que intervenen en el procés sense tenir la condició de parts en aquest"

¿Te ha resultado interesante esta noticia?