Cultura: Boikot, més de 30 anys al peu del canó

ALCAMPELL

12/10/2019 20:20 Actualizado: 13/10/2019 10:11

S'apropa el final de l'estiu i Boikot es prepara abans de sortir a l'escenari per enèsima vegada aquesta temporada. Estan a Alcampell, un petit poble de la Franja on cada any és el poble qui decideix qui toca a les festes majors. L'Ajuntament proposa una sèrie de grups, d'acord amb el pressupost, i el poble tria. Pura democràcia directa.

Boikot porta a sobre dels escenaris des de 1987 i, tot i que només conserva quatre dels seus integrants originals (Juankar, veu i baix; Alberto Pla, veu i guitarra; Kosta Vázquez, guitarra; i 'Grass' Zapata, bateria), ha aconseguit renovar-se, directe rere directe i ha sabut aprofitar el talent que ha arribat a les seves portes, com el de Julio Maloa (veu, ex integrant de La Raíz), o Albert Benavent (trompeta, exintegrant d'Obrint Pas i Aspencat) o Janus Vela (multiinstrumentista). Al llarg d'aquests trenta anys ha sabut mantenir l'essència dels seus directes: l'ska i el rock es fusionen per crear una fórmula que funciona. Algunes de les seves cançons, himnes generacionals, es coregen i la seva energia infinita continua omplint poliesportius.

Porteu fent gires des de 1987. Les vostres lletres d'abans ara podrien causar-vos problemes. Creieu que assistim a un retrocés de les llibertats?

Juankar: Vivim en un país que avança però que continua mirant pel retrovisor, ja que no ha aconseguit allunyar-se del passat, sinó que el recorda constantment com un bucle; per això les lletres d'Evaristo mai han deixat d'estar de moda, perquè com a societat no hem avançat. La primera vegada que van denunciar S.A. va ser fa quinze anys, i pel que es veu continuem en aquesta ona. Tenim grups censurats, actors que porten vuit anys sense treballar, escàndols com el cas dels Titellaires etc. La realitat no només no ha canviat, sinó que, en matèria de llibertats, anem cap enrere. Tan sols cal veure l'auge de l'extrema dreta, i no només a Espanya. A nosaltres ens han cancel·lat dos concerts, últimament. De fet, hi ha hagut ajuntaments que s'han queixat de lletres que no eren ni les nostres.

"Vivim en un país que avança però que continua mirant pel retrovisor, ja que no ha aconseguit allunyar-se del passat"

Alberto Pla: Mirem pel retrovisor perquè les coses no estan arreglades en el passat. Cal mirar el passat, perquè el franquisme és un tema no resolt. Algú va dir: "Les guerres se sap quan comencen, però no quan acaben". Això no ha acabat, només cal veure la monarquia que tenim, els morts a les cunetes. Les ferides continuen obertes. En el tema de Catalunya es veu en què estem ficats. No ens n'hem adonat fins ara? No, ho portem denunciant des de fa anys i seguirem fent-ho.

Com veieu el tema de Catalunya?

"El que passa a Catalunya és una injustícia total. Qualsevol cosa que no sigui votar és una imposició"

Juankar: Nosaltres no vivim a Catalunya, i crec que aquest tema es veu millor des de dins. El que veig és una injustícia total. Qualsevol altra cosa que no sigui votar és una imposició.

Alberto Pla: A Madrid hi ha molta gent que dona suport als catalans i que creu que és una injustícia el que està passant. La solució passa per una votació, que és la fórmula més democràtica que existeix. Cal preguntar-se: per què tenen por que la gent voti?

Albert Benavent: No els deixen votar perquè l'estat té por de la resposta.

Creieu que amb un govern PSOE-Podemos hagués passat el que va passar l'1 d'octubre de 2017?

Alberto Pla: No. Crec que haguessin deixat votar un referèndum no vinculant, i crec que s'hagués permès la votació. No s'hagués portat el Piolín ni s'hagués muntat la que es va muntar. De tota manera, res va ser improvisat: va ser un circ pensat. Tendim a pensar que la dreta és maldestre, però no ho és. Tots els seus moviments estan mil·limetrats.

Albert Benavent: Jo crec que, si haguessin deixat votar, hagués sortit que no.

I si hagués sortit que sí?

"La dreta sempre suma, sempre aconsegueix posar-se d'acord i demonitzar l'enemic, ara els ha tocat als catalans"

Alberto Pla: Llavors hauria tocat acordar, parlar. El problema de Catalunya també ve, en part, d'una esquerra que no es posa d'acord. Solem queixar-nos de la dreta, formada per gent molt retrògrada, però hauríem de mirar més sovint a l'esquerra. La dreta sempre suma, sempre aconsegueix posar-se d'acord i demonitzar l'enemic, ara els ha tocat als catalans. L'esquerra té part de culpa per no posar-se d'acord.

Problema d'egos?

Juankar: Jo no ho crec.

Alberto Pla: Doncs jo crec que sí.

La banda madrilenya Boikot. BRAIS LORENZO COUTO.

Us espanta VOX? Heu pensat en alguna acció com a grup, o juntament amb altres grups? Alguna contestació?

Juankar: VOX només diu bajanades i busca culpables per alimentar l'odi, fomentar el discurs de la por i buscar l'enfrontament a partir d'un discurs neonazi. No, no hem pensat res conjunt: cada grup fa les seves pròpies respostes al discurs de la dreta. Resulta difícil ajuntar-nos tots.

Durant els 90 girasteis molt per Llatinoamèrica i recentment heu estat fent concerts per allà. De fet, un dels vostres vaixells insígnies és 'La ruta del Che'. Com veieu el continent, vosaltres que el coneixeu tant?

Juankar: Sí, vam estar el 2017 a Llatinoamèrica i el 2016 vam fer alguns concerts a Mèxic i Estats Units. Ens preocupa l'auge de la dreta a Llatinoamèrica, la situació d'Argentina i Colòmbia i com no, la del Brasil. Veneçuela ... què direm? És la perla del Carib, la joia de la Corona. Parlar de Veneçuela és molt complicat i controvertit, però és evident els interessos que hi ha darrere del discurs de les grans potències.

Una de les vostres versions estrella és la de 'Bella Ciao', tema que porteu cantant en els vostres concerts des de fa anys. Ara està molt de moda gràcies a una sèrie de Netflix. Apropiació cultural?

Juankar: Crec que la cançó ja no té drets d'autor, és possible que la usessin per això.

Alberto Pla: No estic d'acord amb això. He vist la sèrie i no em crec que una producció semblant no tingui diners per pagar els drets d'un tema. Jo crec que és una reivindicació, que l'han fet a propòsit.

[Arribat aquest punt de la conversa, la majoria dels integrants de Boikot comencen a discutir sobre La casa de papel. Queda clar que a Alberto Pla és a qui més li ha agradat la sèrie, però a tots els que l'han vist els ha encantat].

On és l'esperit del 15-M?

"El que pretén el poder és fer-nos creure que el que demanem és impossible, i no és així, perquè tot és possible"

Juankar: El 15-M va ser un germen bonic, d'aquí van sortir moltes coses bones. Va ser un punt d'inflexió important. Nosaltres estàvem girant per Argentina. Sempre que he estat allà he topat amb manifestacions, vagues, cassolades i m'encantava. Quan vaig veure que la gent prenia la Puerta del Sol i jo estava tan lluny, vaig pensar joder!

Aberto Pla: Va ser molt poètic. Ho seguíem tot des de l'Argentina amb molta il·lusió. De tota manera, ara estic molt desencantat. Algú va dir alguna vegada que l'esquerra només s'ajunta a la presó i, possiblement tingui raó. Per què no es posen mai d'acord? Tant de bo tota la gent que va sortir a protestar durant el 15-M torni a sortir una altra vegada. El que pretén el poder és fer-nos creure que el que demanem és impossible, i no és així, perquè tot és possible.

Juankar: Està clar que el poder juga al desgast. Jo crec que amb el que ens ve a sobre [referint-se a una altra crisi econòmica] la gent va a tornar a sortir al carrer, no queda una altra.

Quina gira recordeu amb més afecte?

Juankar: Tinc un molt bon record d'una gira conjunta amb Banda Bassotti. Vam recórrer tot Itàlia, Alemanya i vam arribar a Dinamarca. També vam estar amb ells en el Fuji Rock, al Japó.

Alberto Pla: Jo em quedo amb la gira que vam fer per Cuba. Va ser la primera vegada que vam sortir del país! Va ser meravellós.