La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat portar a la via penal al president català, Quim Torra, per desoir una ordre seva del passat mes de setembre perquè retirés del Palau una pancarta de suport als polítics presos amb un llaç groc.

En un acte, que compta amb el vot particular d'un dels quatre magistrats, el TSJC resol deduir testimoniatge contra Torra davant la sala penal de l'alt tribunal per no haver despenjat la pancarta, dins del termini de 48 hores que li va donar, a arrel un recurs que l'associació Impuls Ciutadà va presentar per a mantenir la neutralitat de l'edifici fins i tot fora de període electoral.

De prosperar aquest procés penal, aquesta seria la segona causa oberta a Quim Torra per negar-se a llevar símbols de suport als presos polítics dels edificis públics dins dels terminis establerts, la qual cosa el dilluns passat ja el va portar a judici davant el TSJC, en aquest cas per desobeir presumptament a la Junta Electoral.

El TSJC va ordenar el passat 20 de setembre a Torra que retirés la pancarta, amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i flanquejada amb un llaç groc, en considerar que ha de garantir-se la "neutralitat institucional" de l'edifici, com a mesura cautelar mentre resol el recurs presentat per Impuls Ciutadà, associació liderada per l'exdiputat de Cs al Parlament José Domingo.

El president de la Generalitat va desoir l'ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal i va recórrer en paral·lel l'ordre, després del que el TSJC va dictar un nou requeriment en el qual instava als Mossos d'Esquadra a retirar els símbols de suport als presos del Palau "de manera immediata".

Davant aquest segon requeriment dirigit a la policia catalana, el 27 de setembre personal de manteniment del Palau va retirar la pancarta, després del que quatre activistes independentistes -els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l'actriu Silvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals- van desplegar una altra amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans".

En el seu acte, datat el 4 de novembre -abans del judici a Torra-, la sala contenciosa desestima el recurs que va presentar el president català i li adverteix que la pancarta i el llaç són símbols "la naturalesa dels quals no és neutral i, per tant, inevitablement partidista".

En el seu recurs, Torra invocava la llibertat d'expressió, però la sala li recorda que el president té ocasió d'exercitar-la "en tots els fòrums i en tots els formats al seu abast, al Parlament i en els mitjans públics i privats de comunicació", sense envair els drets de llibertat ideològica i neutralitat institucional plantejats per Impuls Ciutadà.

La sala acorda a més deduir testimoniatge contra el president de la Generalitat, i remetre'l a la sala civil i penal del TSJC perquè l'investigui, després que el 27 de setembre constatés, a través de la seva secretària judicial, que la pancarta seguia en el Palau malgrat haver expirat l'ultimàtum a Torra.

Per aquest motiu, el tribunal va decidir requerir al comissari dels Mossos que donés instruccions a les seves forces per a despenjar la pancarta, la qual cosa no va ser necessari perquè, a les 15.40 hores d'aquest mateix 27 de setembre, la policia catalana va estendre acta constatant que s'havia retirat.

Com ja va fer quan el tribunal va donar l'ultimàtum a Torra el passat 19 de setembre, el magistrat Eduard Paricio es desmarca de la sala en un vot particular en considerar que una peça de mesures cautelars no és el marc "idoni" per a adoptar decisions que responen a qüestions de fons.

El jutge al·lega que en aquest cas es discuteix sobre qüestions d'una "notable complexitat jurídica" ja que afecten els límits del dret dels càrrecs a la llibertat d'expressió, a l'abast i naturalesa de la neutralitat que es pot exigir a les institucions i als drets dels ciutadans sobre aquest tema.

L'acte del TSJC s'ha fet públic l'endemà passat que el TSJC deixés vist per a sentència el judici per desobediència contra Torra, per a qui la Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per desoir una ordre de la Junta Electoral perquè retirés el llaç del Palau en la campanya del 28A.