La batalla climàtica és a contrarellotge. Els dies passen, estrenyen el marge de maniobra de les societats i l'emergència es fa més evident en cada catàstrofe; cada inundació, cada incendi, cada bloc de gel que es desprèn d'una massa immensa serveix per materialitzar els advertiments de la ciència. Davant aquest escenari, els carrers s'omplen d'un clam social que reclama mesures urgents als governs per avançar cap a estructures econòmiques molt més lentes i pausades que puguin garantir una retallada d'emissions àmplia a escala planetària.

Precisament per això, per a aconseguir un escenari de mitigació global, es reuniran els líders mundials a Madrid en una cimera, que es presenta essencial per aconseguir uns compromisos ambiciosos que permetin que la pujada de temperatures del planeta es mantingui per sota dels 1,5 °C. La COP 25, nom d'aquesta reunió de la Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), és, en certa manera, l'última oportunitat per salvar l'Acord de París, que començarà a aplicar-se el 2020.

La cimera, que se celebra a Madrid del 2 al 13 de desembre després que Xile hagués de renunciar per les protestes socials que inunden el país, és una trobada multilateral important de cara a la batalla política contra la crisi climàtica. Si bé és cert que la majoria dels acords que s'adopten en aquestes reunions anuals no són del tot vinculants, serveixen per retratar a la majoria dels Estats i aconseguir consensos mínims per frenar l'escalfament del planeta.

En el cas de la COP 25, les claus polítiques que vertebraran els debats es focalitzen en l'"ambició", tal com va assenyalar el mateix secretari general de l'ONU, António Guterres, però també aplanar el terreny per la següent reunió climàtica de 2020. Aquests són alguns dels punts centrals de la cimera.

Integritat ambiental

El 2020 començarà a funcionar l'Acord de París, per la qual cosa en aquesta cimera es tractarà de finalitzar els processos de negociació que continuen oberts sobre aquest tractat. En aquest sentit, el desembre de 2019 serà clau per intentar aconseguir consensos ambiciosos que perfeccionin les eines que garanteixen que els compromisos climàtics de reducció d'emissions es compleixin per a tots els signataris.

La transparència serà un dels elements centrals del debat a l'hora d'aconseguir mecanismes fiables que garanteixin que els estats reporten els seus compromisos, les seves victòries i decepcions climàtiques dins d'un marc comú regit per les Nacions Unides.

A més, en aquest aspecte de la integritat ambiental, s'obrirà un debat sobre el desenvolupament de les regles de l'Article 6 de l'Acord de París. En aquest punt, es tractarà d'avançar per establir un mercat global de carboni amb el qual els Estats puguin intercanviar compensacions per les seves emissions sota la premissa de qui contamina més paga. Aquesta és una normativa que, en certa manera, ja existeix a la Unió Europea i que podria servir d'exemple per articular un mecanisme internacional més gran. El principal escull podria estar en la manera en la qual s'articula aquest sistema i en si les empreses podran entrar en el mercat per si mateixes o si seran els governs nacionals els que gestionin el còmput general de les emissions.

Compromisos Nacionals de Reduccions (NDC)

Entre els debats i acords que s'aprovaran, destaca la revisió dels Compromisos Nacionals de Reduccions (NDC) amb els quals cada país es retratarà davant la comunitat internacional presentant els seus propis llibres d'acció climàtica per aconseguir atenuar els nivells d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. En aquest punt es parlarà d'aspectes diversos que van des dels fons que pot aportar cada Estat per mitigar la crisi climàtica fins als compromisos per descarbonitzar l'economia.

Fons verd per al clima

A la Cimera del Clima de Copenaghe (COP 15) es va parlar per primera vegada de la creació d'un Fons Verd per al Clima, una iniciativa que es va acabar executant a la següent trobada internacional de Cancun (COP 16) de 2010. La idea central és que per a 2020 aquest fons compti amb un finançament de 100.000 milions de dòlars enfocats a lluitar contra l'emergència climàtica i llimar les diferències entre països. No obstant això, el Green Fund es troba en un dèficit d'aportacions marcada per l'escassa participació de països com els EUA –que ha anunciat la seva sortida del marc de París– o Austràlia. És per això que les parts hauran d'aconseguir consensos per reconèixer, en primer lloc, aquesta falta de finançament i, en segon lloc, incrementar les aportacions dels Estats més desenvolupats, a més de revisar l'adequació i l'efectivitat d'aquesta eina per frenar l'escalfament del planeta. Aquesta és una de les claus a tractar a la cimera de Madrid.

Un manifestante llegeix un diari fals amb el titular: "No es preocupi, tot va bé. Ignorància és felicitat". REUTERS/Henry Nicholls

Què passa amb els EUA?

En tot acord internacional la figura dels EUA es presenta rellevant, pel seu poder internacional, a l'hora d'aconseguir acords rellevants. L'administració Trump, des de la seva arribada a la Casa Blanca, ha demostrat que les qüestions climàtiques no són una prioritat, sinó un obstacle per a les seves vocacions econòmiques. Tant és així, que aquest mes de novembre el Govern nord-americà va iniciar de manera oficial els tràmits per  sortir-se de l'Acord de París. Tanmateix, això no impedeix que els alts funcionaris estatunidencs estiguin en la trobada de Madrid, ja que serà a partir de 2020 quan es desvinculi per complet dels compromisos aconseguits a la capital francesa allà per 2015.

La realitat és que els EUA continuarà acudint a les següents Cimeres del Clima, ja que només s'ha sortit de la CMA (conferència dels països que estan dins de l'acord de París) un dels tres plenaris que componen les COP celebrades de manera anual. En qualsevol cas, en ser la de Madrid una de les trobades centrals per segellar els compromisos de París de cara a 2020, els EUA podria tenir una última oportunitat per frenar consensos.

Encara que aquestes són algunes de les lectures habituals, "no s'espera que els EUA tingui un paper molt polaritzant", tal com explica a Público Lara Lázaro, investigadora principal de política i economia ambiental del Real Instituto Elcano. La realitat és que la sortida dels EUA pot jugar en contra seva si es té en compte que a un país de les seves característiques li interessa ser allà on es desenvolupen les regles del joc. En qualsevol cas, la conjuntura política podria canviar d'un dia per l'altre si es té en compte que el president Trump –a qui no s'espera veure per Madrid– està cada vegada més en dubte. La seva marxa del poder i l'entrada d'un altre Executiu podria reenganxar a la nació americana dins dels compromisos de París d'aquí a uns anys (o mesos).

Activistes pel clima protesten davant el Capitoli a Washington./ REUTERS

La 'contracumbre'

Les milers de corbates que ompliran IFEMA durant les primeres setmanes de desembre contrastaran amb el clima de protesta social que omplirà els carrers de Madrid. Tant és així, que els col·lectius socials han preparat una cimera social en un temps rècord per tractar de pressionar a la classe governant que es reuneix a la capital. "Hem tingut un mes per organitzar tot. Molt poc temps si es té en compte que els companys d'Escòcia ja han començat a preparar la contracimera de Glasgow que és d'aquí a un any", expliquen fonts de Juventud por el Clima. De moment les activitats es concentren en una gran marxa el dia 6 de desembre, a més de xerrades en espais universitaris, un dels centres neuràlgics del nou activisme ecologista a Espanya.

La rellevància social dels cims, més enllà de manifestacions i altres accions reivindicatives, està garantida per la mateixa ONU, que habilita dins de l'espai de la COP una "zona verda" per tractar de donar un paper visible a les ONG en defensa del medi ambient, els professionals acadèmics que estudien el canvi climàtic, les empreses, les plataformes juvenils i les organitzacions xilenes, país que presideix l'esdeveniment.