El Govern de la Generalitat i el grup de Catalunya en Comú Podem fa algunes setmanes que negocien per intentar arribar a un acord sobre els pressupostos de l’executiu per a l’any vinent. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha reconegut aquest dilluns en una entrevista a Rac 1 que la dels comptes “està sent una negociació complexa”, en què hi ha reunions setmanals i en què sí que s’ha assolit un “preacord en el tema fiscal”.

Precisament la fiscalitat va ser un dels grans obstacles en la negociació entre les mateixes parts l’any passat, ja que els dos socis del Govern -JxCat i ERC- no van atendre les peticions de fer modificacions importants en tributs com l’IRPF o Successions que permetessin incrementar la recaptació. Enguany, però, les coses han canviat i sí que hi ha hagut passos significatius en aquest àmbit, un fet que pot apropar un acord definitiu que permetria aprovar els pressupostos catalans per primer cop des del 2017.

Segons ha comentat Albiach, el preacord assolit contempla modificacions en l’IRPF, que passarien per una rebaixa del tribut per a les rendes més altes i per la incorporació de dos trams nous a les rendes més altes. En concret, un a partir dels 90.000 euros d’ingressos i un altre a partir dels 120.000. En el primer cas, la quota autonòmica se situaria en el 23,5% -ara aquestes persones paguen el 21,5%-, mentre que a partir dels 120.000 arribaria al 25,5%, un tipus que ara afecta als ciutadans que guanyen més de 175.000 euros anuals.

Pel que fa a Successions, Albiach ha dit que “s’eliminarien algunes bonificacions” actuals, de manera que s’incrementaria la recaptació del tribut. Fonts de la formació consultades per Públic han detallat que el preacord estableix “modificar les bonificacions”, si bé encara no s’ha quantificat quin impacte econòmic tindria. Seria inferior, però, a la proposta que van fer els comuns l’any passat, quan apostaven per uns canvis que permetrien augmentar la recaptació en prop de 500 milions anuals.

Finalment, el preacord es completaria amb canvis en la fiscalitat ambiental. En concret, segons informava fa uns dies el diari Ara, això passaria perquè es desenvolupin tres impostos inclosos a la Llei catalana del canvi climàtic. Són l’impost sobre les les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, ja aprovat pel Govern; un sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni i un darrer sobre les emissions portuàries de grans vaixells.

L’evolució de Successions

Successions i Donacions és un tribut que havia arribat a aportar més de 1.000 milions d'euros a les arques autonòmiques, però que l'any passat tot just va generar uns ingressos 510,7 milions, mentre que enguany n’ha aportat 453,4 fins a l’octubre. L'explicació d'aquesta caiguda són les successives reformes que ha experimentat des del 2009.

A grans trets, la recaptació de l'impost va començar a minvar el 2010 arran de la reforma que l'any anterior n'havia fet el govern tripartit, amb Antoni Castells al capdavant d'Economia; va desplomar-se a partir del 2011 com a conseqüència de la modificació que va introduir-hi el primer govern d'Artur Mas; i va recuperar-se lleugerament, si bé lluny dels ingressos assolits durant el tripartit, a partir del 2015, a causa d'una nova reforma del govern d'Artur Mas que, pressionat per ERC, aleshores el seu soci parlamentari, va optar per la via d'incrementar la recaptació.

El 2007, l'impost de successions i donacions va generar 844,2 milions d'euros en ingressos per a la Generalitat, una xifra que s'elevaria fins als 1.003,9 el 2008, el rècord històric. El 2009, ja amb la crisi començada, la recaptació va caure i va situar-se en 919,9 milions. Aquell any, però, el Govern presidit per José Montilla va reformar l'impost a la baixa, amb l'argument que era percebut com a "injust". A la pràctica, la modificació va elevar fins els 500.000 euros el mínim exempt de successions per als cònjuges i fins a 400.000 en el cas dels fills i va reduir l'impost a cinc trams. El resultat dels canvis van notar-se en els ingressos de 2010, que van davallar fins els 658,8 milions. L'any següent, però, es desplomarien.

En una compareixença de l'abril de 2011, l'aleshores president del Govern, Artur Mas, va anunciar que el 99% cònjuges, i familiars descendents i ascendents quedarien exempts de l'impost. En només un any la recaptació va caure a gairebé la meitat i va quedar-se en 398,2 milions d'euros, un nivell en què es mantindria bastant estable el 2012 (395,3 milions) i que experimentaria nous retrocessos el 2013 (347,2 milions, el nivell més baix) i el 2014 (348,8 milions).

Aquell darrer any, però, la situació va experimentar un gir. Va ser el primer en què va aplicar-se la reforma aprovada a final de 2013 amb els vots de CiU i ERC. Entre d'altres qüestions, el mínim exempt es rebaixava fins els 100.000 euros -era de 500.000 en el cas dels cònjuges i de 275.000 en el dels fills-. Els cònjuges, però, van mantenir la bonificació en la quota del 99% un cop superessin el mínim exempt, un fet que no passava en el cas dels fills, que han de pagar un gravamen que varia a mesura que creix el valor del llegat rebut en herència. La recaptació va començar a créixer sobretot el 2015, quan va ser de 484,4 milions, mentre que el 2016 va situar-se en 464,6 milions i el 2017 en 458,7.