Público
Público

Economia Pagesos de sofà: més de 600.000 propietaris de camps cobren de la UE sense treballar-los

Un estudi de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) detecta un desfasament de gairebé 650.000 persones entre els contribuents que declaren a l'IRPF ingressos d'origen agrari i els que realment estan donats d'alta com a agricultors a la Seguretat Social.

Els 'agricultors de sofà' ja dupliquen els que sí treballen la terra. / Europa Press

A Espanya ja hi ha dos 'pagesos de saló', gairebé tres segons alguns càlculs, per cada agricultor que realment es dedica a conrear la terra o criar bestiar: els primers són més de 650.000 mentre els segons no arriben a 250.000, segons indica un informe d'UPTA (Unió de professionals i Treballadors autònoms) sobre el rendiment econòmic de les activitats professionals dels autònoms.

I què és un 'pagès de sofà' o 'de saló'? Bàsicament, propietaris de terres i de zones de pastura que no exploten però la titularitat de les quals els permet des de fa gairebé dues dècades endur-se una part important dels aproximadament 4.000 milions d'euros de la PAC (Política Agrària Comunitària) que la UE reparteix a Espanya a través dels anomenats "drets històrics".

El Govern espanyol i les comunitats autònomes van acordar fa uns mesos defensar a Brussel·les l'eliminació d'aquests drets, establerts el 2003, calculats a partir de la producció que van tenir les explotacions entre 2000 i 2002 i que, des de llavors, la UE els paga al titular, amb independència que en aquestes terres es produeixi o no alguna cosa, que portin anys en guaret o que s'hagin convertit en vedats de caça.

Una de les últimes oportunitats per revertir aquesta situació es troba en el nou Reglament de la PAC que Brussel·les té previst aprovar aquest any, tot i que encara no hi ha una data concreta, segons les conclusions del Consell de la UE de mitjans de desembre.

Pagesos 'de sofà' i de tractor

L'Estadística de Rendiments d'Activitats Econòmiques de l'Agència Tributària, l'última edició de la qual es basa en les dades de la declaració d'IRPF de 2017, suma 898.442 declarants en el sistema d'estimació objectiva agrícola, ramadera i forestal, la qual, com a la resta de sectors, inclou tant els professionals amb dedicació exclusiva o principal al camp i / o la granja com "els declarants amb ingressos marginals resultat d'activitats no habituals".

No obstant això, aquestes gairebé 900.000 persones, entre les quals no s'inclouen els que tributen pel sistema d'atribució de rendes per administrar les seves pròpies societats o ser socis treballadors de cooperatives (declaren els seus ingressos com a rendes de la feina tot i cotitzar com autònoms), no són, ni de lluny, la plantilla real d'agricultors de país, segons indiquen les dues fonts estadístiques més fiables sobre el mercat laboral espanyol, que rebaixen el nombre en una forquilla que va dels 450.000 als 650.000.

Els agricultors van deixar de tenir un règim específic de la Seguretat Social per a incloure en el general dels autònoms en 2007, quan el comptador es va tancar amb 245.481 afiliats després d'un vertiginós caiguda amb pèrdues de més de cent mil persones en una dècada (354.453 el 1998 i 443.397 el 1993). Havien caigut a la meitat en només 16 anys, des dels 510.772 de 1991.

Paral·lelament, l'EPA (Enquesta de Població Activa) de l'INE (Institut Nacional d'Estadística) xifra en 450.900 (523.400 el 2017) els autònoms i empresaris del sector primari atenent a l'ocupació i en 287.100 (286.200) en funció de la seva situació socioeconòmica. Així, segons la font estadística que s'utilitzi com a referència, serien 'pagesos de sofà' entre la meitat i dues terceres parts dels qui declaren a l'IRPF ingressos pel rendiment d'activitats econòmiques d'origen agrari.

700.000 agricultors independents guanyen diners?

L'informe d'UPTA destaca l'elevat volum de declarants pel sistema d'estimació objectiva agrícola "a causa del considerable nombre de rendes amb caràcter exclusivament complementari i per raó d'accés a les ajudes de la PAC".
De fet, crida l'atenció que 691.571 dels 783.234 suposats agricultors que declaren beneficis no tinguin assalariats, és a dir, que treballarien ells mateixos la terra, una dada que, d'acord amb els registres de l'EPA i de la Seguretat Social, sembla més vinculada a tractar-se d'activitats sense despeses (posar la mà per rebre subvencions) que a una dedicació professional a camp.

Situacions com que, segons les dades de FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària), en les cinc ciutats espanyoles més estiguin domiciliats 61.335 perceptors d'ajudes de la PAC, gairebé la meitat d'ells (25.903) a Madrid, apunten en aquestes mateixa direcció. Més, si cap, quan l'evolució real d'un camp cada vegada més uberitzat apunta intensos processos d'acaparament de les terres i a un progressiu abandonament de les explotacions familiars per la seva insostenibilitat econòmica.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?