No hi ha hagut sorpresa i, tal com es preveia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d’inhabilitació per desobediència pel cas dels llaços grocs. És la primera condemna a un president català en exercici de les seves funcions. En concret, la sala civil i penal del TSJC condemna Torra a un any i mig d’inhabilitació especial per a càrrec públic electe local, autonòmic, estatal i europeu per desobediència a l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) i mantenir penjada, durant uns dies, la pancarta amb el llaç groc al Palau de la Generalitat. La condemna també comporta una multa de 10 mesos amb una quota diària de 10 euros, és a dir, de 30.000 euros. La Fiscalia havia demanat una condemna d'inhabilitació d'un any i vuit mesos. 

La sentència no és ferma i, per tant, es pot recórrer al Tribunal Suprem, tal com ja ha anunciat que farà la defensa de Torra, exercida pels advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye. Això farà, per tant, que no s’executi la sentència fins que no resolgui el Suprem i, per tant, ara mateix el president de la Generalitat no estaria inhabilitat. El que sí que impedeix la decisió del TSJC és que Torra sigui candidat a unes eleccions, si bé ell mateix ja ha apuntat en alguna ocasió que no repetiria com a candidat als comicis al Parlament.

En qualsevol cas, la condemna a Torra sí que pot accelerar el final de la legislatura catalana, ja que podria obrir la porta a la convocatòria d’eleccions anticipades, fins i tot amb la voluntat d’avançar-se a la possible ratificació del Suprem.

Durant el judici, celebrat el passat 18 de novembre, Torra va admetre que havia desobeït, però va argumentar que l’ordre de la JEC era “il·legal”. Segons va dir, la JEC "no és un òrgan superior jeràrquic" al màxim responsable de la Generalitat i, per tant, no tenia competència per ordenar-li la retirada de aquests símbols. La seva tesi és que, de cara a les eleccions espanyoles del 28 d'abril, ell depenia de les juntes electorals provincials. També va exposar que va decidir mantenir la pancarta que reclamava l'alliberament dels presos polítics perquè es tracta d'un missatge que compta amb el "consens" de la població catalana. "La pregunta no és que hi feia la pancarta a favor de la llibertat dels presos sinó perquè no hi és en altres edificis", va proclamar.