Com era previsible, l'actualitat política ha passat per davant de les propostes econòmiques i el cas Pegasus, l'escàndol d'espionatge que s'arrossega des de fa més de dues setmanes, ha marcat la sessió inaugural de la reunió anual del Cercle d'Economia. Com mana la tradició, l'encarregat d'obrir la 37a trobada del lobby econòmic -que enguany se celebra a l'Hotel W, a Barcelona- ha estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui ha dedicat els minuts inicials de la seva intervenció a parlar del cas Pegasus. I ho ha fet en termes durs, fins al punt d'advertir el president espanyol, Pedro Sánchez, que la gestió que està fent del cas d'espionatge "està dinamitant la via del diàleg i la negociació" per resoldre el conflicte polític.

Aquest divendres, Sánchez serà precisament l'encarregat de tancar les jornades del Cercle d'Economia, que reuneixen bona part de l'elit política, empresarial i econòmica catalana. Aragonès ha insistit que ell manté el seu compromís per la via del diàleg i la negociació per arribar a un "acord que permeti donar la paraula als catalans" com a solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat, però ha instat la Moncloa a crear un "punt d'inflexió" que permeti "reconstruir una confiança mínima" per "reprendre la negociació". I ho ha rematat dient que si Sánchez es creu el diàleg amb Catalunya, ha de "depurar responsabilitats" pel cas Pegasus. La setmana passada, Aragonès ja va demanar el cap de la ministra de Defensa -i com a tal, responsable política del CNI-, Margarita Robles.

Cal "aturar l'espiral inflacionista"

Sota el títol "El moment d'Europa. Esperança política, autonomia estratègica", el Cercle planteja la seva trobada anual a partir de la idea de la necessitat d'impulsar uns nous "Pactes de la Moncloa", que permetin afrontar un "malestar social" que va a més, en part per una inflació desbocada que està retallant el poder adquisitiu de bona part de la població. En aquest sentit, quan ha parlat de l'àmbit estrictament econòmic, el president de la Generalitat ha situat com a prioritat "aturar l'espiral inflacionista", perquè si "no som capaços de fer-ho, la conseqüència serà una pèrdua encara major del poder adquisitiu per a la majoria del país". "Cal prendre mesures adequades perquè no es generi una nova crisi social".

Aragonès, que després de la seva anterior etapa com a conseller d'Economia ja no transmet la sensació de ser un actor aliè en les trobades empresarials, ha volgut posar en valor que el darrer any el creixement de l'economia catalana -del 5,8% del PIB- ha estat "superior a les mitjanes espanyola i europea" i ha defensat la necessitat d'enfortir "l'economia productiva del país". És conscient, però, que en part depèn de l'aposta que hi facin les administracions i per això ha defensat la necessitat de disposar de més recursos, un fet que passaria perquè l'Estat augmenti el marge de dèficit de la Generalitat, una petició que, fins ara, el Govern espanyol no ha atès.

Paral·lelament, ha reclamat un "pacte de rendes" que permeti un increment dels salaris i pal·liï la pèrdua de poder adquisitiu. A més a més, també ha insistit en deixar enrere els "discursos derrotistes", amb l'argument que, a escala estatal, Catalunya lidera la creació d'ocupació, les exportacions i la captació d'inversió estrangera i ha afirmat que l'aspiració és captar el 20% dels fons Next Generation que arribin a l'Estat espanyol, bàsicament perquè és el volum que correspon a l'economia catalana. Amb l'afegitó verd sempre present -almenys en el pla retòric-, Aragonès ha deixat clar que és cabdal intensificar el procés de reindustralització de Catalunya, per tal que tal que torni a ser uns dels territoris més industrialitzats d'Europa.

Colau vol un gran pacte per combatre la desigualtat

En la jornada inaugural també ha intervingut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha defensat la necessitat de "diàleg i consensos" en un context com l'actual, que directament ha definit com un "canvi d'era". Amb tot, Colau s'ha allunyat força del discurs dominant en un fòrum com aquest -en les notes d'opinió que fa el mateix Cercle d'Economia, per exemple- i ha prioritzat un pacte per "combatre la desigualtat", a banda de reclamar un canvi en el model productiu i en els hàbits de consum "perquè són insostenibles i ens estem carregant el planeta". Ara bé, ha volgut deixar clar que aquests pactes i diàlegs han de ser amplis i en el cas estatal no es poden reduir en una mena de temptació de "gran coalició" entre PSOE i PP, bàsicament perquè "el bipartidisme no tornarà".

Com Aragonès, Colau també ha defensen la necessitat d'un pacte de rendes, que a partir d'una millora salarial, una contenció de preus i mesures fiscals eviti la pèrdua de poder adquisitiu i, sobretot, un trencament social a causa de la desigualtat. I ha advertit que quan la desigualtat creix, s'abona el terreny per a la polarització, un fenomen que va a més a nivell global. A banda, també ha defensat la necessitat d'un canvi de model energètic, per acabar amb la dependència dels combustibles fòssils, i ha tornat a mostrat la seva oposició a l'ampliació de grans infraestructures com el Port de Barcelona o l'aeroport del Prat, bàsicament perquè no seria sostenible mediambientalment.

Faus reclama un millor finançament per a Catalunya

L'encarregat de presentar Aragonès i Colau i d'obrir la trobada ha estat el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, per a qui per afrontar reptes com els derivats de la invasió russa d'Ucraïna o les crisis energètica, econòmica i social, "necessitem unitat, però també pragmatisme i realpolitik, que cal per portar a terme les polítiques necessàries".

Dit això, ha posat en relleu que Catalunya ha experimentat un creixement menor al d'altres territoris de l'Estat en els darrers 20 anys, si bé no està en decadència com apunten determinats discursos. A nivell polític, més enllà d'apel·lar a l'"estabilitat", ha reclamat un "millor finançament" per a Catalunya, alhora que ha defensat l'ampliació de l'aeroport del Prat, un projecte que genera un fort rebuig ciutadà com a conseqüència del seu impacte ambiental. Com, minuts després, s'encarregaria de demostrar la pròpia Ada Colau.