Público
Público
eleccions al parlament

Com els va anar a les llistes de Guanyem les darreres eleccions municipals?

L'espai polític que negocia una aliança amb la CUP de cara als comicis al Parlament del 14 de febrer va tenir resultats molt irregulars a les eleccions locals de l'any passat, amb una clara victòria a Ripollet i una millora a Girona, però amb retrocessos a Badalona, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sitges o Premià, entre d'altres. 

Dolors Sabater, en un acte de campanya de les darreres eleccions municipals.
Dolors Sabater, en un acte de campanya de les darreres eleccions municipals. Guillem Roset / ACN

Si les assemblees de Guanyem ratifiquen el preacord, l'espai concorrerà a les eleccions al Parlament del 14 de febrer amb la CUP i la seva cara més visible, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, liderarà la candidatura. Però més enllà de Badalona, on té presència Guanyem i com li va anar a les darreres eleccions municipals, celebrades el 26 de maig de l'any passat? 

Mesos abans d'aquells comicis locals va presentar-se Municipalistes per la República des de baix, sorgit com un espai de coordinació entre una quinzena de llistes que, en línies generals, integraven la CUP, persones provinents dels sectors més sobiranistes dels comuns i històriques formacions municipalistes que buscava "supera els límits dels partits d'esquerres". Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Cerdanyola, Decidim Ripollet o Guanyem Girona n'eren els exponents més destacats i les que van obtenir millors resultats a les urnes.

Després de tenir l'alcaldia entre juny de 2015 i juny de 2018 -justament amb Sabater-, va presentar-se als comicis del 2019 en aliança amb ERC, amb l'aspiració de convertir-se en la primera força del consistori. La suma, però, no va reeixir i va sumar set regidors -un menys dels que havien obtingut Guanyem i ERC per separat el 2015- i el PP de García Albiol va imposar-se amb 11 representants. Inicialment, però, l'alcaldia recauria en el socialista Álex Pastor -gràcies al suport a contracor de Guanyem-, però la seva dimissió després de saltar-se el confinament i donar positiu en un control d'alcoholèmia va provocar el retorn d'Albiol, en negar-se el PSC al retorn de Sabater al capdavant del govern municipal.

Tampoc va assolir els seus objectius Guanyem Cerdanyola, que l'anterior mandat també havia governat la ciutat vallesana gràcies a un ampli pacte d'esquerres que s'aniria trencant amb el temps. Guanyem Cerdanyola va sumar només tres regidors, dos menys dels obtinguts el 2015 per Compromís per Cerdanyola, de manera que Carles Escolà va perdre una alcaldia que ara recau en el socialista Carlos Cordón. En canvi, Decidim Ripollet sí que va treure suc de la confluència d'esquerres i va passar del 33,6% dels vots i nou regidors al 40,0% i 10 representants. Resultat? José María Osuna va revalidar l'alcaldia que ja havia tingut els quatre anys previs. També a Girona els resultats van ser millors que els del 2015. En concret, la formació va convertir-se en la segona força del ple amb sis regidors i el 19,15% dels vots, mentre que el 2015 la CUP n'havia sumat quatre i el 14,94%.

Resultats discrets, amb alguna excepció

Fora d'aquests quatre exemples, els resultats de les llistes coordinades a Municipalistes per la República van ser inferiors, amb alguns casos especialment rellevants i alguna excepció. SOM Gramenet, que fonamentalment havia reunit militants de la CUP i Podem a les municipals del 2015, havia aconseguir ser la segona força, amb sis regidors i el 18,6% dels vots. Quatre anys després, però, i ja sense militants de Podem a la llista, la formació va quedar fora del ple, en no arribar al 5% de sufragis que marca la llei per aconseguir representació. També va quedar fora Guanyem Sant Boi, que no va poder mantenir els dos representants que tenia Gent de Sant Boi, el seu precedent.

Sant Adrià en Comú -que tot i el nom no era la llista dels comuns- va passar de tres a dos regidors. L'Assemblea Ciutadana de Sentmenat (ACS) és un cas peculiar, ja que es tracte d'una candidatura independent i el consistori també compta amb representació de la CUP. L'ACS va mantenir els tres regidors de 2015 i el seu cap de llista, Marc Verneda, va mantenir l'alcaldia gràcies a un acord de govern amb ERC i la CUP. Totes Fem Badia va retrocedir en sumar quatre regidors, pels cinc que tenia l'Alternativa d'Esquerres per Badia, tot i que va mantenir-se com a segona força d'un municipi governat pel PSC.

Guanyem Sitges també va perdre pistonada en sumar dos regidors, quan la CUP quatre anys abans n'havia aconseguit tres. Acció Ciutadana de Santa Coloma de Cervelló va passar de dos a un únic representant al consistori. Imagina les Franqueses -on no hi ha la CUP- va perdre un dels quatre regidors obtinguts el 2015, exactament el mateix que li va passar a la Crida Premianenca. Finalment, sí que va guanyar l'alcaldia Unitat per Argentona, una candidatura molt àmplia que va unir la CUP, ERC i els Comuns i que va sumar vuit dels 17 regidors del ple.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?