La marxa de Nissan de Catalunya és només la punta de l’iceberg d’una realitat més dramàtica, que impacta sobre l’ocupació, especialment del sector industrial. En un primer pla, l’afectació arrossega les empreses auxiliars de l’automòbil, generalment de components d’automoció. Un exemple d’aquesta dinàmica és l’anunci del tancament de la fàbrica de Mahle a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que deixarà al carrer 345 treballadors. Més enllà, la conflictivitat laboral esquitxa altres escenaris, centrats en les discriminacions salarials patides per empleats contractats per empreses multiservei, que ofereixen sous més baixos que els de la companyia principal, sovint amb condicions per sota del que estableix el conveni sectorial. Aquests són els casos de l’escorxador avícola lleidatà Avidel, que forma part del grup Vall Companys, o les firmes del sector de la gestió de residus Consenur i Cespa, aquesta darrera del grup Ferrovial.

Mahle, dedicada a la producció de peces de cotxes, ha confirmat el tancament de la seva planta, amb una plantilla de 345 persones, el pròxim 28 de gener. La direcció justifica la decisió per "la caiguda de la demanda i la competència en els preus, que ha fet que la fàbrica funcioni molt per sota de la seva capacitat habitual".

Mentrestant, a l’escorxador Avidel es va convocar una vaga els dies 9 i 10 de desembre per exigir que tots els treballadors passin a ser plantilla directa de l'empresa principal del grup, Seresse, i posi fi a la seva precarietat laboral. Les aturades també van ser el recurs escollit pels empleats de Cespa a la Zona Franca per denunciar la seva situació. Els treballadors justifiquen la vaga, que es va dur a terme entre els dies 13 i 15 de desembre, per "la discriminació salarial de les persones treballadores d’aquests centres en relació amb les primes respecte a altres empleats que duen a terme la mateixa activitat". De la mateixa forma, la plantilla de Consenur, a Sant Quirze del Vallès, aturarà la producció tots els dilluns des del passat 13 de desembre.

Un centenar d’ERTO a l’octubre

Aquests fenòmens es traslladen a les estadístiques. L’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Treball constata que fins al 31 d’octubre s’han registrat 7.246 Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), que han afectat 101.878 persones. D’aquests, 103 expedients, amb un total de 6.795 treballadors implicats, s’han presentat només durant octubre, el pitjor mes des del març.

Davant d’aquesta sagnia sobre l’ocupació, la secretària d’Acció Social de CCOO Catalunya, Cristina Torre, alerta en un primer moment dels efectes de la crisi econòmica de fa més d’una dècada, que la reforma laboral de 2012 ha estès en el temps. "Ha permès la modalitat de les empreses multiservei, que han generat els convenis empresarials. Nosaltres creiem que el conveni sectorial sempre ha de tenir prioritat per evitar desigualtats".

Torre lamenta que la reforma laboral només hagi portat "una devaluació i precarització dels sous dels treballadors". La responsable sindical atribueix l’espiral de conflictivitat laboral a un suposat missatge de recuperació econòmica, el qual arriba en un moment amb una crisi de subministrament de les matèries primeres i unes cadenes de subcontractacions més amplies, amb les quals els sindicats han de lluitar.

Devaluació salarial

Enguany, amb la reactivació de l’activitat econòmica després de l’any pandèmic, Cristina Torre admet que són els ‘tempos’ de la negociació col·lectiva, caracteritzats per les tensions salarials entre empreses i sindicats i les pressions dels calendaris, els que també incideixen en aquest increment de la conflictivitat laboral.

Una visió similar l’aporta la secretària de Política Sindical d’UGT Catalunya, Núria Gilgado. "És l’hora de recuperat tot allò que hem destrossat, començant pels treballadors essencials, els que més han patit amb la pandèmia, però també els que més poder adquisitiu han perdut". En un context d’una inflació desbocada, on l’IPC interanual de Catalunya es va situar el novembre al 5,1%, Gilgado recorda que el percentatge mitjà de pujades de sous pactades enguany en els convenis col·lectius ha estat de l’1,7%. "Després d’haver ajudat les empreses en el moment més profund de la crisi, ara toca que aquestes mostrin la seva responsabilitat social, cedint part dels seus beneficis a millorar el poder adquisitiu dels treballadors".

Al·ludint al buit que deixa la marxa de Nissan, Núria Gilgado retreu al Govern de la Generalitat que no estigui acompanyant amb fets i actuacions, com inversions a través dels pressupostos, la seva aposta per una nova industrialització. "Semblem condemnats a repetir un model basat en el sector serveis i sustentat en el turisme". Un dels remeis que proposa la UGT Catalunya és suprimir en alguns àmbits la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa, que ha arribat a devaluar els salaris fins a un 40% en persones que estan fent la mateixa feina, contractades per empreses diferents.

Risc de pobresa

Com a herència de la reforma laboral, Gilgado posa el focus en una recuperació de l’ocupació precària, basada en la contractació a temps parcial. En aquest sentit, alerta que un 12% dels catalans que tenen feina es troben igualment en risc de pobresa. Per això, insta a recuperar la figura de l’autorització administrativa per presentar un ERO, una mesura que també va sepultar la Reforma Laboral. La responsable sindical rebutja les receptes patronals que, davant de l’increment dels preus, proposen moderar sous. "La recuperació econòmica no es produirà sense un augment dels salaris, ja que encara ens trobem sis punts per sota en mitjana salarial que el 2012". En relació amb la intervenció de l’Administració quan les empreses presenten un ERO, Gilgado explica que si aquesta opció s’hagués eliminat, Nissan no hauria pogut mai abandonar Catalunya.