Público
Público

Una dècada dels terratrèmols del projecte Castor i encara sense data per al desmantellament

La Plataforma del Sénia i l'Ajuntament d'Alcanar reclamen que es revoquin les servituds que afecten finques de conreu de la zona. Des de la seva clausura, l'any 2013, el manteniment de les instal·lacions ha costat a l'Estat prop de 100 milions

Una embarcación navega cerca de una plataforma que forma parte del Proyecto Castor.
Una imatge d'arxiu del projecte Castor. Lluis Gene / AFP

Es compleix una dècada dels terratrèmols que va provocar el fallit projecte de dipòsit submarí de gas natural Castor, al límit entre Catalunya i el País Valencià. Deu anys després de l'episodi sísmic, l'estructura marina continua trencant l'horitzó des de la costa del Sénia. Pendent des d'abans de la pandèmia, el Govern espanyol i Enagás encara no han iniciat el segellament definitiu dels pous, previ al futur desmantellament. Des de la seva clausura, el manteniment de les instal·lacions ha costat prop de 100 milions.

El 26 de setembre de 2013, just fa deu anys, el Ministeri d'Indústria ordenava a l'empresa concessionària Escal UGS que paralitzés qualsevol activitat d'injecció de gas a les instal·lacions del Castor després de provocar, dos dies abans, un terratrèmol de 3,6 graus a l'escala de Richter. Era el principi del final del fallit magatzem de gas submarí, que només va arribar a funcionar en fase de proves injectant 115 dels 1.900 milions de metres cúbics de gas previstos.

10 anys de decisions polítiques, administratives i judicials

Des de llavors, la controvèrsia no ha deixat d'acompanyar el procés de tancament i les diverses decisions polítiques, administratives i judicials que s'han pres al respecte. La primera i més sonada, un reial decret del llavors del govern del PP indemnitzant amb 1.350 milions el grup ACS de Florentino Pérez, després de renunciar a la concessió. Les posteriors sentències judicials del Constitucional i el Suprem van anul·lar el mecanisme de pagament a càrrec de la factura del gas, que ha acabat assumint l'Estat principalment a través de deute públic.

La setmana passada, diversos mitjans es feien ressò de la sentència de l'Audiència Nacional que obliga ACS a retornar 210 milions de la retribució financera derivada del mecanisme de compensació d'aquest decret.

Ni delicte contra el medi ambient ni prevaricació ambiental

Les decisions sobre les responsabilitats ambientals i tècniques del fiasco també han portat cua. Més enllà que el ministre d'Indústria del PP d'aleshores, Álvaro Nadal, reconegués sense embuts al Congrés que un "error de disseny" es trobava en l'origen dels problemes, l'Audiència de Castelló va acabar exculpant per delicte contra el medi ambient i prevaricació ambiental dos dirigents de l'empresa concessionària, que va entrar en concurs de creditors el 2019. El mateix any, el Govern espanyol anunciava que tancaria definitivament i desmantellaria les instal·lacions.

L'Audiència Nacional obliga el grup ACS de Florentino Pérez a retornar 210 milions 

I malgrat tot això, deu anys després de l'episodi sísmic i la clausura provisional de les instal·lacions, l'estructura encara no s'ha desmantellat i els pagesos propietaris de terrenys per on transcorren gasoductes del projecte es troben encara sotmesos a les limitacions que imposen les servituds pel seu pas. És un dels comptes pendents al territori, segons recorda la Plataforma del Sénia.

L'Ajuntament d'Alcanar se suma també a aquesta reclamació. "Un cop sabem que el Castor és un projecte fallit i que la canonada no té cap ús cal tornar a revertir les servituds dels pagesos i recuperar la seva collita, no només sobre la canonada, sinó al perímetre a dreta i esquerra", ha assegurat l'alcalde, Joan Roig.  "Volem que desaparegui", ha remarcat el portaveu de la Plataforma del Sénia., Evelio Monfort.

100 milions en manteniment 

Una dècada després de l'episodi sísmic, també la carpeta del desmantellament definitiu de les instal·lacions segueix inexplicablement oberta i sense cap previsió clara. Monfort recorda la llosa econòmica que suposa la hivernació encarregada a Enagás i que ha costat uns 96 milions fins aquest moment. "Ho tenim aquí tot mort, esperant a veure què passa, que puguin els preus, s'encareixi una mica més, que seguim pagant Enagás...", resumeix Monfort.

Quan la vida útil dels segells provisionals dels pous submarins instal·lats el 2016 havia ja vençut feia temps i calia renovar-los, el Govern espanyol del PSOE va anunciar que es tancarien definitivament com a pas previ al seu desmantellament. Però després de tres anys de tramitació, i amb la llum verda de l'estudi d'impacte ambiental des de març passat, l'obra encara no té data concreta. Encara menys la retirada de la plataforma.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?