La Diputació de Barcelona mobilitzarà 1.000 milions d'euros per als municipis de manera extraordinària fins a finals de mandat, el 2023. Així ho ha anunciat la seva presidenta, Núria Marín, que ha explicat que l'objectiu és "reactivar econòmicament i socialment" tots els municipis de la demarcació i que "ningú es quedi enrere". Aquesta partida extraordinària es dividirà en dues fases, amb un primer pla de xoc de 100 milions d'euros que es destinaran a despeses extraordinàries dels ajuntaments. Aquests recursos, provinents del romanent de la Diputació i de partides d'esdeveniments cancel·lats, es mobilitzaran a partir de l'1 de juny. Els 900 milions d'euros restants es destinaran fins al 2023 a inversions, serveis dels ajuntaments i programes específics de resposta a noves emergències.

Aquest pla es formalitzarà en el proper ple de la Diputació, que es farà el 28 de maig, quan Marín preveu aprovar-lo "amb molt pocs problemes". La presidenta de l'ens ha explicat que ja hi ha hagut contactes amb les formacions de l'oposició per recollir aportacions. A més, ha assenyalat que el cost total del pla equival al pressupost de tot un any de la Diputació, pel que ha considerat que es tracta d'una injecció "molt rellevant".

Pla de xoc de 100 milions

En la primera fase d'aquest pla de reactivació la Diputació preveu destinar 100 milions en un pla de xoc per fer front a despeses extraordinàries que els ajuntaments hagin tingut en el marc de la crisi del coronavirus. Concretament, seran 15 milions d'euros per despeses en benestar social, com en el servei d'atenció domiciliària o en beques menjador per a infants; així com 15 milions dins el programa "Cap municipi enrere" per cobrir les despeses per compra de material informàtic o ampliacions de cementiris, per exemple.

Es destinaran 30 milions per reforçar l'economia local i fomentar l'ocupació; 30 milions més per a la reactivació sociocultural, dins la que entren el món cultural, l'educatiu i l'esportiu; i finalment 10 milions per a intentar garantir que tots els municipis de la província tenen fibra òptica.

Pel que fa a la segona fase, dotada amb 900 milions d'euros, s'activarà probablement a partir del gener de 2021. Marín ha assenyalat que són uns recursos propis que tenen "garantits" encara que no ha volgut detallar concretament d'on sortiran. També ha obert la porta a què es pugui incrementar la xifra.

D'aquest total, es preveu destinar 300 milions d'euros a inversions i per "fomentar la diversificació econòmica" del territori, i s'acordarà on es destinen amb cada ajuntament. A més, hi haurà 410 milions per al catàleg de serveis dels consistoris i consells comarcals, xifra que assenyalen que s'incrementa en un 60% respecte al pressupost inicial, que era de 256 milions.

Hi haurà una reserva de 140 milions per a programes específics de resposta a noves emergències o bé a nous àmbits estratègics que calgui reforçar i 50 milions per donar suport a programes europeus com els FEDER.

D'altra banda, i en ser preguntada per la situació a la planta de Nissan, Marín ha explicat que en dissenyar el pla de reactivació econòmica i suport a desocupats no han pensat en cap empresa en concret, tot i que ha avançat que en cas que s'acabi tancant la planta el pla servirà per a les persones sense feina "que necessitin una nova oportunitat".

Marín també ha reclamat a la Generalitat que ara que s'ha aprovat els pressupostos es pugui destinar "un plus" als ajuntaments, mentre que ha reclamat al Govern espanyol que a banda de fer aportacions directes al món econòmic una part dels recursos reverteixi en els municipis. "Nosaltres sols no podrem resoldre tots els problemes que tenim", ha advertit. La presidenta de la Diputació també ha demanat que els ajuntaments puguin fer servir el seu superàvit i romanent per fer front a la crisi.