Les eleccions al Parlament del 12 de maig no arriben en el millor per a Comuns Sumar. Amb un referent estatal de la formació que no acaba d'arrencar -resultats justets a les generals del passat juliol, fora del Parlament gallec i amb un únic escó al basc- i amb el dubte dels efectes de la ruptura de la tradicional aliança amb Podem -la formació lila ha optat per no concórrer als comicis catalans-, poques enquestes pronostiquen que la candidatura liderada per Jéssica Albiach pugui superar els vuit diputats actuals.

De fet, la mateixa cap de llista reconeixia en una entrevista a Públic que "per a mi no són tan importants els números, sinó que Catalunya pugui tenir un govern progressista. Ara que ja hem vist que s'han aixecat els vetos en altres institucions, aquest govern progressista és possible. [...] Evidentment, preferim un millor resultat, però no només com a espai. Quanta més força tinguem, més transformacions hi haurà a Catalunya".

El "govern progressista" que defensen els Comuns passaria per una aliança amb PSC i ERC, una suma que aritmèticament gairebé segur que superarà la majoria absoluta de 68 diputats, però que políticament sembla improbable, fonamentalment per la negativa dels republicans a entrar com a segona força a una Generalitat presidida pel socialista Salvador Illa. Paral·lelament, les relacions dels tres espais no passen precisament pel millor moment, amb una distància creixent entre comuns i PSC i un malestar important a ERC després del "no" als pressupostos de la formació d'Albiach i Ada Colau, que desencadenaria el final de la legislatura i l'avançament electoral.

Sense superar l'antiga ICV al Parlament

Tradicionalment, l'espai polític representat actualment pels Comuns no ha obtingut en els comicis autonòmics els seus millors resultats, una situació que s'ha accentuat en els anys més intensos del Procés. Així com en les municipals -amb l'assoliment de l'alcaldia de Barcelona el 2015 i la reelecció del 2019, encara que en el darrer cas com a segona força- i en les generals -victòries fins aleshores inèdites el 2015 i el 2016 i uns notables set diputats al Congrés el 2019 i el 2023- ha superat amb escreix els guarismes obtinguts prèviament per l'antiga ICV-EUiA, no ha estat així al Parlament.

De fet, mentre que tant el 2006 com el 2012, la coalició ecosocialista s'havia apropat al 10% dels vots -9,5% i 9,9%, respectivament- i havia sumat 12 i 13 diputats, els Comuns tot just en van obtenir 8 tant el 2017 -7,5% dels sufragis- i el 2021 -6,9%-, amb el precedent dels 11 escons i 8,9% de suport de la marca Catalunya Sí que es Pot el 2015.

L'argument que la tensió nacional els havia perjudicat durant el Procés en beneficiar les posicions més extremes en el tema territorial ja va desaparèixer parcialment fa tres anys i ho fa de manera molt més clara aquest 2024, amb la imminent aprovació definitiva de la llei d'amnistia, però això no està suposant un enlairament de les expectatives electorals dels Comuns. Si s'amplia la mirada, la formació manté una tendència electoral a la baixa des del 2015, quan va tocar sostre, i els darrers mesos ha portat a terme un procés de reflexió intern per redefinir la estratègia i marcar les seves prioritats per a la propera dècada.

A nivell programàtic, Comuns Sumar posa el focus en aquest campanya en qüestions socials, ambientals i econòmiques, fent bandera del seu "no" al Hard Rock -resta per veure si la negativa als pressupostos els beneficia o els penalitza electoralment, atès que sectors propers, com CCOO, defensaven els comptes- i de l'oposició a l'ampliació de l'aeroport del Prat; defensant una millora dels serveis públics i la necessitat d'un canvi radical en el model productiu, per adaptar-se als impactes cada cop més evidents de l'emergència climàtica, com ara la greu sequera que viu Catalunya.

Poca implantació fora de Barcelona

Un dels principals problemes que arrosseguen els Comuns és la seva baixa implantació fora de l'àrea metropolitana i la segona i tercera corona de Barcelona, un dèficit que ja patia l'antiga Iniciativa per Catalunya i que alguns experts atribueixen a la falta de projecte nacional propi. Tant a les eleccions al Parlament del 2017 com a les del 2021 va obtenir tots els seus diputats a la província de Barcelona excepte un que provenia de Tarragona, mentre que l'últim diputat gironí data dels comicis del 2015 i el darrer de Lleida dels del 2012.

En aquest sentit, en les darreres dues dècades els resultats de l'espai a la província de Barcelona sempre han superat en un punt el suport al conjunt de Catalunya -el 2021, per exemple, 7,8% dels vots a Barcelona, 6,9% en global-, mentre que a Girona i a Lleida han avançat cap a la residualització -4% i 3% dels vots el 2021, respectivament- i a Tarragona la tendència a la baixa també és important, amb només el 4,9% dels sufragis fa tres anys, tot i mantenir un escó. No és casualitat que la formació hagi decidit arrencar oficialment la campanya a la demarcació tarragonina, amb un acte aquest dijous a Reus amb la presència dels quatre caps de llista.

La candidatura és força continuista, ja que Albiach torna a encapçalar-la i també ocupen teòrics llocs de sortida els ja diputats Susana Segovia, David Cid, Núria Lozano, Enric Bárcena i Yolanda López -número u per Tarragona i fins fa uns mesos dirigent de Podem-. A Girona l'encapçala Eloi Badia, actual diputat al Congrés i regidor de BComú durant els dos mandats de Colau com a alcaldessa, mentre que a Lleida ho fa Elena Farré, exregidora a Lleida. Les principals incorporacions són el número dos per Barcelona, que és Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat; i el tres, que és l'independent Andrés García Berrio, advocat especialitzat en la defensa dels drets humans.

El que succeeixi a les urnes el 12-M també tindrà un impacte clar en la política estatal i en el cas dels Comuns afectarà de manera positiva o negativa el projecte de Sumar. Després dels pèssims resultats obtinguts a Galícia -fora del Parlament- i el País Basc -un únic diputat i justet per Àlaba- el projecte de Yolanda Díaz no arrenca i necessita un bon resultat dels Comuns per agafar aire. De fet, la formació catalana és una de les potes clau del projecte confederal de Díaz, amb diverses persones amb un paper decisiu en Sumar, com ara el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, o Josep Vendrell, ambdós provinents de l'antiga ICV.