Els impulsors del tren-tram de la Costa Brava volen que sigui realitat el 2030 i l'erigeixen com a alternativa per revertir la dependència dels carburants i la crisi climàtica. Asseguren que, de tota l'anella ferroviària que envoltaria les Gavarres, el tram comprès entre la Bisbal i Sant Feliu de Guíxols és el "prioritari", perquè és on hi ha més població.

La portaveu del grup impulsor, Estefania Molina, recorda que actualment al Baix Empordà hi ha "fins a 940 vehicles a motor per cada mil habitants", cosa que demostra fins a quin punt no hi ha alternatives de transport sostenible a la comarca. Per evitar que el projecte quedi en un calaix, promouen un manifest amb ajuntaments per reclamar al Govern que hi aposti i s'escolti el territori.

El tren-tram de la Costa Brava planteja construir una anella ferroviària de 97 quilòmetres que envoltaria les Gavarres. D'aquests, 26 aprofitarien l'actual línia de tren entre Riudellots de la Selva i Flaçà (Gironès) a través d'un tercer rail. Els 71 quilòmetres restants, que completarien el cercle i passarien pel litoral (connectant la Bisbal amb Palafrugell, Palamós, Sant Feliu, Llagostera i Cassà) serien de nova construcció, amb una via que aniria en paral·lel a la carretera.

Qui l'impulsa és l'Associació de Promoció del Transport Públic (PTP). A més, aquesta comissió també planteja que el tren-tram tingui dos ramals. El primer entroncaria la línia amb l'aeroport Girona-Costa Brava. I el segon sortiria de Girona i arribaria fins a Olot, resseguint el traçat de l'antic carrilet.

Els càlculs inicials que ha fet el grup impulsor situen la inversió en uns 500 milions d'euros. Però la portaveu de la comissió que impulsa el tren-tram, Estefania Molina, precisa que no necessàriament l'obra s'ha de fer d'una tacada, sinó que es pot subdividir en trams. I defensa que, de fet, tan sols amb els ingressos dels bitllets, el servei ja seria "viable" perquè es podria "sostenir amb les aportacions dels usuaris".

Segons un estudi preliminar fet pel grup impulsor, el tren-tram de la Costa Brava atraurà fins a 6,7 milions de passatgers anuals -més de 18.000 al dia-. Es preveu que cada dia hi hagi fins a 55 circulacions per sentit (amb una freqüència de pas que aniria dels 15 minuts a la mitja hora, depenent de si és hora punta o no).

La portaveu del grup impulsor també explica que, en paral·lel, el tren-tram de la Costa Brava serà "molt més competitiu" en comparació amb l'ús del cotxe privat. També, pel que fa a temps de trajecte. Per exemple, es calcula que amb 33 minuts es podrà anar des de Girona a Palafrugell o a Sant Feliu de Guíxols, i que el recorregut fins a Palamós durarà 57 minuts.

El territori, veu i vot

Precisament, el tren-tram de la Costa Brava, i el ramal fins a Olot, s'inclou dins el paquet d'estudis que la Generalitat ha licitat aquest estiu per estudiar-ne la seva viabilitat. En concret, per analitzar aquest projecte, el Govern hi destina aproximadament 500.000 euros. La portaveu de la comissió promotora recorda tot el camí que s'ha fet fins ara, amb mocions als diferents ajuntaments i comissions al Parlament, i reclama a la Generalitat que el territori també tingui veu i vot a l'hora d'estudiar la viabilitat del tren-tram de la Costa Brava.