Portaveu al Parlament del PSC, on exerceix de diputada des del 2012, Alícia Romero apareix com una de les dirigents claus de la nova etapa del partit, que el mes vinent oficialitzarà en un congrés extraordinari el relleu de Miquel Iceta per Salvador Illa a la primera secretaria. Bregada en la política municipal -va ser regidora de la seva ciutat, Mataró, durant més d'una dècada-, abordem amb ella els principals reptes de la formació, que en el proper cicle electoral pretén recuperar l'alcaldia en ciutats com Barcelona o Tarragona i, sobretot, tornar a governar la Generalitat. Les relacions amb l'Executiu de Pere Aragonès, els vincles amb el PSOE, l'ampliació de l'aeroport del Prat i, òbviament, la taula de diàleg i el conflicte polític són altres de les qüestions sobre les que es posiciona durant l'entrevista. 

Al desembre el PSC celebra un congrés que certificarà Salvador Illa com a primer secretari. Com es diferenciarà el PSC d'Illa del de Miquel Iceta?

No hi haurà una diferència massa significativa i el que farà en Salvador [Illa] serà continuar el llegat que ens ha deixat Miquel Iceta, que ha viscut una etapa llarga, de set anys, difícil pel partit. Va agafar-lo en un moment molt complicat, en què hi havia un trencament a la societat i també al propi PSC, però crec que ha fet una molt bona feina de consolidar el partit, de solidificar els nostres valors i de fer-lo créixer. Tant és així és que som el primer partit de Catalunya i vam guanyar les eleccions autonòmiques. Això és un llegat fantàstic que ens deixa i en Salvador continuarà aquesta feina, ampliant la base i intentant fer el partit el més gran possible. Pel que fa a l'aspecte ideològic estic convençuda que la línia seguirà sent la mateixa.

És la portaveu parlamentària del partit i, de ben segur, serà una de les dirigents claus en la nova etapa. Quins són els principals reptes del PSC?

El que sabem segur és que Salvador Illa serà el primer secretari, perquè ha estat l'únic candidat, i ara està parlant amb gent per configurar el seu equip. És veritat que soc la portaveu del PSC al Parlament, cosa que no vol dir que acabi tenint un paper predominant al partit, no sé quin paper jugaré. És un congrés extraordinari en què només s'escollirà un nou equip i no hi haurà ponències programàtiques. Els reptes que té el partit són consolidar-nos com a primera força a Catalunya; mostrar-nos com a alternativa a un govern independentista que fa massa anys que governa, deixant perdre masses oportunitats; i eixamplar-nos al màxim possible per ser cada vegada més grans i més forts.

Un dels reptes és governar i per poder-ho fer caldria articular unes aliances que ara mateix el PSC no té. Amb qui les farien?

El Salvador [Illa] va voler crear un govern alternatiu que una mica mostri la cara més crítica amb el Govern, però que també plantegi propostes i tingui una visió més constructiva. En aquest sentit, nosaltres estenem la mà a tots els grups, parlem amb tothom i creiem que és molt important que el diàleg sigui la via que permeti generar acords. Tenim bona relació amb tots els grups parlamentaris. El Salvador és una persona molt dialogant, molt empàtica i això es nota. A quins acords s'arribarà després d'unes eleccions? Ja ho veurem, això és molt complicat dir-ho ara, però és veritat que al Parlament hem pactat coses amb Junts, amb ERC, amb els Comuns... És veritat que el Govern té una majoria independentista, però no sempre aquesta majoria va a la una i aquí hi juguen aritmètiques diferents en les que a vegades el PSC hi entra.

Estem treballant al Parlament per trencar els blocs. ERC va optar per l'eix nacional i nosaltres diem que no és l'únic eix i cada vegada es veu més a la política i a la societat catalanes. Hi ha moltes divergències en el món independentista, no tothom veu igual quin és el full de ruta per a Catalunya, i també n'hi ha moltes en el bloc no independentista. La pluralitat a la societat catalana és molt gran i això s'hauria de veure en unes noves configuracions de majories. Tant de bo puguem ser el partit més votat amb 40 o 45 diputats i sigui més fàcil generar aquests acords.

En el que portem de legislatura catalana estem veient un PSC que, tot i ser crític amb el Govern, manifesta la voluntat d'arribar-hi a acords en temes com l'ampliació de l'aeroport, la candidatura pels Jocs d'Hivern o els pressupostos de la Generalitat. Ha millorat la relació amb el Govern des que el presideix Pere Aragonès?

El que diria és que els socialistes venim a les institucions a transformar-les i a millorar el dia a dia dels ciutadans i, per tant, la nostra predisposició és per aquest objectiu, no per ajudar el Govern. Catalunya ha perdut moltes oportunitats els darrers anys i no en volem perdre més i si hi ha uns Jocs d'Hivern hem d'apostar-hi, perquè significaran inversions en un territori molt despoblat. Estem a favor que passin coses, siguin els Jocs d'Hivern, l'ampliació de l'aeroport o d'altres. No és tant que hagi canviat la relació del PSC amb el Govern, sinó que el PSC d'alguna manera es posa a disposició del Govern perquè Catalunya no perdi oportunitats. I és el que hem fet amb els pressupostos, no pot ser que no en tinguem pel 2022. No crec que hagi canviat massa la relació amb el Govern, tot i que és cert que Pere Aragonès té un tarannà molt més dialogant que Quim Torra.

Quines haurien de ser les prioritats dels pressupostos?

És obvi que s'ha d'invertir molt en salut, hem d'enfortir el nostre sistema públic de salut. En educació, Catalunya és una de les zones amb més segregació i una de les regions d'Europa amb més abandonament escolar. Tenim moltes dificultats amb el coneixement d'una tercera llengua o amb fer polítiques per l'escola inclusiva. I després tenim tota una pota de reactivació econòmica: no tenim un pla nacional d'indústria, dediquem 50 milions a la indústria, quan el 2010 l'hi dedicàvem 165. Hem reduït a un terç la inversió quan estem en un moment de transformació per l'economia que ha de passar clarament per la indústria, que és un sector que genera llocs de treball estables, que inverteix, que innova... i amb la pandèmia ens hem adonat que no produir a prop genera problemes d'abastiment. Hem d'apostar pel coneixement i la recerca. Crec que els fons europeus ens empenyen a transformar l'economia per fer-la més resilient des del punt de vista de la sostenibilitat i la digitalització.

Tot i la predisposició que mostren per donar suport als comptes, el conseller Giró no s'ha reunit amb vostès per parlar-ne.

No, ens hem posat a disposició i és evident la nostra oferta, però el Govern no s'ha posat en contacte amb nosaltres. Diuen que el dia 9 el Govern aprovarà els pressupostos, encara que no estiguin acordats amb ningú i ja veurem què passa durant la tramitació parlamentària.

Entén que no s'hagi reunit amb vostès per parlar-ne? Ho dic perquè segurament la lletra dels comptes està més a prop del model de país del PSC que no pas del de la CUP, amb qui el Govern els vol aprovar.

La majoria d'investidura és amb la CUP i té tot el sentit que els aprovin amb la CUP, però negociar-hi té les seves rèmores, les seves dificultats. La CUP no és fàcil i posa unes línies vermelles que potser no són còmodes per a cap dels dos socis de govern. A nosaltres ens sembla que la governabilitat de Catalunya no hauria de dependre de la CUP, és un partit desestabilitzador, molt radical, que en molts casos destrueix més que construeix, és més de la política del "no" que de la del "sí". El Govern ha decidit pivotar la governabilitat amb ells i creiem que és un error, però aquí té la nostra predisposició. Veurem què passa, tot i que és bastant inaudit que anem a la presentació dels pressupostos i l'inici de la tramitació al Parlament sense saber qui els aprovarà. Vull recordar que el 2016 ja va passar això i no es van aprovar els pressupostos. Em sembla una mica arriscat, però en tot cas no depèn de nosaltres.

Ara mateix el PSC i ERC són els dos partits centrals de la política catalana, ja que van ser els més votats al Parlament, al Congrés i a les municipals. No sé si es pot dir que tenen una relació alhora de competència i cooperació. A mitjà termini s'imagina un govern conjunt entre les dues formacions?

Això és anar massa enllà. Al final ERC és un adversari polític, però també és veritat que la relació que té amb el PSOE al Congrés és diferent de la que té amb el PSC aquí. Allà ERC prioritza un govern d'esquerres a un altre tipus de govern, perquè creu que serà millor, i en canvi aquí prioritza l'eix nacional i pacta amb Junts, que és un partit de dretes. L'actitud d'ERC canvia aquí i allà, separa molt les carpetes i nosaltres també i aquí tenim una relació amb ERC que no té perquè ser la mateixa que hi té el PSOE a Madrid. Això no vol dir que no hi tinguem una bona relació, però és obvi que volem guanyar les eleccions i governar.

En el darrer debat de política general, es va aprovar una moció amb els vots del PSC i Junts per demanar al Govern que exigeixi a l'Estat que mantingui la inversió a l'aeroport del Prat. Ara que estem en plena cimera del clima, apostar per l'ampliació d'un aeroport no sembla un model antic, inviable amb les necessitats ambientals?

El que és evident és que segurament no hem fet el debat reposat i tranquil que necessitava l'ampliació de l'aeroport. No hi ha prou informació i no hem estat capaços de transmetre bé la importància d'aquesta ampliació. Aquesta dicotomia medi ambient – economia no em sembla encertada. El que ens diuen les xifres és que el transport que més contamina és el de carretera, no l'aeroportuari. I no deixarem de fer carreteres perquè contaminin els cotxes, el que hem de fer és que els cotxes contaminin menys. I les diferents companyies ja estan treballant perquè els avions contaminin menys i buscar altres combustibles que no siguin fòssils. El que hauríem de decidir és perquè necessitem ampliar l'aeroport: perquè necessitem més connexions intercontinentals, per atraure talent, inversions... D'això hauríem de parlar. Quan es parla d'ampliar un aeroport és per fer connexions punt a punt d'un continent a un altre i això té a veure amb la competitivitat. El que dèiem és que estaria bé una ampliació de l'aeroport respectant el medi ambient, en aquest cas la Ricarda.

Més enllà d'aquests partits, l'ampliació de l'aeroport té sobretot el suport de les principals organitzacions econòmiques de Catalunya. Ara mateix el PSC és el partit més ben connectat amb l'establishment econòmic?

No sé quina connexió tenen els altres, però també en una de les enquestes [de GAD3 per a La Vanguardia] es deia que el 66% dels ciutadans estan a favor de l'ampliació de l'aeroport, no és només l'establishment. Hem passat uns anys molt durs a Catalunya, en què la inestabilitat ha estat l'element transversal i comú d'una sèrie de partits que d'una manera o altra l'han generat i això a l'economia no li va bé. L'economia necessita estabilitat política i seguretat jurídica i en aquest sentit el PSC ha sigut molt clar: volem estabilitat política i respecte a la llei. I és veritat que els sectors econòmics probablement s'han sentit més còmodes amb aquest tipus d'actitud. Sempre hem tingut bona relació amb aquestes patronals, però segurament ara s'ha fet més evident perquè hem defensat coses similars. Això no vol dir que compartim moltes de les polítiques que defensen les patronals, podem convergir-hi en què cal estabilitat política i seguretat jurídica.

A principis de l'any vinent tornarà a reunir-se la taula de diàleg. Ja sé que no volen posar-hi terminis, però imagino que aviat caldrà assolir-hi alguns acords tangibles ni que sigui per mantenir-la viva.

Sempre hem defensat la taula de diàleg i la defensarem, perquè el diàleg és l'única manera d'assolir acords, però no podem posar terminis perquè si ens pressionem massa no els aconseguirem. Aquest tipus de taules necessiten establir confiances i complicitats i això demana temps i posar-hi terminis no és el més adequat. Estem satisfets que s'hagi constituït i que s'hagi reunit aquí a Barcelona i ara el que voldríem és que tothom s'assegués a la taula. El Govern de la Generalitat va coix en aquest sentit, i també demanem al president Aragonès que convoqui la taula de partits catalans, perquè ara el Govern només representa una part dels catalans. I en aquesta taula tots podríem opinar i arribar als mínims acords que generin consens entre els partits i la societat catalans i que es vagi a defensar això. Mentre no la convoqui la seva posició és de part i ho està demostrant amb les demandes que fa.

El president Aragonès no ha mostrat interès en convocar aquesta taula de partits catalana.

El 2018 es va votar i el president Torra la va convocar un parell de vegades, però ara es va tornar a posar damunt la taula aquesta possibilitat i tant ERC com Junts van votar-hi en contra. No entenem aquest canvi de posició, però també creiem que això acabarà caient pel seu propi pes i que aquesta taula s'acabarà creant, perquè és imprescindible que els catalans dialoguem entre nosaltres. Sobretot quan veus que fins i tot en el bloc independentista no hi ha acord en molts temes. Asseguem-nos i intentem buscar aquells elements comuns a Catalunya i això és el que ens farà més forts.

Aquests elements comuns per on passen, per un millor finançament i un blindatge de l'autogovern?

Nosaltres sabem els nostres i ens agradaria seure i parlar amb els altres, però parlem de finançament, de competències, de reconeixement de la llengua i la cultura. Però tampoc els posem com a condició per a res, volem seure i veure què n'opinen els altres, però mentre no ens reunim el diàleg està coix, perquè el Govern no fa de Govern de tothom, sinó d'una part, i defensa els interessos d'aquesta part. L'autodeterminació no és un element que generi consens a la societat catalana.

Més del 60% de la societat catalana diu a les enquestes que està a favor de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Això no seria consens?

En l'última enquesta també deia que només el 36% estaria a favor de la independència i que només el 9% la veuria possible. Però fer un referèndum sobre què? D'acord, pots votar que no a la independència, però també podríem votar un acord. Sempre hem dit que votar un trencament no ens sembla una solució, entre d'altres coses perquè què passa l'endemà de la votació? Guanyi qui guanyi ho faria d'una manera ajustada i l'endemà què fem? La meitat de Catalunya no pot imposar una solució a l'altra, ni els del no ni els del sí. I el que diem és treballem per conformar un acord de mínims que votin els catalans i com a mínim votem per construir, no per trencar. El problema no és ser independentista, que és legítim, sinó que quan poses una votació de sí o no com ho gestiones quan no tindràs el 80%, i és obvi que no el tindràs.

Fa uns dies, Miquel Iceta defensava en una entrevista una reforma constitucional perquè Espanya sigui un estat federal, però reconeixia que ara mateix no hi ha una majoria per fer-la possible. Aquest és l'horitzó del PSC?

Sí, ho hem escrit moltes vegades i tenim documents que ho diuen.

És l'horitzó del PSC i no tant del PSOE?

No, no, mira si és un horitzó del PSOE que ha creat una secretaria per a la reforma federal que ocupa Félix Bolaños, el ministre de la Presidència. El problema és que necessites majories molt qualificades per fer una reforma de la Constitució, igual que aquí les necessites per fer la independència i no les tens. Hi són en aquests moments? No, però tampoc ens quedarem quiets. El que farem és seguir teixint confiances i aliances amb els partits que ara no volen per veure si podem arribar a uns mínims que ens permetin, potser, reformar-la d'aquí a uns anys. Però pel PSOE no quedarà, el compromís hi és tot. Després de 40 anys de democràcia la Constitució ha donat moltes coses bones, però també és veritat que se n'han d'actualitzar d'altres. I aquí hi ha un camí, no només per a l'encaix de les comunitats més històriques, sinó també per altres temes com podria ser l'habitatge.

Justament el PSOE va celebrar el seu congrés fa algunes setmanes i ara mateix el PSC hi té quatre membres a l'executiva, a banda de dos ministres al Govern espanyol. Més enllà de la qüestió numèrica, quina és la influència real del PSC en el PSOE, perquè es pot tenir la sensació que les posicions estan molt més alineades que fa uns anys i es pot interpretar com una submissió?

No, el que crec és que hi ha una alineació molt clara entre el PSC i el PSOE. Pedro Sánchez sempre ha tingut una sensibilitat molt clara amb la situació a Catalunya, ha entès el conflicte i ha volgut venir molt per intentar posar-hi una solució. Sempre s'ha sentit molt estimat aquí i és veritat que va guanyar les primàries [del PSOE] amb un 92% dels vots aquí. Té una relació especial amb Catalunya i nosaltres la tenim amb ell i hi ha hagut molta sintonia amb aquest element més polític d'entendre el conflicte, que no l'entenia Rajoy ni el PP. Salvador Illa ha tingut també sempre molta sintonia amb ell i el seu equip i això també fa que la influència del PSC envers el PSOE hagi anat creixent. No només tenim els ministres, tenim secretaris generals i secretaris d'Estat, un sottogoverno important i això té a veure amb aquesta influència que hem anat guanyant. No fa tant del no a Rajoy del PSC, amb les tensions que això va suposar, però sempre hem sigut molt honestos i crec que la influència ha anat creixent.

Aquesta influència es notarà en la llei estatal de l'audiovisual per garantir que el català hi tingui una quota important?

Sí, sí. Sempre hem defensat el català i defensem que a la llei de l'audiovisual hi ha d'haver un paper clar de les llengües cooficials a les plataformes i ara en el que s'està treballant és de quina manera es mesura. Ahir [dimecres per al lector] Salvador Illa va treure un tema que és important i és que quan exigim als altres, nosaltres hem de ser exemplars i en aquest tema no ho estem sent, perquè no complim la llei del cinema, que parla del 25% de cinema en català i estem al 3%, i els recursos de la CCMA per a la producció en català han baixat de 100 a 44 milions en deu anys. Què estem fent des de Catalunya per preservar el català en el món audiovisual? En aquest tema el president Aragonès va deixar clar que exigir sí, però autoexigir-se no tant. Evidentment els temes que passen per Catalunya, passen pel PSC.

Hem passat l'equador dels mandats municipals. Quins són els principals objectius per a les eleccions locals del 2023? Recuperar grans ciutats on el PSC ha governat molts anys, com Barcelona, Tarragona, Terrassa o Lleida?

Un dels objectius és mantenir les alcaldies que tenim, com Sabadell, Mataró o Granollers, i un altre és presentar el màxim de llistes possibles, més que les del 2019. Crec que això serà molt possible, perquè el cicle electoral està canviant i tenim el president Sánchez al Govern i vam guanyar les eleccions autonòmiques. Tot plegat ens porta a una tendència al canvi, amb l'expectativa de guanyar algunes alcaldies molt significatives com podrien ser Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. L'objectiu són les capitals de província, molt especialment Barcelona, perquè és la capital de Catalunya.