ERC, PSC i Junts per Catalunya afronten en una situació d'extrema igualtat la recta final de la campanya per a les eleccions a Parlament de diumenge. Els tres partits tindrien opcions d'imposar-se en uns comicis que, entre altres coses, han d'estar marcats per una forta pujada de l'abstenció, que pot augmentar uns 20 punts amb relació als del 2017, situant la participació en prop del 60%.

Segons l'estudi de l'observatori Key Data per a Públic, que recull les últimes tendències de les enquestes electorals públiques i privades, ERC serà la formació més votada el 14-F, amb el 21,0% dels sufragis, només una dècima per sobre de PSC, i amb JxCat a menys d'un punt i mig (19,8%). L'escenari és d'empat tècnic, perquè les diferències no superen els marges d'error estadístics. A nivell d'escons el retrat canvia lleugerament i les dues formacions independentistes empatarien a 32 diputats, mentre que els socialistes es quedarien en 30. L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta de diputats, encara que no superaria el 50% dels vots (entre ERC , JxCat, la CUP i el PDeCAT sumarien el 49,1%).

Cs conservaria tan sols un terç dels seus 36 diputats actuals, tot i que la seva caiguda encara pot intensificar-se, mentre que En Comú Podem es mantindria en vuit escons. Tant la CUP com el PP passarien de quatre a set i Vox s'estrenaria al legislatiu català amb també set representants. El PDeCAT, per la seva banda, podria entrar amb dos escons, encara que no els té garantits.

Les estimacions de Key Data veuen només dues combinacions possibles per formar el futur Govern: la reedició del pacte independentista entre ERC i JxCat, amb el suport de la CUP -sumarien 71 diputats, tres per sobre de la majoria absoluta-, o una aliança tripartita d'Esquerra, PSC i En Comú Podem, que arribaria als 70. Amb tot, durant la campanya els caps de llista d'ERC i PSC -Pere Aragonès i Salvador Illa- han coincidit en descartar qualsevol possibilitat de governar conjuntament, com han manifestat també en les respectives entrevistes a Públic.

Caiguda important de la participació

El 14-F arriba marcat per les incerteses. Una de les més grans és pronosticar quina serà l'afluència final a les urnes. Després del rècord del 21 de desembre de 2017, amb una participació del 79,1%, la previsió ara mateix se situa en els nivells previs a l'efervescència del Procés, amb el que rondaria el 60%. Una baixada que s'explicaria tant per la por a acudir als col·legis electorals per la situació de la pandèmia de Covid-19, com per la desil·lusió col·lectiva generada per l'actual moment polític, lluny de l'enorme ebullició de fa pocs anys. En aquest sentit, els analistes de Key Data apunten que "probablement s'abstindran més les persones grans, els votants de partits constitucionalistes i els més moderats".

En qualsevol cas, la majoria de partits perdran vots, cosa lògica si es té en compte que la participació baixarà en més d'un milió de persones. De fet, l'estudi només pronostica lleugeres pujades de PSC i PP -molt petita-, a més -òbviament- de la dels partits debutants (Vox i PDeCAT). Així, ERC pot perdre uns 230.000 sufragis respecte al 21-D, tot i mantenir un nivell de suport relatiu similar, mentre que JxCat se'n deixaria 280.000 i dos escons i els socialistes guanyarien una mica més de 90.000 suports, però creixerien sobretot en diputats, de 17 a 30. Si el 2017 Ciutadans va guanyar els comicis catalans amb més d'1,1 milions de vots, ara Esquerra s'imposaria amb menys de 700.000, amb el PSC trepitjant-li els talons a només 5.000 de distància (694.000) i amb Junts fregant els 660.000.

Cs, per la seva banda, tot just retindria 329.000 vots, de manera que en perdria prop de 800.000. Les últimes enquestes accentuen la caiguda del partit liderat a Catalunya per Carlos Carrizosa i l'estudi de Key Data ja apunta que "si segueix en caiguda lliure, el terra de la formació pot ser fins i tot menor que els 12 escons de l'estimació actual". En Comú Podem mantindria vuit escons, malgrat rebre uns 100.000 sufragis menys, mentre que la CUP guanyaria suport relatiu (dos punts), tot i que rebria menys vots totals que el 2017. El pronòstic dona als anticapitalistes 188.000 vots (5,7%), amb el PP (187.600, 5,6%) i Vox (gairebé 183.000, 5,5%) trepitjant-los els talons. L'últim partit amb opcions d'entrar al Parlament és el PDeCAT, que rebria 86.000 paperetes (el 2,6% del total) i podria obtenir un escó a Tarragona i un altre a Girona, encara que està lluny d'entrar per Barcelona.

Menys vots, però més escons independentistes

El bloc independentista podria guanyar pes al Parlament amb un més dels 70 diputats actuals, però sumaria prop de 450.000 vots menys que el 2017, quan es va quedar a prop dels 2,1 milions. Amb tot, a nivell relatiu es reforçaria, passant del 47,7% al 49,1% de les paperetes emeses.

Finalment, el PSC seria el partit més votat a Barcelona, JxCat ho seria a Girona, ERC, a Tarragona, i les dues forces independentistes es disputarien el triomf a Lleida. Els socialistes farien un gran salt a Barcelona, on el 2017 van ser només la quarta força -s'hi va imposar CS, a el passar de 13 a 21 escons. Els comuns només obtindrien representació a Barcelona (7) i Tarragona (1), CUP, PP i Vox, en canvi, aconseguirien representació en tres circumscripcions: a Barcelona i Tarragona en tots els casos, i a Girona en el cas de CUP i la ultradreta, i a Lleida el PP. Cs, com els tres grans, tindria diputats a les quatre províncies.