Público
Público

L'Audiència Nacional no deixa sortir Tamara Carrasco de Viladecans, tot i que ja no la investiga

Tant el seu cas com el d'Adrià Carrasco estan pendents de ser acceptats per jutjats catalans. Al novembre l'Audiència va anunciar que ja no els investigava pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició, però encara manté la mesura cautelar contra la jove de Viladecans, que acumula vuit mesos sense poder sortir del seu municipi. 

L'activista dels CDR de Viladecans, Tamara Carrasco. Marc Font

PÚBLIC

L'Audiència Nacional ha decidit no aixecar les mesures cautelars a Tamara Carrasco, l'activista del CDR de Viladecans que des de fa vuit mesos no pot sortir del seu municipi, amb les úniques excepcions de si és per anar a treballar -actualment està de baixa- o per anar al metge. A principis de novembre, l'Audiència Nacional va confirmar que deixava d'investigar-la, juntament amb l'activista del CDR d'Esplugues del Llobregat i exiliat a Brussel·les Adrià Carrasco, pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició.

Tamara Carrasco havia demanat ampliar el seu radi de mobilitat a tot Catalunya -per exemple, la seva mare viu a Sant Vicenç dels Horts-, però la interlocutòria del tribunal li ho ha negat amb l'argument que encara està investigada per fets "greus", com desordres públics. Al novembre, l'Audiència va enviar la causa contra els dos activistes dels CDR als jutjats catalans per un hipotètic delicte de desordres públics, però la realitat és que la documentació dels processos no va sortir de Madrid fins fa tot just una setmana i, de moment, encara s'està pendent de la resposta dels jutjats catalans, que han de decidir si accepten assumir la causa totalment o només pels fets que haurien ocorregut en cada partit judicial.

El 10 d'abril, una desena d'agents de la Guàrdia Civil van irrompre a casa de Tamara Carrasco, que va ser detinguda i traslladada a la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid. Inicialment, la Fiscalia de l'Audiència l'acusava dels delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista i va tenir-la 48 hores tancada i incomunicada. Posteriorment, Carrasco va sortir en llibertat però amb una mesura cautelar inèdita: durant tot aquests mesos només sortia de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà. Per tot plegat, en una entrevista recent a Públic es definia com una presa política, perquè al cap i a la fi la seva llibertat de moviments estava molt limitada.

A l'octubre, Salellas i Carrasco van denunciar en una roda de premsa que el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón s'havia negat a aixecar les mesures cautelars que pesaven sobre l'activista. L'argument era que els Comitès de Defensa de la República (CDR) seguien actius. Per a Salellas el criteri no tenia "cap base jurídica".

"En dret penal el lògic primer és determinar els fets, després decidir si hi ha proves sobre els fets, posteriorment dictaminar si són delictius i, finalment, detenir la persona. Aquí s'ha fet al revés,primer es deté una persona i després es comença a investigar i posteriorment ja s'establirà els delictes", va explicar l'advocat. Per a ell vincular la situació de Carrasco a les actuacions dels CDR era una "perversió jurídica", perquè el "dret penal sempre es base en fets passats, no sobre fets futurs". Carrasco, de la seva banda, està convençuda que la seva detenció responia a una estratègia "política" per reprimir els CDR.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?