Els grups del Congrés tornen a la càrrega. Unidas Podemos i les forces independentistes o sobiranistes han presentat per quarta vegada en aquesta legislatura un escrit dirigit a la Mesa del Congrés per crear una comissió d'investigació sobre les targetes black del rei emèrit. La formació morada, a l'empara del que disposa l'article 52 del Reglament del Congrés dels Diputats, ha sol·licitat la creació d'un òrgan que indagui sobre el presumpte ús de fons opacs per part de Joan Carles I, després de la seva abdicació, amb càrrec de diners procedents de l'estranger.

D'altra banda, ERC, Bildu, JxCat, Más País, la CUP, Compromís i BNG han demanat conjuntament crear una comissió que tingui per objecte investigar "les presumptes irregularitats comeses per membres de la Família Reial, així com dels seus còmplices, l'origen i destinació dels fons i fluxos monetaris referits en els registres d'ús de les targetes black i les seves possibles influències en la política diplomàtica i comercial de l'Estat espanyol amb l'Aràbia Saudita".

Els últims esdeveniments sobre les finances del monarca, fugit des del passat agost als Emirats Àrabs, han motivat sengles sol·licituds. En concret, el seu advocat, l'exfiscal Javier Sánchez-Junco, va comunicar aquest dimecres a través d'un comunicat que el pare de Felip VI va presentar davant l'Agència Tributària "una declaració sense requeriment previ, de la qual ha resultat un deute, ja satisfet, per import de 678.393,72 euros incloent interessos i recàrrecs".

D'aquesta manera, segons ha pogut saber Públic, l'emèrit podria haver ocultat a Hisenda almenys 800.000 euros després d'haver abdicat al juny de 2014. Per aquest motiu, la Fiscalia del Suprem està investigant des de finals de 2019 tant Joan Carles I com la reina Sofia.

Podemos esgrimeix només els fets després de l'abdicació del rei

El grup confederal demana que la comissió investigui si els reis emèrits van usar entre els anys 2016 i 2018 les targetes opaques amb comptes ubicats a l'estranger i si es van pagar "abundants quanties de diners en despeses pròpies i
d'altres membres de la Família Reial". També, vol que s0indagui sobre l'eficàcia de "les mesures aprovades en matèria de prevenció i detecció del blanqueig de capitals". Com que la Fiscalia de l'Alt Tribunal descarta l'ús d'aquests plàstics per part de Felip VI i les seves filles, aquests "quedarien al marge de la investigació" en aquesta comissió parlamentària. La formació morada proposa a més que la constitució d'aquest òrgan "el més aviat possible".

Unidas Podemos, per evitar que la Mesa del Congrés veti aquesta iniciativa, com ha fet en anteriors ocasions amb els vots en contra de PSOE, PP i Vox, ha esgrimit en l'escrit només aquests fets, referits al comportament del monarca posterior a la seva abdicació , i així sortejar la "inviolabilitat" d'aquest contemplada en l'article 56.3 de la Constitució. Les peticions realitzades per aquests grups, tant en aquesta legislatura com en l'anterior, sempre s'han topat amb el mateix mur: l'òrgan de govern de la Cambra Baixa.

La Mesa, presidida per Meritxell Batet, ha exposat el mateix criteri proporcionat pels serveis jurídics de Congrés: la Constitució estableix la inviolabilitat del rei, una figura que, per tant, "no està subjecta a responsabilitat". Així mateix, els lletrats sostenen que, tot i que Joan Carles I va abdicar al juny de 2014 a favor del seu fill, la seva inviolabilitat constitucional "abasta tot el període en què s'exerceix la direcció de l'Estat".

"Segons el Tribunal Constitucional, la inviolabilitat és un privilegi de naturalesa substantiva, relacionat amb qui ostenta la figura del Rei en el nostre sistema constitucional. No obstant això, sembla evident que aquesta prerrogativa, com passa amb altres preceptes constitucionals s'ha d'interpretar de manera evolutiva, atenent a 'la consciència social en cada temps i lloc'", sosté l'escrit signat pel portaveu d'Unidas Podemos al Congrés, Pablo Echenique.

Altres línies d'investigació

Per la seva banda, ERC, Bildu, JxCat, Més País, la CUP, Compromís i BNG han ampliat la seva petició a altres investigacions que involucren l'excap de l'Estat, a més de l'ús de les targetes black. En aquest sentit, els grups exposen la investigació oberta per la Fiscalia suïssa a Joan Carles I, qui presumptament va rebre el 2008 una donació de gairebé 90 milions d'euros per part de l'entorn de l'aleshores rei d'Aràbia Saudita, Abdullah bin Adbul Aziz Al Saud, a través d'un compte de banc suís Mirabaud a Ginebra. Al seu torn, l'excap de l'Estat hauria donat part d'aquests diners -uns 65 milions d'euros- el 2012 a qui en el seu moment va ser la seva amant, l'aristòcrata i empresària Corinna Larsen.

També afegeixen que el ministeri públic del Suprem hauria detectat indicis de delictes, amb la presumpta implicació de Joan Carles I, relacionats amb blanqueig de capitals, cobraments de comissions i frau fiscal per la contractació de la segona fase de construcció de la línia de l'AVE a la Meca. Arran d'aquests fets, el fiscal del Suprem ha obert diligències per realitzar una investigació centrada en "delimitar o descartar la rellevància penal dels fets que presumptament s'atribueixen a rei emèrit. I recorden les informacions que assenyalen Felipe VI com a beneficiari d'una societat offshore creada per Joan Carles i i vinculada a la donació del règim saudita. Aquestes investigacions van propiciar l'anunci posterior del cap de l'Estat pel qual renunciava a l'herència que li pogués correspondre del seu pare i que aquest deixaria de percebre l'assignació que tenia fixada en els pressupostos de la Casa de Sa Majestat el Rei.

Per això, els grups demanen l'obertura d'una comissió d'investigació sobre la "existència d'estructures opaques, amb la participació de l'excap de l'Estat, per a l'adjudicació de contractes comercials", els possibles comptes irregulars dels membres de la Família Reial, el presumpte blanqueig de capitals de Joan Carles i, i el possible coneixement que pugui tenir dels fets l'actual rei, entre altres qüestions.

Així mateix, aquestes mateixes formacions demanen la compareixença urgent de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en seu parlamentària per donar compte de la regularització fiscal duta a terme pel pare de Felip VI. "Al tractar-se d'un assumpte d'evident interès públic, social i polític, cal explicar a la Cambra i als ciutadans les circumstàncies en què s'ha produït aquesta regularització, així com les actuacions que el Govern i el Ministeri d'Hisenda han pres i prendran davant els actes reconeguts d'evasió fiscal per part del monarca", subratllen en l'escrit registrat aquest divendres.