Després d'algunes setmanes d'aturada estival, sense activitat al Parlament ni reunions del Govern, a partir d'aquest dilluns la política catalana comença a recuperar el ritme en un curs que, si no hi ha sorpreses, tindrà com a principal cita les eleccions municipals del 28 de maig de l'any vinent. L'avenç de la mesa de diàleg entre governs -després de la reunió de finals de juliol-, la resolució de la interinitat en què ha quedat la presidència del Parlament arran de la suspensió de Laura Borràs, l'evolució de les sempiternes tensions entre ERC i Junts malgrat compartir Govern o el dilema de si l'executiu tornarà a ser capaç de tirar endavant els pressupostos de la Generalitat en un context de creixents turbulències econòmiques són altres de les qüestions que marcaran l'escenari polític els següents mesos. Repassem les cites claus de les properes setmanes.

Aquest dijous la Mesa del Parlament celebrarà la primera reunió del nou període de sessions. Òbviament l'ha convocat la vicepresidenta primera de la cambra, Alba Vergés, que exerceix funcions de presidenta des de la suspensió de Borràs. I, precisament, una de les qüestions que haurà de tractar serà la petició de Junts per Catalunya que desactivi la suspensió de Borràs, decidida arran de l'obertura de judici contra ella per presumpta corrupció quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. La petició, però, no sembla que tingui opcions de prosperar.

El gran dubte és si la cambra es mantindrà en la interinitat o, finalment, Junts cedeix i accepta proposar un altre nom per assumir el càrrec, després que ERC hagi descartat que la presidència de la mesa no recaigui en el partit de Borràs, tal com li ha demanat el PSC. Lluny de refer ponts, durant l'agost Borràs ha mantingut un discurs estrident -amb episodis com el protagonitzat durant l'homenatge a les víctimes del 17-A-, que l'han debilitat també dins el seu partit.

Per tot plegat, cada dia sembla més complicat que el cas Borràs acabi comportant una ruptura del Govern català, sobretot per la creixent força que dins la formació tenen els sectors més institucionals, encapçalats pel seu secretari general, Jordi Turull. En qualsevol cas, durant el setembre també està previst que Junts presenti una auditoria que analitzi el compliment del pacte de govern que té amb ERC.

On sí que hi ha consens intern és en les crítiques a la taula de diàleg entre governs que, de fet, no compta amb la participació de Junts. L'organisme, però, seguirà el seu camí i previsiblement es reunirà novament abans d'acabar el 2023, a l'espera si ha avenços més significatius que permetin concretar qüestions anunciades com la desjudicialització del conflicte. Les discrepàncies entre ERC i Junts, de ben segur que continuaran marcant l'actualitat política catalana.

Una Diada 'contra' els partits

Des de fa almenys una dècada, l'inici oficiós del curs polític català el marca la Diada de l'11 de setembre, amb la manifestació independentista convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Enguany es podrà comprovar la capacitat de mobilització de l'entitat, després de dos anys marcats per les restriccions pandèmiques, i si el gir discursiu que ha protagonitzat des de ja fa un temps, amb fortes crítiques als tres partits independentistes del Parlament -ERC, Junts i la CUP- es tradueixen una forta mobilització ciutadana. La manifestació començarà a l'avinguda del Paral·lel de Barcelona, a tocar de la plaça de les Drassanes, i s'acabarà a l'avinguda del Marquès de l'Argentera.

L'ANC ha assegurat que la mobilització vol ser una crida a "fer la independència de veritat" i la previsió és que els discurs accentuïn el relat antipartits que l'entitat fa temps que ha adoptat. Res fa preveure, però, que l'11-S serveixi d'incentiu perquè els partits independentistes defineixen algun tipus d'estratègia unitària que no existeix des de fa cinc anys, quan va celebrar-se el referèndum de l'1 d'octubre.

Debat de política general

L'última setmana de setembre, del 27 al 30, el Parlament celebrarà el Debat de Política General, en què el president, Pere Aragonès, ha anunciat que formularà una proposta "molt més àmplia" per l'autodeterminació, que vagi més enllà de l'independentisme. En una entrevista recent a l'ACN, Aragonès va subratllar que "és l'hora d'una proposta inclusiva de solució del conflicte polític i que permeti que a la ciutadania de Catalunya se la tracti com a major d'edat". "Soc molt perseverant, i seguiré amb una via àmplia que inclogui aquelles persones que creuen que els conflictes polítics es resolen deliberant, escoltant i prenent decisions a les urnes", va afegir fa uns dies.

Tant Junts com la CUP ja s'han mostrat crítics amb la proposta d'Aragonès, tot i que aquest encara no l'ha concretat. La cita del DPG també ha de servir per veure si es consoliden les aliances del curs passat a la cambra, amb un PSC cada cop més implicat en alinear-se amb el Govern -sobretot amb Junts- en qüestions econòmiques o vinculades a grans projectes i un En Comú Podem que s'intueix com el gran partidari per negociar i, hipotèticament, aprovar els comptes del Govern, com ja fa va fer l'any passat. De fet, la CUP ha torna a reiterar el rebuig a les polítiques de l'executiu autonòmic i s'ha autodescartat per negociar els comptes.

Cinquè aniversari de l'1-O

Per culminar el reinici del curs polític català, s'ha de citar el dissabte 1 d'octubre, una data que servirà per commemorar el cinquè aniversari d'un referèndum que va suposar el punt culminar d'un Procés que, ara mateix, viu una etapa totalment diferent, marcada per la desmobilització i la falta d'una estratègia conjunta entre els diversos partits i entitats. A l'espera que hi hagi més convocatòries, de moment el Consell per la República, que encapçala qui presidia la Generalitat un lustre enrere, Carles Puigdemont, ha convocat una concentració que es farà el dissabte a les 17h a l'Arc de Triomf de Barcelona. El dia abans, el mateix organisme anima a fer una tancada nocturna en aquelles escoles en què la policia va carregar durant l'1-O de 2017.

Finalment, del 5 al 7 d'octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebrarà el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament durant la passada legislatura, és a dir, Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepedrós i Adriana Delgado. Estan acusats d'un delicte de desobediència per permetre el debat i votació de dues propostes de resolució el 2019 sobre monarquia i autodeterminació, i podrien ser condemnats a penes d'inhabilitació i a multes. Una mostra que la desjudicialització del conflicte encara està lluny.