"És impossible que no t'equivoquis. Existeix una volatilitat brutal que no et permet planificar. El preu del gas pot passar dels 180 euros per megawatt hora a menys de 40 en tan sols tres setmanes". El dibuix del sector energètic, vinculat a la demanda de gas natural, el fa Joan Vila, president de la Comissió d'Energia de la patronal Pimec. El diagnòstic de Vila es constata amb les dades aportades per la companyia Enagás, que mostren com la demanda de gas natural per a usos industrials durant el mes de setembre ha caigut un 40%, el doble que l'abril de 2020, en ple confinament per la pandèmia i en un context d'aturada generalitzada de l'activitat econòmica. Aquesta menor demanda, forçada per l'encariment de la matèria primera per la crisi energètica, està afectant de forma desigual en funció del sector productiu. Mentre àmbits com les químiques o les refineries han aconseguit trobar derivats del petroli, igualment fòssils, l'impacte en les ceràmiques o les papereres, sense alternatives, fa posar en perill la seva viabilitat. Alhora, intensifica la dependència respecte a les fonts d'energia tradicionals.

Joan Vila posa com a exemple la situació d'una empresa amb uns benèfics d'un 10% fa un any i mig, en la qual el pes de l'energia suposava el 15% del total. Amb l'increment del gas, aquest valor s'ha disparat fins al 45%. "Així és impossible que surtin els resultats, ja que es tracta d'un marge inassolible. A més, hem de pensar que la majoria de companyies tenen uns guanys que se situen entre el 5 i el 8%. Algunes firmes intenten traslladar l'increment dels costos al consumidor final, però no sempre acaba sent una opció possible". A més, el responsable d'energia de Pimec recorda que els nolis, que estableixen els preus del mercat dels contenidors marítims, estan començant a baixar, el que provocarà una arribada encara més gran de productes procedents del sud-est asiàtic a preus sense competència. Així, preveu un nou escenari global, on "les mesures econòmiques dels governs per lluitar la inflació, la crisi de subministraments o l'energètica no hauran servit de res".

Davant de la hipòtesi de cercar noves fonts de combustibles per part de les indústries, que actuïn com a alternatives al gas natural, Vila creu que "les oscil·lacions de preus fan impossible planificar cap inversió ni estratègia ni a curt ni a llarg termini". L'expert al·ludeix a la manca del que s'anomena senyals de mercat. Es a dir, a l'hora d'emprendre un nou projecte energètic no existeix cap possibilitat de prendre com a referència els preus de mercat ni en el gas ni en l'electricitat per saber els terminis per amortitzar les despeses.

El risc per a les pimes

Segons l''Índex de Grans Consumidors de Gas (IGIG)' d'Enagás, el mes passat els descensos més grans en la demanda de gas natural s'han registrat a les refineries i l'electricitat. Cap dels sectors productius ha tingut una pujada. Més enllà d'aquestes xifres globals, la realitat de la volatilitat del mercat energètic impacta en les petites i mitjanes empreses catalanes.

Una enquesta recent de Pimec, anomenada 'L'impacte de la crisi energètica a les pimes', conclou en "la necessitat d'una intervenció immediata del mercat energètic per no posar la viabilitat en risc el 50% de les petites i mitjanes empreses de Catalunya". El seu president, Antoni Cañete, adverteix sobre l'increment del pes que suposa ara la despesa energètica sobre els ingressos i el marge de les pimes. Atesa la situació, detalla que "els efectes es poden començar a notar a partir del primer trimestre del 2023". La patronal afegeix que si el preu de l'energia continua aquesta tendència ascendent, un 25% de les empreses veurà compromesa la seva activitat i es poden posar en risc 480.000 llocs de treball. El màxim responsable de la patronal augura que "l'increment de l'IPC i del cost de l'energia impactarà a les llars i persones treballadores, però també a la viabilitat de les nostres empreses, aspecte rellevant a l'hora de buscar solucions a l'espiral inflacionària".

Per fer front al risc, Pimec exigeix polítiques urgents que incentivin i facilitin la transició energètica, "posant el focus dels Fons Next Generation, com una de les palanques clau per produir aquest canvi". Com a mesura a més llarg termini, Cañete ha anunciat que faran una petició a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, perquè ampliï l'aranzel europeu de carboni a la frontera a altres sectors a partir de 2023.

Manca de personal al sector energètic

Per fer front al dèficit de mà d'obra, aquesta mateixa setmana, el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, el mateix Cañete, i el president de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya (Fegicat), Jaume Alcaide, han signat un acord de col·laboració per tal de coordinar les accions de formació en el sector energètic i intentar resoldre la manca de professionals, ajustant l'oferta i la demanda per millorar la competitivitat de les empreses del sector energètic.

Després de la signatura, el president de Fegicat, Jaume Alcaide, va afirmar que "les empreses instal·ladores estan en disposició de contractar de forma immediata a 18.000 treballadors" i que el pla energètic del Govern obligarà a la incorporació d'una mitjana de 6.000 professionals a l'any fins al 2050”. Impulsar formacions, crear vocacions, potenciar la comunicació i captar noves activitats són els eixos per assolir aquests objectius.

Per la seva banda, la Generalitat ha establert un pla de xoc per reduir el consum de gas natural fòssil, en el qual contempla instal·lar plaques solars en tots els edificis oficials, la creació d'aparcaments per a les bicis dels funcionaris, així com d'un servei de bicicletes compartides i la generalització del teletreball entre els treballadors públics. Aquests serien els passos previs a la constitució d'una energètica pública que ja ha estat aprobada pel Govern de Pere Aragonès. De moment, només es poden definir com intents de revertir un model basat en la dependència excessiva del consum de combustibles fòssils, malgrat la caiguda recent de la demanda.