Una onada de calor recorre Europa. Les temperatures arribaran als seus màxims a finals de setmana i, segons les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya, batran rècords històrics pel mes de juny amb avís per calor “en perill molt alt” a la gran majoria del país. En aquesta situació, mantenir una temperatura a la llar apta per viure-hi és fonamental per evitar greuges en la salut o fins i tot la mort, en especial pel que fa a la gent gran, nadons i persones amb malalties cròniques. Malauradament necessitats tan bàsiques com poder endollar un ventilador, prendre una dutxa d’aigua freda o mantenir l’aliment fresc no està a l’abast de tothom. Sí, la pobresa energètica també existeix a l’estiu.

“La pobresa energètica s’associa a l’hivern, a poder posar la calefacció, però va més enllà”, explica la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano. “Hi ha tota una sèrie d’electrodomèstics que necessites tot l’any: la nevera, poder esclafar aigua per cuinar, poder-te dutxar... Però a més, a l’estiu, les necessitats s’agreugen més”. En especial, els col·lectius més vulnerables que, no només estan més exposats per una qüestió física o de salut, sinó també per la seva vulnerabilitat social: “En molts casos, la gent gran té pensions molt precàries i no arriba a pagar els subministraments més bàsics”.

Però, en quina situació ens trobarem aquests dies? Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, es considera que estem en onada de calor quan se supera una temperatura màxima a la qual només s’accedeix de mitjana un 2% dels dies de l’any, l’anomenat percentil 98. Aquesta franja màxima varia a cada municipi català. Per exemple, a Valls (Alt Camp), aquest valor està situat als 36,3 graus, mentre que a Cervelló (Baix Llobregat) es troba als 36,8; a Igualada (Anoia) als 38 i a Lleida als 38,1. Perquè hi hagi una onada de calor, aquests valors s’han de sobrepassar de manera generalitzada durant més de tres dies seguits.

Si no puc pagar l'aire acondicionat, com em protegeixo?

Davant d'aquesta situació, el Departament d'Interior ha publicat una bateria de consells per prevenir situacions no desitjades, com ara evitar les hores de més calor al carrer, refrescar-se sovint, beure aigua, mullar-se la roba, aturar-se periòdicament amb el cotxe durant trajectes llargs, fer menjars lleugers... I un, etcètera molt llarg. Entre la llista de consells, un que crida l’atenció: “Mirar de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.)".

“Des de la mateixa administració ja s’està assumint que no podràs mantenir el dret a tenir una temperatura òptima a casa”, denuncia Campuzano en veure el text. “A l’hivern, igual. Coneixem famílies que se’n van a la biblioteca per poder estar calents amb calefacció. L’Enfocament hauria de ser un altre”. L’Associació de Ciències Ambientals ofereix alguns consells front les onades de calor que recullen algunes de les demandes de l'activista: optimitzar els contractes d’energia, rodejar-te de vegetació per evitar insolacions o canviar hàbits a l’hora de ventilar, prioritzant les primer hores del dia o de la nit i aprofitant la ventilació creuada.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica també destaca els punts d’emergència energètica municipals per intervenir en casos de vulnerabilitat. A Barcelona, el 2018 es van crear 11 punts d’atenció i es va impulsar una campanya contra l’emergència energètica a l’estiu. Però, tal com apunta Campuzano, aquesta iniciativa també s’ha dut a terme a Santa Coloma de Gramanet o Girona, i cada cop és més comuna en l'àmbit municipal.

“Si veus que tindràs problemes per cobrir els costos de l’energia, el primer que has de fer és dirigir-te a un punt d’assessorament energètic o a serveis socials i que et revisin el contracte. Les empreses mai es preocuparan que paguis el mínim segons les teves necessitats”, explica Campuzano. A més, amb aquests serveis, els usuaris poden obtenir un informe que avali la situació de vulnerabilitat per tal que no es practiqui un tall de subministrament en cas d’arribar al punt més extrem.

7.000 morts per pobresa energètica a l'Estat

I és que, tal com indica l’informe de l’Associació de Ciències Ambientals sobre pobresa energètica, que es publica cada dos anys, al conjunt de l’Estat espanyol el 2018 van morir un total de 7.000 persones a causa de la pobresa energètica, on també es compten les morts prematures per cops de calor. El mateix estudi indica que 1,9 milions de persones viuen a cases amb una temperatura inadequada, un 10% de la població. “Quan parlem de pobresa energètica, també hem de problematitzar el model de consum. S’ha d’explicar que estem pagant l’electricitat més cara de tota Europa”, explica Campuzano.

Segons la portaveu de l’Aliança, el darrer any ha servit perquè la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica –que va ser suspesa temporalment i de manera parcial pel Tribunal Constitucional a partir d’un recurs del Govern del PP- s’apliqués més durament per evitar el tall dels subministraments, tot i que encara hi ha talls il·legals, assegura. Ara, però, el problema és el deute: “Encara que no els tallin l’electricitat, l’aigua o el gas, les famílies segueixen sense poder pagar i se’ls acumula el deute”.

La llei assenyala que són les empreses qui hauran d’assumir aquesta despesa pendent, però la Generalitat encara no ha arribat a un acord per firmar un conveni i resoldre el conflicte. Explica Campuzano que, el 2017, la Generalitat va presentar una proposta perquè assumissin el 50% d’aquest deute, però les empreses s’hi van negar. A més, la portaveu afirma que les elèctriques exerceixen pressions il·lícites contra les famílies que no paguen, tal com ja va denunciar el Sindic de Greuges: “No podem esperar més. Aquest deute va en augment, les empreses truquen, amenacen i envien denúncies falses a les famílies perquè el paguin”.