La nova reunió de la taula de diàleg i negociació entre el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat serà finalment aquest dimecres a Madrid. La cita és al Ministeri de la Presidència, dins del complex de Moncloa, a partir de les 10.00. La reunió arriba deu mesos després de la primera i l'última reunió de la taula sota la presidència de Pere Aragonès, que es va celebrar a Barcelona el 15 de setembre de l'any passat amb la presència del president de l'Executiu espanyol, Pedro Sánchez.

La primera conseqüència d'aquesta nova trobada suposa tancar una paràlisi evident de l'ens que ha d'abordar la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.

Una reactivació que serviria per recompondre les relacions entre l'Executiu català i l'estatal que ha passat per hores molt baixes com a conseqüència d'aquesta paràlisi, però també per l'escàndol de l'espionatge polític als independentistes amb l'esclat del cas Pegasus. Ara bé, amb un clar advertiment per part de la interlocutora del Govern, la consellera Laura Vilagrà: "S'ha acabat el temps de les promeses, ara toquen els fets, les relacions no es normalitzaran mentre no hi hagi acords tangibles a la taula de negociació" . Una idea que apuntala des d'ERC la portaveu del partit, Marta Vilalta, apuntant a la negociació dels pressupostos generals: "Esquerra ja no fia, caldrà fets concrets per refer les confiances".

La segona qüestió a tenir en compte és que aquesta vegada s'ha fixat un objectiu clar i prioritari, que passa per arribar a acords parcials però concrets i constatables especialment pel que fa a la desjudialització de la política catalana. Per això s'ha posat sobre la taula una bateria de mesures legislatives i jurídiques a estudiar que van des de l'amnistia que defensa la part catalana a la modificació del delicte de sedició al Codi Penal, entre moltes altres opcions que s'estudien i que des del Govern es resisteixen a fer públiques. No totes elles s'aprovaran òbviament en la taula d'aquesta dimecres, però de totes elles hauran de sortir aquests "primers acords parcials" que va augurar el president de la Generalitat després de la seva recent visita a la Moncloa.

La composició, més ERC i sense Junts

El tercer element sobre la taula, la composició, no canviarà respecte a la convocatòria anterior. La delegació del Govern tampoc no comptarà -com al setembre- amb membres de Junts, partit que continua rebutjant la seva presència en una taula de diàleg que consideren fracassada i amortitzada, a diferència dels seus socis d'ERC. Un fet que critiquen des de Moncloa. "Ho hauran d'explicar ells als catalans però el diàleg és millor amb tots. I també cal una taula entre la mateixa societat catalana", apunten.

Els republicans han ampliat la seva presència afegint a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, als dos membres del Govern que ja van participar a la reunió anterior, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Es dona el cas que Garriga i Torrent tenen processos judicials oberts. Pel referèndum la consellera, quan era alcaldessa, i per acceptar una moció sobre l'autodeterminació i la monarquia, el conseller, quan era president del Parlament. Dos membres de la taula de diàleg que afronten peticions d'inhabilitació, un exemple de com d'urgent és per a ERC la desjudialització del conflicte polític.

La delegació de Moncloa estarà encapçalada pel ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños. L'acompanyaran la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez; i el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta. Ja es va establir que en aquesta ocasió no hi participarien els dos presidents.

Setmanes de treball per madurar els acords

Els equips liderats per Bolaños i Villagrà porten setmanes -des del mes de juny- intercanviant propostes sobre les mesures que poden permetre evitar que les causes judicials contra els independentistes irrompin en la negociació entre els dos Governs. Per mitjà de neutralitzar els processos o almenys evitar les conseqüències més greus com l'ingrés a la presó. Les fonts consultades veuen més difícil eliminar el perill de les inhabilitacions.

En aquests preparatius de fa un mes ja es va prefixar una estratègia per les dues parts que incloïa una intensa agenda durant el mes de juliol, amb una primera reunió pública de treball entre Bolaños i Vilagrà, la trobada dels dos presidents, i la reactivació de la taula de diàleg abans de les vacances. Tal com s'ha anat produint.

"Hi haurà acords", afirmen de manera contundent des de Moncloa. Al Govern de Sánchez afronten amb "total optimisme" aquesta cita que qualifiquen com a important de cara a "acabar de normalitzar les relacions bilaterals". El clima, destaquen al Govern espanyol, "és molt bo" i destaquen que s'ha treballat molt de manera prèvia per arribar a aquesta convocatòria. Pel Govern de Sánchez, els que estiguin en contra del diàleg i d'arribar a acords, haurien d'explicar molt bé "quina és l'alternativa". "La confrontació del 2017 no li va sortir bé ni a Catalunya ni a Espanya ni a ningú".

Els pressupostos generals a la vista

A més, fonts governamentals relacionen també aquestes negociacions que es formalitzen demà, i els possibles acords que surtin, amb els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2023. "Això d'aquest dimecres és un començament", reconeixen a Moncloa. Els socialistes volen comptar sí o sí amb ERC per als comptes públics.

Fonts de la presidència de la Generalitat posen un èmfasi especial en la remodelació legislativa de la llei mordassa, dels procediments del Tribunal de Comptes i del Codi Penal. En el cas de la llei mordassa perquè ha estat el principal instrument judicial utilitzat contra els manifestants participants en els nombrosos actes de protesta viscuts a Catalunya els darrers anys. Es calcula que hi ha prop de 4.000 persones encausades, bona part per aquest motiu.

Aquesta llei està bloquejada des de fa diversos mesos a la cambra baixa per les resistències del PSOE, segons diferents fonts, a modificar alguns articles. Però des de l'Executiu, i des del grup parlamentari socialista, asseguren que "es desbloquejarà". La taula de diàleg d'aquest dimecres també podria desembussar la negociació.

El canvi al Tribunal de Comptes perseguiria frenar l'ofensiva contra el patrimoni personal de nombrosos dirigents independentistes no només per l'actuació al referèndum de l'1-O sinó també per l'activitat internacional de la Generalitat durant els anys previs al referèndum.

El Codi Penal i la sedició

I en el cas del Codi Penal, la negociació se centra en l'abast de la modificació del delicte de sedició, que des del Govern es voldria suprimir però el PSOE només accepta una modificació amb rebaixa de les penes i una acotació més concreta del delicte per a que no es pugui utilitzar contra el dret a la manifestació.

En tot cas, des de Moncloa destaquen que actualment canviar el Codi Penal és una tasca complicada, ja que requereix una majoria qualificada al Congrés dels Diputats. Amb l'actual aritmètica parlamentària, caldria comptar amb la participació de la dreta, una cosa pràcticament impossible.

Un punt molt més complicat és com paralitzar judicis delicats que afecten alguns dirigents d'ERC com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó i que els podria comportar penes de presó. Fonts jurídiques consultades veuen complicat que la Fiscalia pugui variar la seva posició en aquests casos judicials que ja fa cinc anys que estan en instrucció en jutjats com el número 13 de Barcelona. O altres com l'anomenat "cas Volhov".

Segons fonts de la direcció d'ERC, la posició dels republicans passa per explorar totes les opcions: "la nostra aposta és l'amnistia, però hem estudiat tots els escenaris jurídics possibles. Són molts. Uns són més complexos que els altres, però tots són possibles parlant jurídicament i parlamentàriament, només requereixen voluntat política. Inclosa l'amnistia, però no ens tanquem a res. Tots els passos que es puguin fer cap a la desjudialització del conflicte són positius, però que ningú s'enganyi, la resolució definitiva no arribarà sense reconèixer el dret de tots els catalans i catalanes a decidir el futur polític de Catalunya", asseguren els republicans.

La taula de diàleg i negociació serà un termòmetre aquest dimecres per veure en quin punt de trobada se situen el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat, en funció dels acords parcials, però concrets, que les dues parts han assegurat que hi hauria en cas de que es tornés a reunir la fins ara infructuosa mesa.