Per què tries el nom de Ven'nus? Hi ha alguna referència a la deessa de l'amor de la mitologia romana?

Hi ha diversos significats per a mi, però va sortir bastant sol. Tot va ser per una tonteria d'un correu electrònic: Va de Valèria, Nu de Núñez i Sa de Saurí, els meus cognoms. Em deia Venusa i arran d'això, Venusa - Venus. Els meus amics m'ho deien. Quan em vaig fer gran, vaig estudiar Història de l'Art i vaig conèixer la simbologia de la deessa. També el planeta Venus em fa molta gràcia, perquè és l'únic del sistema solar que orbita al revés. Abans de triar un nom artístic volia saber que tot estava a favor.

I posar-ho amb dues enes i un apòstrof al mig?

Era com Ven'nus [remarcant les dues enes], ben despullat. Em feia gràcia. Vull que la meva música sigui al màxim real i despullada. Ara ha evolucionat a altres coses, però a l'inici era una mica això.

Volies expressar qui eres a través de la teva música.

Sí, i que pogués crear aquest espai a la resta de persones, que també se sentissin en un moment de pau. Però crec que ha anat mutant una mica.

La teva aventura dins de la indústria va començar a la pandèmia. Com va ser això?

Estàvem totes entre les quatre parets i no sabia molt bé com sortir-ne. Et tornes boja i no saps per on tirar. Recordo estar fent classes a la universitat i pensar que no tenia cap sentit fer-ho així i necessitava alguna cosa amb què connectar i evadir-me. Em vaig prendre més seriosament la producció musical. Anava experimentant, com un joc. Vaig decidir penjar-ho perquè pensava que no em trobaria ningú pel carrer que em digués que estava bé o malament. Vaig començar a YouTube fins que vaig treure un single a finals de la pandèmia.

Com vas començar a experimentar? Amb programes d'edició o producció?

Quan era més petita, amb 14 o 15 anys, m'agradava el rap i tenia molts amics que escrivien cançons, però tot eren nois i jo no tenia gaires referents femenins. Aleshores em vaig comprar un micro amb el meu primer sou per gravar als amics que feien rap. Jo agafava la base, vaig aprendre a produir i a descarregar-me alguns programes. Mai li havia dedicat temps, però era una cosa que m'encantava i una manera de vincular-me la música. Mai vaig donar-li importància o no m'ho vaig creure, fins que vaig tenir temps de jugar i vaig descobrir que realment sabia fer alguna cosa.

Com ha canviat la teva relació amb la música si abans ho feies en el teu temps lliure i ara ho veus des d'una perspectiva més professional?

Ara la música és el motor de la meva vida. Tot està abocat allà.

Això t'angoixa o mantens la il·lusió del primer dia?

Ho visc amb emoció. Quan estudiem una cosa 360 enfocats en allò, potser pel sistema acadèmic en què ens trobem, ens acabem cremant. El fet que el hobby hagi sobrepassat l'estudi fa que encara estigui molt fresc. Per a mi ara és principal a la vida i la resta és el que fa que es mantingui el pilar. És molt fresc perquè estic descobrint moltes coses i em fa molta il·lusió.

En una entrevista vas dir: "escric lletres amb les quals després vesteixo amb música. Normalment es produeix el so i després es busquen frases que t'hi encaixin. Jo hi faig al revés, i en el meu cas crec que així em surt més honest, de debò, més íntim, perquè no renuncies al missatge, que és el més important".

Per mi ho és. Hi ha gent que entén que el més important no és el missatge i és la producció. Estic en un moment d'intentar trobar-li sentit a la producció, perquè sigui igual d'important per experimentar i fer diferents metodologies, però sí que segueixo escrivint primer.

Escoltant la teva música sento que és molt íntima i propera. Pretens que la gent es pugui identificar amb escenes quotidianes?

No sé fer-ho d'una altra manera. La manera en què sento que ho estic fent bé i estic creant alguna cosa guai o diferent (dins del que es pot diferir, perquè ja està tot fet) és quan faig la lletra primer. Després en el procés creatiu apareixen coses i estic oberta a modificar els tempos de les paraules. Molts cops escric alguna cosa que després no quadra, potser he d'esborrar una síl·laba de cada vers, però te n'acabes ensortint.

Quines són les teves fonts d'inspiració per escriure les lletres?

Es llegeix una mica així, el quotidianisme o les reflexions a grosso modo. M'agrada fer el gest de sortir de la bombolla i veure com es veu des de fora la nostra realitat. M'inspiro molt amb les coses que visc, com a la feina. A vegades estic treballant i he de parar per apuntar una frase. També des de l'espai de calma, que m'agrada molt. És molt difícil tenir-lo. També pot començar amb una reflexió tonta, una cosa que em fa gràcia i escric des de la broma.

El fet que agafis idees d'aquí i d'allà no resulta en un disc molt eclèctic?

Sí, però és la meva intenció. No em tanco a fer "x" música. Jo produeixo les maquetes i després les obro amb diferents productores, m'agrada que cadascú aporti la seva visió dins de la música. Això ho fa molt fresc.

Fem un salt a la llengua. Per què tries el català?

No en domino cap altra. És la llengua en què m'he criat i he xerrat moltíssim, tant a Sabadell com a Barcelona. Tinc una part de la família que ve d'El Bierzo, de l'Espanya interior. Parlo castellà quan soc allà, però escriure em surt més fluid en català. Si no ho fes així seria com si no m'estigués fent cas, no seria coherent amb el que visc. Si que és veritat que una part meva viu molts estius allà i alguna cosa sí he escrit en castellà, algun poema pels meus avis.

Et passa alguna vegada pel cap el pensament "si cantés en castellà arribaria més lluny"?

No. Ampliaria el meu target, però potser la meva música en castellà sonaria rara. M'ho imagino molts cops, sonaria bastant diferent. És com si fessis una cançó en basc, agafa més força. Vaig anar a un festival basc per Setmana Santa i, tot i que fos una balada, ho sentia fort, amb molta energia. La llengua defineix l'estil, i el meu està vinculat al català.

També llegeixes en català?

Sí, i en castellà i anglès.

Quins referents tens en el món de la lectura?

Miquel Martí i Pol m'agrada moltíssim. Ara estic llegint un llibret que es diu Crònica de demà i una adaptació que ha fet en Pol Guasch de l'Adrienne Rich, una dona que escrivia textos molt feministes pel seu moment. També llegia molt Maria Mercè Marçal i en castellà Pablo Neruda. No sé llegir novel·la, sempre prosa i coses desordenades.

Tornem a la teva música. Quines diferències trobes entre el teu primer disc, 'El Naixement', i el de 'Bocaterrosa'?

Diré el que es veu des de fora, a veure si és correspost. Diuen que hi ha una maduresa bastant més bèstia a Bocaterrosa. Quan vaig fer El Naixement, la música era una cosa secundària i a Bocaterrosa ha estat el meu motor. Hi ha molt més curro de producció, anant un cop per setmana a l'estudi. Pel que fa a les lletres, per a mi són una veritat com un temple. No he forçat mai cap situació i les he fet des d'un moment molt real.

Les cures i la gestió emocional apareixen en bona part dels teus temes. Conceptes que fins no fa gaire ni n'havíem sentit a parlar. Creus que van molt lligats a la nostra generació?

Sí, però crec que ens acabarem cremant. Tant de bo no, però no sé si estem sobregestionant i parlant les coses. No sé com acabarà. Com a generació almenys ho hem posat sobre la taula. Això és supersa i fa que altres generacions ho vegin. Les xerrades més guais que tinc sobre això són amb la meva mare. Ella està molt oberta, però no tothom ho està. El fet d'entendre les relacions d'una manera molt diferent… El disc parla de molts dubtes i incerteses que tenim com a generació en general.

Parlant de noves generacions, has col·laborat amb Maio i Ariox. Com vius tenir companyes de la teva mateixa edat?

Molt guai. Vam començar l'Ariox i jo, perquè la Maio ja feia temps, però no feia pop. Molts cops ho parlem, no estem soles. Ens hem fet amigues. La gent no sabia com classificar-nos o si això aniria bé. Ens hem agafat tots de la mà i hem dit "som-hi".

Cada vegada hi ha més dones. Podeu dir que sou referents i companyes?

Sí, som referents entre nosaltres. Ens respectem molt, no hi ha competitivitat. És molt fort. La gent ens pregunta si ens enfadem, però és al revés. Vaig fer un concert a Mallorca i em van acompanyar totes les noies amb què ens entenem dins l'escena. Tens una connexió que amb el teu grup de sempre no tens perquè no t'entendran de la mateixa manera. Per què veure com un contrincant algú que pot ser el teu millor amic?

*Aquí puedes leer la entrevista a Ven'nus en castellano.