Opinión · Fora de joc
La pensió dels expresidents
Publicidad
José Luis Rodríguez Zapatero, si no s’avancen les eleccions generals, deixarà la presidència del Govern a l’edat de 51 anys, la mateixa edat amb què ho va fer José María Aznar i amb tres anys menys que la del seu correligionari Felipe González. Tot amb tot, el més jove que va deixar el Palau de la Moncloa va ser Adolfo Suárez, que tan sols en tenia 48. De fet, va ser el mateix Suárez qui va estrenar, l’any 1977, el Palau de la Moncloa com a residència del president del Govern. Fins aleshores hostatjava els caps d’Estat en visita oficial. En aquest sentit, pel dormitori actual del president van passar el bo i millor del món, des de Saddam Hussein fins als presidents dels Estats Units Eisenhower i Nixon.
Els dos darrers presidents del Govern també coincideixen a renunciar a una segona reelecció. Així, doncs, el PSOE i el PP es podrien posar d’acord per reformar la Llei Electoral i per posar negre sobre blanc la limitació de mandats –tot seguint l’anomenada regla de Washington– dels presidents del Govern. Per una banda, ens estalviaríem els serials dels presidents desfullant la margarida i, per l’altra, els partits haurien d’establir els mecanismes, interns i externs, de recanvi dels lideratges.
Així mateix, es podria aprofitar l’avinentesa per regular la figura i la retribució dels expresidents. Fa un parell de setmanes el PSOE i el PP van fer pinya per rebutjar una iniciativa legislativa que establia la incompatibilitat entre la pensió pública (80.000 euros anuals) amb ingressos procedents de l’activitat privada. “O s’exerceix d’expresident o de lobbista”, va reblar el diputat d’ERC Joan Ridao en el debat parlamentari.
Publicidad
Semblaria lògic que uns expresidents tan joves poguessin tornar a les seves ocupacions anteriors o bé aprofitar la seva experiència en el món de les empreses privades. Res a dir-hi, més enllà d’establir un període prudent per fer el salt de la presidència als consells d’administració. Més difícil és argumentar l’afany de lucre legítim amb el manteniment d’un sou públic i d’uns serveis, oficina i empleats, previstos per exercir un paper institucional, de representació i assessorament, en l’espai públic.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Javier, una de las 200 personas sin hogar abandonadas por el Ayuntamiento de Almeida: "Nos están echando de Madrid"
- 02 Xi Jinping respalda a Putin en un momento clave de la guerra de Ucrania y de máxima confrontación rusa con Occidente
- 03 Meg Ryan: "Cuando llegas a los 60 años, te acabas dando cuenta de que fracasar es muy útil"
- 04 El vergonzoso episodio de un periodista con los hijos de Iglesias y Montero revelado por un ujier del Congreso
- 05 Omertà
- 06 La miel adulterada entra en España, mientras la sequía arruina al sector nacional
- 07 El Gran Wyoming: "Hay una clase trabajadora que vota al PP y a Vox porque su referente es el amo, no los compañeros"
- 08 "La plusvalía, esa gran desconocida": los tuiteros ridiculizan un artículo sobre el coste a los empresarios de la jornada de 37,5 horas
- 09 El PP asume que la victoria del PSC en las catalanas fortalece a Sánchez y amenaza su resultado en las europeas
- 10 Muere a los 52 años la artista y poeta Roberta Marrero