Opinión · Fora de joc
El tercer negre de Mèxic '68
Publicidad
Dilluns passat el president dels Estats Units, Barack Obama, va donar el tret de sortida a la cursa electoral per aconseguir la reelecció el novembre del 2012. L’anunci ha coincidit amb el 43è aniversari de l’assassinat de Martin Luther King i amb la sortida a la venda d’una biografia sobre Malcolm X, obra pòstuma de l’historiador i activista Manning Marable, mort el proppassat divendres. Ni en el millor dels somnis del premi Nobel de la Pau, ni en el full de ruta del Black Power, s’albirava la possibilitat que algun dia un negre fos l’inquilí principal de la Casa Blanca, ubicada en la ciutat negra de Washington.
La lluita pels drets civils i contra la segregació racial va marcar els anys cinquanta i seixanta del segle passat als EUA. Per votació popular, la sisena imatge més impactant del segle XX va ser el lliurament de medalles dels 200 metres llisos als Jocs Olímpics de Mèxic el 1968. Tommie Smith, el campió, i John Carlos, medalla de bronze, van pujar al podi sense sabates i amb mitjons negres. En el moment d’hissar la bandera i escoltar l’himne nacional, els dos atletes negres van acotar el cap i van alçar el puny dret (Smith) i el puny esquerre (Carlos), enfundats en guants negres.
Pocs ulls es van aturar a observar Peter Norman, a l’esquerra de la imatge, l’atleta australià que es va colar entre les dues panteres negres i es van penjar la medalla de plata. Al costat de la medalla, Norman va lluir l’escarapel·la de l’Olympic Project for Humans Rights. I no es va mossegar la llengua: “Crec en els drets civils. Tots els homes neixen iguals i han de ser tractats de la mateixa manera”. Va parlar dels negres nord-americans, però també dels aborígens del seu propi país.
Publicidad
Norman va ser linxat per la premsa australiana i no va tornar a aixecar el cap mai més. Les autoritats esportives van vetar la seva participació a Munic el 1972 i va perdre la feina com a professor d’educació física. L’any 2006 va morir d’un cobriment de cor. Al funeral, a Melbourne, s’hi van aplegar més de mil persones. Tommie Smith i John Carlos van dur el fèretre a l’espatlla mentre sonava el tema central de la pel·lícula Carros de foc. Sense els blancs Obama no hauria estat elegit president.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Qué es el estoicismo, la filosofía que se ha vuelto a poner de moda
- 02 Jamones ibéricos, iPhones y unos 6.900 euros en sábanas de lujo: estas son las deudas de las exmonjas de Belorado
- 03 Robles dice que el juez Peinado sabía "perfectamente" que Begoña Gómez no estaba informada
- 04 Clara Ramas, filósofa: "La izquierda debe decir sin miedo que va a abolir el trabajo, como Milei habla de destruir el Estado"
- 05 La Pasionaria y Clara Campoamor no estarán en el Congreso (por ahora): encalla la negociación entre PP, PSOE y Sumar
- 06 Desmontando la teoría de anidación de los dinosaurios
- 07 La visita de Orbán a Moscú desata la ira de Bruselas y Putin se marca otro tanto en su pugna con la OTAN y la UE
- 08 Francia aguanta el aliento: el país vota en un plebiscito sobre la ultraderecha
- 09 REDOnsella, el nuevo 'Amazon rural' de los pueblos
- 10 Reforma fiscal, 24 semanas de permisos retribuidos y vivienda: Sumar se vuelca en la negociación de los Presupuestos