Opinión · Fora de joc
Mèrits propis o errors d'altri
Publicidad
Mentre les eleccions municipals i autonòmiques catalanes i espanyoles esperonen un gir a la dreta en les properes eleccions generals, a Itàlia obren la porta a la derrota electoral de Silvio Berlusconi. Els dos països, un cop més, amb el pas canviat. El feixisme va néixer a Itàlia i va contaminar la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i el pensament polític del seu fill. Espanya va proclamar la (Segona) República l’any 1931 i els italians van haver d’esperar 15 anys per poder-ho fer per primer cop. La Primera República italiana naufraga al principi dels anys noranta del segle passat mentre Espanya viu l’apoteosi dels fastos del 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona inclosos. Després coincidiria el primer Govern de José María Aznar amb l’olivera italiana, que donaria pas al nou govern Berlusconi, mentre a Catalunya es formava l’olivera catalana i a Espanya guanya el PSOE. D’aquesta manera, mentre Berlusconi esdevé el referent aznarista, Zapatero, per la seva banda, ho és per al centreesquerra italià.
Més enllà d’aquest joc de miralls còncaus i convexos, els canvis esmentats s’han produït en diferents escenaris i per raons ben diverses. Si ens aturem en l’anàlisi de les darreres eleccions a Espanya i a Itàlia, el factor principal ha estat no tant la mobilització de l’electorat a favor del canvi sinó l’abstenció d’una part important dels votants de les forces polítiques de govern. El PSOE ha estat castigat per l’adopció d’unes polítiques antinòmiques del seu programa i Silvio Berslusconi per haver traspassat, ara sí, amb el bunga-bunga, les línies vermelles fixades per la burgesia milanesa i també per l’Església catòlica.
El mateix Claudio Magris, en un article recent, adverteix contra l’eufòria d’un centreesquerra que creu que la victòria electoral a Milà i a Nàpols i la conquesta del govern en moltes ciutats del nord del país certifica l’acta de defunció del fenomen Berlusconi. Magris recorda les eleccions del 1994, quan, tres mesos després d’una victòria municipal progressista, tot feia pensar que Achille Occhetto, el darrer secretari general del PCI, guanyaria les eleccions i, en canvi, Il Cavaliere li va robar la cartera.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Ylenia se enfrenta a una pena de hasta cuatro años de cárcel por los insultos tránsfobos a la cómica Elsa Ruiz
- 02 Un doctor de atención primaria jubilado se niega a asistir a un homenaje organizado por la Comunidad de Madrid
- 03 Matones a 6.000 euros para derribar a un alcalde del PSOE: así operaba la red corrupta del PP de Feijóo y los Baltar (y III)
- 04 Gabriel Rufián responde al comentario del Dúo Dinámico sobre él en tan solo tres palabras
- 05 El PSOE, tras los audios desvelados por 'Público': "La corrupción de los Baltar persigue a Feijóo"
- 06 "¿A quién vas a creer, a los científicos o al Dúo Dinámico?": el pack completo del 'cuñadismo', en una entrevista al grupo
- 07 Si la embajada de Netanyahu protesta, chupito
- 08 La OPA hostil del BBVA sobre el Sabadell o cómo la banca entra en una lucha de poder frente a los intereses de la ciudadanía
- 09 El doctor jubilado que se plantó ante los recortes de Ayuso: "Confunden vocación con explotación"
- 10 Tom Morello recupera a los míticos Rage Against the Machine en una acampada contra el genocidio israelí en Gaza