Opinión · Fora de joc
Franquisme i Constitució
Publicidad
Tot sovint acostumem a fixar les dates dels grans esdeveniments històrics amb el número del dia i la lletra del mes lligada amb un guió. Del període de la Transició política espanyola, més enllà del 20-N, hi ha una data clau i, en aquest sentit, històrica: el 15-J, el dia que es van celebrar les primeres eleccions generals després de la mort de Franco, avui fa 34 anys. Per cert, també era un dimecres.
Malgrat que van ser unes eleccions no democràtiques, gestionades pels hereus del franquisme i sense dades oficials, els seus resultats, contra pronòstic, van convertir les Corts en constituents i va permetre a Catalunya recuperar l’autogovern amb el restabliment de la Generalitat. Tanmateix, quan l’any 2000 Felipe González va dir en una entrevista amb un diari mexicà que “si hagués estat per Adolfo Suárez no s’hauria fet la Constitució. L’Adolfo és molt amic meu però ell no volia fer la Constitució”, 40 exministres de la UCD, esperonats pel PP, van signar un manifest posant a caldo l’expresident
socialista.
L’argument principal d’aquells que en el seu dia no van dubtar a apunyalar (políticament) per l’esquena Adolfo Suárez, era que en la propaganda electoral parlaven de reformar la Constitució. Ara, 34 anys després, Gonzalo Anes ens explica, sense embuts, el que entenien per Constitució: “La Constitució era el Fur dels espanyols. És un document constitucional, però sense arrel democràtica”.
Publicidad
Així, doncs, el que volien era reformar el franquisme, no construir un estat democràtic. La mateixa Llei per a la Reforma Política, aprovada en el referèndum del 15 de desembre del 1976 i que tenia el rang de vuitena llei fonamental del franquisme, establia en l’article tercer els mecanismes per procedir a la reforma
constitucional.
El caràcter constitucional de les lleis franquistes pot ser acceptat per la Real Academia de la Historia o de la Lengua, però de cap manera ho pot ser per una cultura política liberal i democràtica, fonamentada en la Constitució del 1978, que va significar una ruptura total i absoluta, des de la naturalesa juridico-política, amb la dictadura franquista.
Publicidad
Lo + visto
- 01 El problema con los sueldos de Broncano, Hermoso o Intxaurrondo es la doble vara de medir de RTVE con la transparencia
- 02 "Fachas ofendidos por un anuncio de Nocilla. Está pasando": la última polémica carca por la imagen de un Satisfyer
- 03 Pablo Iglesias le para los pies a Nacho Abad sobre los siete meses de hostigamiento en su casa: "Usted está justificando el acoso"
- 04 Norman López: "Marcas españolas han entendido antes que las catalanas que aprovechar la lengua es una oportunidad"
- 05 Los ricos no pagan impuestos
- 06 "Jornada crítica" en el Hospital de Laredo: "Las ambulancias se han desviado a Valdecilla y Cruces porque había más de 5 horas de espera"
- 07 Los sueldos de los presentadores con contrato directo con RTVE: la información que la tele pública oculta desde hace años
- 08 Sumar se abstendrá en la reforma de la ley del CGPJ y avisa al PSOE: "El camino no es con el PP, es con el bloque de investidura"
- 09 Sharon se enfrenta a su desahucio diez días después de ser madre
- 10 Que se presenten a las elecciones