Opinión · Fora de joc
Trias i el PP ballant sardanes
Publicidad
Malgrat els escarafalls d’alguns dirigents de CiU, els nacionalistes catalans han tornat (amb il·lusió) al Majestic de bracet amb els nacionalistes espanyols, convençuts que la renovació del pacte del 1996 és allò que més els convé per remenar les cireres a l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i –per què no?– el Govern de l’Estat. Enrere queda la visita d’Artur Mas al notari per certificar el divorci de CiU amb el PP. Ara, com Richard Burton i Liz Taylor, es tornen a jurar fidelitat eterna. Hom diu que no hi ha amor sinó tan sols interessos. Potser sí, però convé recordar que no hi ha res que s’assembli més a un nacionalista espanyol de dretes que un nacionalista català de dretes. De fet, CiU i PP comparteixen espais comuns en la formació dels seus dirigents. Ens els governs de Jordi Pujol, la característica comuna dels alts càrrecs era el seu pas pels jesuïtes o els escolapis. Avui el Govern Mas està farcit d’acadèmics, professors i alumnes de les escoles de negocis d’Esade i d’Iese, dels jesuïtes i de l’Opus.
Més enllà de la picabaralla judicial per l’adjudicació del darrer regidor (regidora) a l’Ajuntament de Barcelona, els resultats electorals subratllen que la voluntat de canvi al cap i casal s’ha explicitat tant en CiU com en el PP. És a dir, que l’alternativa al govern plural de les esquerres que ha governat durant 32 anys la ciutat no era un govern nacionalista-independentista de CiU-ERC, sinó un govern de CiU amb el PP. Aquesta és la nova majoria política a l’Ajuntament de Barcelona consolidada en el nou cicle electoral iniciat amb les eleccions al Parlament i que pot tenir continuïtat en les properes eleccions generals.
Per tot plegat, malgrat la disponibilitat entusiasta d’un Joan Laporta i, fins i tot, d’un Jordi Portabella, disposat a fer tots els papers de l’auca municipal, un govern en minoria de CiU sense un pacte de govern estable amb el PP és una frivolitat que la ciutat no es pot permetre, sobretot després de l’experiència d’aquests darrers quatre anys. I, posats a fer, més val tenir-los dins del govern que no pas de convidats de pedra pujant electoralment sense despentinar-se.
Publicidad
Lo + visto
- 01 El PSOE prepara acciones legales contra el director de 'El Debate' por sus palabras sobre Sánchez
- 02 El periodismo según Iker Jiménez y Pablo Motos
- 03 ¿Qué significa tener un aceite 5w30?
- 04 David Uclés: 34 años y 700 fabulosas páginas sobre la Guerra Civil
- 05 “En Mercadona no existe la ley”: El comité de empresa en Cantabria desvela “lo que pasa en una empresa que gana 1.000 millones”
- 06 La manifestación filofascista italiana que alarma sobre el peligro de repetir el pasado
- 07 Fallece Victoria Prego, la periodista que retrató de forma idílica la Transición
- 08 La imagen sobre las muertes en las residencias que Ayuso no quiere que veas, pero que ya ha visto todo Twitter
- 09 BBVA propone una fusión por absorción de Banco Sabadell mediante un canje de acciones por 11.500 millones
- 10 La escalada bélica rusa pone en jaque la nueva ayuda occidental a Ucrania