Opinión · Fora de joc
'Gaudeamus igitur'
Publicidad
Fa pocs dies Jordi Pujol havia de rebre (merescudament) la medalla d’or de la Universitat de Barcelona. La presència anunciada del president Artur Mas, al bell mig de les retallades pressupostàries, va ser percebuda com una provocació per la comunitat universitària i el rector, amb bon criteri, va suspendre el solemne acte acadèmic previst al Paranimf de l’edifici històric de la plaça de la Universitat.
Les retallades, diguem-ho ràpid, són brutals, injustes i absolutament estúpides. El Govern dels millors ha de saber que s’ha de subvencionar l’excel·lència i llescar el greix de la mediocritat. La societat catalana ha d’exigir una més gran inversió en formació i recerca i que, a tall d’exemple, l’Hospital Clínic, el millor centre de recerca espanyol i un dels millors del món, no pot patir retallades sinó que ha de rebre molts més recursos (públics i privats).
A la universitat, amb llistes amb noms i cognoms, s’ha obert la veda de la cacera dels professors associats i de lectors. En aquest sentit, el Govern carrega les armes, les autoritats acadèmiques apunten i els departaments respectius disparen perdigonada o trets de gràcia. Per què s’actua contra uns professors associats que treballen en unes condicions de precarietat extrema (12 euros l’hora) o bé d’altres, com ara els lectors, que fa anys que es formen i palesen les seves capacitats docents? Per què paguen justos per pecadors?
Publicidad
La millor solució, a curt termini i dins un context de reducció pressupostària estructural, és la jubilació obligatòria dels professors universitaris als 65 anys. La saviesa mai es perd i es pot canalitzar de moltes maneres. Els nostres alumnes no tan sols necessiten savis sinó professors amb complicitat generacional, amb els quals puguin compartir un mateix univers emocional (literatura, música, cinema) i, fins i tot, acudits. Siguem, si més no, fidels al nostre himne universitari: Gaudeamus igitur/ Juvenus dum sumus/ post jucunday juventutem/ post molestam senectutem/ nos haberit humus (Així, doncs, gaudim/ mentre joves siguem/ després d’una joventut en festa/després d’una vellesa molesta/ a la terra a parar anirem).
Publicidad
Lo + visto
- 01 El avance imparable de Rusia en el este de Ucrania pone las cosas difíciles a Kiev ante la cumbre de la OTAN en Washington
- 02 La Justicia absuelve de todos los delitos al acosador de Irene Montero y Pablo Iglesias en su vivienda
- 03 El PP lleva su cruzada contra Silvia Intxaurrondo al Congreso: 23 preguntas parlamentarias en menos de seis meses
- 04 ¿Por qué no hubo un informe de vulnerabilidad que frenara el desahucio de las dos hermanas fallecidas?
- 05 Nega de Los Chikos del Maíz responde al polémico tuit de Iker Jiménez: "Cuánto rollo para decir que no quieres negros en Europa"
- 06 Las obras para recibir a la élite europea en el Ramiro de Maeztu comienzan aunque el Gobierno de Ayuso dijo que se cancelarían
- 07 ¿Impune el juez Peinado? Lo permite la ley orgánica del Poder Judicial
- 08 Salen a la luz unos audios del juez de la 'trama rusa del procés': "La ley de amnistía se tumbó por mí"
- 09 Los sueldos de los presentadores externos de TVE: de los 500 euros por programa de 'las Verdunch' a los 40.000 de Miguel Bosé
- 10 Quién es quién en la aclamada serie de superhéroes punk y fascista de Prime Video