Opinión · Fora de joc
Catalunya, un any després
Publicidad
Fa un any, una riuada humana va omplir el passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Més enllà de la literalitat de la sentència –que per alguns, com el mateix Eugeni Gay, actual vicepresident (dimissionari?) del TC, significava un avenç significatiu en l’autogovern–, la intervenció del tribunal i la música de fons de la seva resolució van fer esclatar la indignació nacional (i no tan sols nacionalista).
No calia fer un màster en dret constitucional per entendre que els textos estatutaris formen part del bloc constitucional i, per tant, del pacte polític entre les comunitats autònomes i les Corts Generals reblat pels ciutadans a través d’un referèndum. En aquest sentit, un Tribunal Constitucional de naturalesa política, amb greus dèficits de legitimitat (recusació de Pérez Tremps, membres amb el mandat caducat), va fer saltar pels aires, un cop més, l’encaix entre Catalunya i Espanya en castrar la via estatutària. Així, doncs, el projecte estrella del Govern d’esquerres i catalanista, dels presidents Pasqual Maragall i José Montilla, quedava ferit de mort. A diferència de la Transició, Catalunya no havia aconseguit canviar el concepte i l’estructura d’Espanya reconeixent ara el caràcter plurinacional i federal de l’Estat.
Un any després, la rubinada d’indignació nacional s’ha endut pel davant els governs d’esquerres i catalanistes i ha dut a collibè CiU fins al Govern de la Generalitat i a les màximes cotes de poder municipal, Ajuntament i Diputació de Barcelona inclosos. Un any després, fins i tot el CEO pregona una majoria electoral a favor de la independència. El president Mas teoritza sobre la via del pacte fiscal cap a la
Publicidad
independència.
Un any després, el president Mas ha exercit el dret a decidir i ho ha fet pactant els pressupostos de la Generalitat amb l’única força política que fa un any no era als carrers de Barcelona. Una bona companyia, la del PP, per aconseguir la dignitat nacional i la independència del país. És el poder, estúpids! No la nació. Gràcies, president.
Publicidad
Lo + visto
- 01 La sorpresa de octubre en EEUU será que Israel decapite al Pulpo en Teherán
- 02 Israel descabeza a Hizbulá y apunta a Irán como siguiente paso para rehacer el mapa de Oriente Medio
- 03 Milicias disparando a migrantes, la nueva rutina en las fronteras de Europa
- 04 Buganvilla: cómo cuidar esta bonita planta durante todo el año
- 05 Caciques, falangistas y banqueros: así se tramaron con el dinero de los emigrantes las redes clientelares de Ourense
- 06 Rusia cruza la línea roja de las armas nucleares y no descarta usarlas en una guerra convencional, como la de Ucrania
- 07 El agua, una molécula abundante en el universo
- 08 Palabra de Alvise
- 09 Piden traer de México una muestra de ADN en valija diplomática para identificar a una víctima del franquismo
- 10 Indignación tras una oferta de alquiler de una caseta de jardín de 12m² por 600 euros: "Pronto alquilarán la casita del perro"