Opinión · Fora de joc
Revés judicial per a Berlusconi
Publicidad
El 17 de maig del 1993 Carlo de Benedetti, president del grup Olivetti, no va aguantar més i va demanar audiència als jutges Mans Netes de Milà. Dues hores més tard va buidar el pap davant els magistrats Antonio di Pietro i Gherardo Colombo. Per primera vegada, un dels principals grups empresarials italians (juntament amb la Fiat d’Agnelli i la Fininvest de Berlusconi) certificava l’estat de corrupció generalitzada del sistema polític italià. De Benedetti havia decidit fer un pas endavant, col·laborar amb la justícia i confessar, sense embuts, que “fins l’any 1989 ens vam resistir al xantatge i cada any deixàvem d’ingressar 180 milions d’euros per no voler pagar 15 milions en comissions. Així, doncs, d’acord amb els sindicats i empleats, van decidir pagar per comprar feina. Era una qüestió de supervivència i d’autodefensa. Durant els darrers 15 anys a Itàlia ha existit un sistema pervers: o pagaves per aconseguir l’adjudicació de contractes públics o bé et menjaves els mocs”.
Mentre Carlo de Benedetti col·laborava amb la justícia per fer net, Silvio Berlusconi subornava els jutges per jugar amb les cartes marcades. Primer va ser l’adjudicació del conglomerat empresarial agroalimentari SME, després la totpoderosa editorial Mondadori. En ambdós casos, Berlusconi li va robar la cartera a De Benedetti. L’any 2004 la justícia italiana va concloure que Berlusconi, a través dels seus advocats de confiança, havia subornat el jutge. Una llei feta a mida va aplicar la prescripció i el primer ministre es va lliurar d’anar a la presó. Ara, el Tribunal d’Apel·lació de Milà condemna Fininvest a pagar de forma immediata 560 milions d’euros al grup empresarial de Carlo de Benedetti. La indemnització –que Berlusconi ha intentat estalviar-se fins al darrer moment amb una altra llei ad hoc– és un bon cop de pala però encara ho és més la seva corresponsabilitat en el delicte de corrupció que dictamina la sentència.
De Benedetti i Berlusconi, amb unes trajectòries empresarials paral·leles, representen dos models antagònics que han mantingut un duel a mort en els darrers vint anys seguit amb fascinació i passió pels italians.
Publicidad
Lo + visto
- 01 El avance imparable de Rusia en el este de Ucrania pone las cosas difíciles a Kiev ante la cumbre de la OTAN en Washington
- 02 La Justicia absuelve de todos los delitos al acosador de Irene Montero y Pablo Iglesias en su vivienda
- 03 El PP lleva su cruzada contra Silvia Intxaurrondo al Congreso: 23 preguntas parlamentarias en menos de seis meses
- 04 ¿Por qué no hubo un informe de vulnerabilidad que frenara el desahucio de las dos hermanas fallecidas?
- 05 Nega de Los Chikos del Maíz responde al polémico tuit de Iker Jiménez: "Cuánto rollo para decir que no quieres negros en Europa"
- 06 Las obras para recibir a la élite europea en el Ramiro de Maeztu comienzan aunque el Gobierno de Ayuso dijo que se cancelarían
- 07 ¿Impune el juez Peinado? Lo permite la ley orgánica del Poder Judicial
- 08 Salen a la luz unos audios del juez de la 'trama rusa del procés': "La ley de amnistía se tumbó por mí"
- 09 Los sueldos de los presentadores externos de TVE: de los 500 euros por programa de 'las Verdunch' a los 40.000 de Miguel Bosé
- 10 Quién es quién en la aclamada serie de superhéroes punk y fascista de Prime Video