Opinión · Fora de joc
Fran fiscal i dèficit fiscal
Publicidad
En la ja començada “transició nacional” –de la mà de Xavier García Albiol, que apunta mofeta Joan Ridao– de l’autogovern cap a l’Estat propi, el president Mas fixa com a primera estació el pacte fiscal, en la línia del concert econòmic basc i navarrès (de fet, més aviat caldria parlar de quota). Res de nou, aquest és l’origen i la veu d’ordre de la Lliga Nord (Roma, ladrona!) i la palanca de creixement d’ERC als anys noranta, quan Àngel Colom (gran admirador, per cert, del fenomen de les lligues italianes) associava la independència a l’espoli fiscal.
Les reiterades referències al dèficit fiscal, dia sí dia també, del portaveu del Govern com a vareta màgica per solucionar tots els problemes sona a música celestial o a excuses de mal pagador. Ara, per exemple, Francesc Homs s’oposa a la resurrecció de l’impost de patrimoni amb la cançó de l’enfadós de sempre, ja que si tinguéssim pacte fiscal no caldria ni l’impost de patrimoni (ni d’altres tampoc), ja que els catalans ja paguem massa.
M’agradaria saber si darrere la primera persona del plural inclou també els catalans que operen amb les sicav i paguen la burrada de l’1%, els que paguen de mitjana un 10% en l’impost de societats, els professionals que declaren rendiments inferiors als dels seus assalariats, o bé aquells a qui els cau del cel una herència i ara no amollen ni un euro. Encara més, m’agradaria saber l’opinió que té dels catalans que defrauden al voltant de 15.000 milions d’euros anuals, més o menys el doble del famós dèficit fiscal.
Publicidad
El portaveu d’un govern seriós (no cal que sigui dels millors) ha d’explicar, clar i català, que el sistema de finançament vigent (amb l’oposició de CiU) per al període 2009-2013 ja ens ha donat gairebé 2.500 milions d’euros més, i per primer cop ens situem per sobre de la mitjana (106%) després del repartiment territorial entre les diverses comunitats autònomes. Així mateix, hauria d’explicar d’una manera pedagògica i no demagògica que, malgrat quedar-nos amb tots els diners dels catalans (dels assalariats i no defraudadors, per descomptat), no en tindríem prou amb l’actual pressió fiscal per garantir serveis públics suecs.
Publicidad
Lo + visto
- 01 "Zapatero dando un repaso a Pedro J.": así le recuerda la teoría de la conspiración del 11M
- 02 Maletas, cocaína y Venezuela: PP y Vox recurren a un bulo en la comparecencia de Ábalos que se les vuelve en su contra
- 03 Despiporre con la polémica de Puente y Milei: "Si vamos a la guerra contra Argentina que no sea de insultos. Podemos perder de forma humillante"
- 04 El madrileño Míchel celebra en catalán la temporada del Girona en plena guerra de PP y Vox contra las lenguas cooficiales
- 05 AstraZeneca deja de vender en Europa su vacuna contra el coronavirus tras admitir que puede provocar trombosis
- 06 La letra pequeña de una ley que mutila la pensión de casi 2.000 personas viudas de parejas de hecho: "Es un recochineo"
- 07 Un hombre provoca una pelea durante la proyección de una película infantil
- 08 El hijo de Conde-Pumpido, ingresado por un brote psicótico y dar positivo en drogas tras un altercado en Mediaset
- 09 El discurso de Ricky Gervais contra la tauromaquia que se ha vuelto a hacer viral: "Espero que gane el toro"
- 10 No pongas tus sucias manos sobre Lorca