Opinión · Fora de joc
La memòria necessària
Publicidad
Un altre 20-N, el de l’any 1989, Gerardo Iglesias Argüelles, amb 44 anys a les espatlles i una hèrnia discal a l’esquena, tornava a baixar a 250 metres sota terra i a picar durant set hores el carbó de les entranyes de la mina. Havia nascut a la conca minera de Mieres. Havia participat en la fundació de Comissions Obreres l’any 1962. Havia passat cinc anys a la presó. Havia dirigit les CCOO asturianes i el PCE després de la dimissió de Santiago Carrillo, l’any 1982. Havia fundat Izquierda Unida i va esdevenir el seu portaveu parlamentari del 1986 al 1989.
De la villa y corte de Madrid va tornar al seu lloc de treball al pou miner de Polio, de l’empresa Hunosa, a Mieres. Per poc temps, diuen mofetes els seus detractors. Malgrat que ni per edat ni per condició física hauria hagut de treballat ni un sol dia més a la mina, tenia les butxaques buides i una família per tirar endavant. No va pidolar un càrrec públic ni una jubilació daurada escalfant la cadira en consells d’administració d’empreses públiques o caixes d’estalvis, o bé l’aixopluc d’alguna fundació. Una actitud que mereix, si més no, el reconeixement i el respecte públic. No tots els polític són iguals, ni quan exerceixen el càrrec ni quan el deixen.
Més de 20 anys després, Gerardo Iglesias torna a ser notícia com a autor del llibre Por qué estorba la memoria. Represión y guerrilla en Asturias (1937-1952) a partir del relat de 22 històries esfereïdores. Iglesias vindica la memòria dels guerrillers, de les seves famílies i de les famílies que els van fer costat, començant per la seva pròpia. La seva germana va néixer a la presó de Mieres, els dos germans de la seva mare van ser assassinats per un escamot de falangistes. Mai van saber en quina fosa o marge van ser enterrats. A ell li van posar el nom de Gerardo en memòria d’un d’ells.
Publicidad
Iglesias recorda molt bé el dia que, amb 5 anys, va veure com apallissaven el seu pare com un gos a la porta de casa seva. Les històries recopilades per Gerardo Iglesias mereixen també reconeixement i respecte públic. Com el que avui al migdia, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, es ret als afusellats pel franquisme.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Piden traer de México una muestra de ADN en valija diplomática para identificar a una víctima del franquismo
- 02 Rusia cruza la línea roja de las armas nucleares y no descarta usarlas en una guerra convencional, como la de Ucrania
- 03 La masacre franquista del maquis en Tama
- 04 "Si las fotos del rey emérito con Bárbara Rey os parecieron impactantes esperad a que salgan unas en las que está trabajando"
- 05 Israel asesina al líder de Hizbulá, Hasán Nasrala, en los bombardeos de Beirut
- 06 La jornada partida, los lunes o la resaca: cachondeo en redes con un estudio sobre el estado intermedio entre la vida y la muerte
- 07 Tareq Baconi: "Israel trató de aislar a Gaza, no pudo hacerlo y ahora su única propuesta es exterminar a los palestinos"
- 08 Palabra de Alvise
- 09 La contundente sentencia de Errejón sobre el alarmante nivel de pobreza en la Argentina del ultra Milei: "El modelo de PP y Vox"
- 10 Israel pone a Líbano contra las cuerdas: Oriente Medio al borde de una guerra total