Opinión · Fora de joc
La llum i l'alegria del blanc i negre
Publicidad
El nou ministre d’Economia, Luis de Guindos, confirma el creixement negatiu de l’economia espanyola i anuncia un 2012 marcat per la recessió, sense veure la llum al final del túnel. Ronald Reagan afirmava que la crisi es produeix quan el veí perd la feina, i la depressió arriba quan la feina la perd un mateix. Enguany centenars de milers de catalans han perdut la feina i 200.000 persones s’han quedat amb el cul a l’aire, sense subsidis ni cap tipus de prestacions socials i amb una xarxa familiar més que forada. I la Creu Roja alerta del creixement sense aturador d’aquest tsunami devastador que ja colpeja les classes mitjanes.
La moda del cinema mut i en blanc i negre, iniciada per l’esplèndida The Artist, de Michael Hazanavicius, i l’esperada Blancanieves, de l’espanyol Pablo Berger, ens indueix a pensar que la recessió és tan forta que ens hem quedat bocabadats i sense colors. El cinema mut ens ha deixat obres mestres com ara La quimera de l’or (1925), de Charles Chaplin (Charlot), El maquinista de la General (1926), de Buster Keaton, El cuirassat Potemkin (1925) de S. M.
Einsenstein, o Metròpolis (1926), de Fritz Lang. Així mateix, John Ford ens va retratar en blanc i negre (però no muda) la depressió dels ans trenta a El raïm de la ira (1940), basada en la novel·la, guardonada amb el premi Pulitzar, de John Steinbeck.
Publicidad
Tot amb tot, el cinema va combatre la depressió dels anys trenta amb els musicals plens de glamur, ritme i fantasia, interpretats per Fred Astaire i Ginger Rogers, amb música d’Irving Berlin i Max Steiner, sota la direcció de Mark Sandrich. Val la pena tornar a veure L’alegre divorciada (1934), i els 16 minuts de geometria explosiva del ritme de moda, El Continental, o bé l’obra mestra Barret de copa (1935), i flotar en l’aire com els serrells del vestit de la noia veien com ballen Cheek to Cheek.
Al mal temps, bona cara, i a les penes, punyalades. Jo, aquesta nit, dono la benvinguda a l’any nou al teatre veient Pel davant i... pel darrera esperant riure del mort i de qui el vetlla. Per cert, posats a retallar, ¿no podríem retallar el 2012, que a més a més és any de traspàs? Així doncs, bon any nou, si més no, pel 2013!
Publicidad
Lo + visto
- 01 Occidente envía más misiles a Ucrania y reconsidera el despliegue de tropas para evitar la debacle
- 02 Núñez Feijóo escribe un artículo sobre libertad de prensa y los tuiteros reaccionan: "El chiste se cuenta solo"
- 03 El 'tuit' de Almeida sobre Lorca y los toros que ha dejado boquiabiertos a los tuiteros
- 04 Una denuncia ciudadana relanza la batalla por la integridad de la Mezquita de Córdoba
- 05 Victoria Prego y la fábula de la transición
- 06 Cuando la ayuda a personas desahuciadas viene con chantajes: la custodia de tus hijos a cambio de una plaza de albergue
- 07 Willy Toledo: "La nueva posición del PSOE y el Gobierno de coalición con Marruecos es una persecución contra los saharauis"
- 08 "La sonrisa de estar en el lado correcto de la historia": la mejor imagen que verás de las protestas universitarias en Estados Unidos
- 09 La gran mentira de Llados: la secta de la masculinidad tóxica - Público TV
- 10 La historia de Criselda Flores y su padre tras sobrevivir al 'carnicero de Badajoz': "Temía más a las torturas que a la muerte"